Eix cronològic història de la filosofia

  • Tales de Milet (624 aC – 546 aC)
    624 BCE

    Tales de Milet (624 aC – 546 aC)

    Va ser un dels primers filòsofs grecs. Pensava que el principi de tot (arjé) era l’aigua, ja que tot prové d’ella i hi torna.
  • Period: 600 BCE to 500

    FILOSOFIA ANTIGA

  • Pitàgores (570 aC – 495 aC)
    570 BCE

    Pitàgores (570 aC – 495 aC)

    Considerava que tot es pot explicar amb nombres i proporcions. També creia en la reencarnació de les ànimes.
  • Heràclit (540 aC – 480 aC)
    540 BCE

    Heràclit (540 aC – 480 aC)

    Defensava que tot està en constant canvi (“panta rei”). El principi de tot és el foc, símbol de moviment.
  • Parmènides (515 aC – 450 aC)
    515 BCE

    Parmènides (515 aC – 450 aC)

    Deia que el canvi no existeix i que només l’ésser és real. Va ser contrari a les idees d’Heràclit.
  • Protàgores (490 aC – 415 aC)
    490 BCE

    Protàgores (490 aC – 415 aC)

    Sofista que afirmava: “L’home és la mesura de totes les coses”, defensant el relativisme.
  • Gòrgies (485 aC – 380 aC)
    485 BCE

    Gòrgies (485 aC – 380 aC)

    També sofista, creia que no es pot conèixer la veritat i que el llenguatge només serveix per persuadir.
  • Sòcrates (470 aC – 399 aC)
    470 BCE

    Sòcrates (470 aC – 399 aC)

    Creia que el coneixement porta a la virtut i feia servir el diàleg (maièutica) per ajudar els altres a pensar per si mateixos.
  • Plató (427 aC – 347 aC)
    427 BCE

    Plató (427 aC – 347 aC)

    Deia que el món real és el món de les Idees, i que el món sensible és només una còpia imperfecta. Defensava el govern dels filòsofs.
  • Aristòtil (384 aC – 322 aC)
    384 BCE

    Aristòtil (384 aC – 322 aC)

    Alumne de Plató, però creia que el coneixement s’obté a partir de l’experiència. Va estudiar lògica, física, ètica i política.
  • Epicur (341 aC – 270 aC)
    341 BCE

    Epicur (341 aC – 270 aC)

    Fundador de l’epicureisme, defensava que la felicitat s’aconsegueix amb el plaer moderat i l’absència de dolor.
  • Séneca (4 aC – 65 dC)
    4 BCE

    Séneca (4 aC – 65 dC)

    Estoic romà que deia que hem de viure d’acord amb la raó i la natura, controlant les emocions.
  • Agustí d’Hipona (354 – 430)
    354

    Agustí d’Hipona (354 – 430)

    Va unir el pensament cristià amb el platonisme. Defensava que Déu és la veritat i que l’ànima busca el bé en Ell.
  • Period: 500 to 1500

    FILOSOFIA MEDIEVAL

  • Tomàs d’Aquino (1225 – 1274)
    1225

    Tomàs d’Aquino (1225 – 1274)

    Va combinar raó i fe, seguint Aristòtil. Deia que es pot arribar a Déu tant per la fe com per la raó.
  • Guillem d’Ockham (1287 – 1347)
    1287

    Guillem d’Ockham (1287 – 1347)

    Conegut pel principi de la navalla d’Ockham, que diu que la millor explicació és la més simple.
  • Period: 1500 to

    FILOSOFIA MODERNA

  • René Descartes (1596 – 1650)

    René Descartes (1596 – 1650)

    Pare del racionalisme. Famosa la seva frase: “Penso, després existeixo”. Creia que la raó és la base del coneixement.
  • John Locke (1632 – 1704)

    John Locke (1632 – 1704)

    Empirista anglès. Pensava que la ment és com una taula en blanc i que tot coneixement prové de l’experiència.
  • David Hume (1711 – 1776)

    David Hume (1711 – 1776)

    També empirista. Negava la idea de causa i jo permanent. Creia que només podem conèixer impressions i percepcions.
  • Immanuel Kant (1724 – 1804)

    Immanuel Kant (1724 – 1804)

    Va unir racionalisme i empirisme. Creia que coneixem el món a través de les categories de la ment i que la raó marca els límits del coneixement.
  • Period: to

    FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA

  • Karl Marx (1818 – 1883)

    Karl Marx (1818 – 1883)

    Va criticar el capitalisme i va proposar el comunisme. Deia que la història és una lluita de classes.
  • Friedrich Nietzsche (1844 – 1900)

    Friedrich Nietzsche (1844 – 1900)

    Va dir que “Déu ha mort” i defensava el superhome, un individu que crea els seus propis valors.
  • Sigmund Freud (1856 – 1939)

    Sigmund Freud (1856 – 1939)

    Pare de la psicoanàlisi. Deia que la ment té un inconscient que influeix en el nostre comportament.
  • Ortega y Gasset (1883 – 1955)

    Ortega y Gasset (1883 – 1955)

    Filòsof espanyol. Va dir que “jo sóc jo i la meva circumstància”, ressaltant la relació entre l’individu i el seu entorn.
  • Martin Heidegger (1889 – 1976)

    Martin Heidegger (1889 – 1976)

    Existencialista. Reflexionava sobre el sentit de l’ésser i la importància de viure de manera autèntica.
  • Hans-Georg Gadamer (1900 – 2002)

    Hans-Georg Gadamer (1900 – 2002)

    Hermenèutica. Deia que comprendre és interpretar i que sempre ho fem des d’un context històric.
  • María Zambrano (1904 – 1991)

    María Zambrano (1904 – 1991)

    Filòsofa espanyola. Va desenvolupar la raó poètica, que uneix emoció i pensament.
  • Theodor Adorno (1903 – 1969)

    Theodor Adorno (1903 – 1969)

    De l’Escola de Frankfurt. Criticava la societat capitalista i la cultura de masses.
  • Jean-Paul Sartre (1905 – 1980)

    Jean-Paul Sartre (1905 – 1980)

    Deia que “l’existència precedeix l’essència”. Som lliures i responsables de donar sentit a la nostra vida.
  • Hannah Arendt (1906 – 1975)

    Hannah Arendt (1906 – 1975)

    Va estudiar el poder i el totalitarisme. Defensava la importància de pensar i actuar lliurement.
  • Jürgen Habermas (1929 – )

    Jürgen Habermas (1929 – )

    També de Frankfurt. Defensa una ètica del diàleg i la comunicació racional.