-
Filòsof presocràtic grec considerat el fundador de la filosofia occidental, qui va substituir les explicacions mítiques per racionals per a entendre el món. Se li atribueixen coneixements en astronomia, matemàtica i geometria, destacant la seva predicció d'un eclipsi i el seu famós teorema.
La seva principal idea filosòfica va ser que l'aigua és el principi original de totes les coses. -
-
Filòsof i matemàtic grec del segle VI a. C., nascut a l'illa de Samos, conegut per fundar una escola i pel teorema de Pitàgores que relaciona els costats d'un triangle rectangle.
El Teorema de Pitàgores estableix que, en tot triangle rectangle, la suma dels quadrats de les longituds dels catets (els dos costats que formen l'angle recte) és igual al quadrat de la longitud de la hipotenusa -
Filòsof grec presocràtic de l'escola eleàtica que va sostenir que l'única realitat és l'Ésser, que és etern, immutable, únic i immòbil, mentre que el canvi i el no-ser són il·lusions percebudes pels sentits.
La teoria de Parmènides es basa en el principi que l'Ésser és i el no-Ser no és, i es resumeix en la idea que la veritable realitat és una, eterna, immutable, immòbil, il·limitada i indivisible. -
Filòsof grec d'Efes conegut com "el Fosc" pel seu estil enigmàtic. Creia que tot està en constant canvi ("tot flueix") i que el foc és l'element primordial de l'univers. També va postular l'existència d'un Logos, una llei o raó universal que regeix tot.
-
Sofista grec d'Abdera, famós pel seu relativisme i subjectivisme, resumit en la seva frase "l'home és la mesura de totes les coses". Segons aquesta idea, la veritat i el valor no són absoluts, sinó que depenen de la perspectiva i l'experiència individual de cada persona.
-
Sofista i mestre de retòrica grec, conegut per les seves idees nihilistes i el seu mestratge en l'art de la persuasió a través de la paraula.
La teoria de Gòrgies es resumeix en les seves famoses tres proposicions: res existeix, si existeix, no es pot conèixer; i si es pot conèixer, no es pot comunicar. -
Filòsof grec, pare de la filosofia occidental, conegut pel seu mètode de la maieutica i la seva cerca de la veritat i l'ètica a través del diàleg i el qüestionament.
La "teoria" de Sòcrates gira entorn de que la virtut és coneixement i el vici és la ignorància, i que la vida ha d'estar dedicada a cura de l'ànima a través de l'autoconeixement i la cerca de la veritat. -
Filòsof atenès, deixeble de Sòcrates i mestre d'Aristòtil, conegut per fundar l'Acadèmia i desenvolupar la «Teoria de les Idees».
La seva teoria postula l'existència de dues realitats: el món sensible, on existeixen les coses materials canviants, i el món intel·ligible, habitat per les Idees, que són les essències eternes i immutables de tot. -
Filòsof, científic i pensador grec que va fundar la seva pròpia escola, el Liceu.
La seva teoria s'enfoca en l'estudi de la realitat a través de la seva teoria hilemórfica, que postula que tota substància és un compost de matèria i forma; l'ètica del just mitjà, on la felicitat s'aconsegueix mitjançant la virtut; i la concepció de l'ésser humà com un "animal polític" que busca la vida comunitària per a aconseguir la seva fi última. -
Filòsof grec fundador de l'epicureisme, que identifica la felicitat amb el plaer entès com a absència de dolor físic i torbació de l'ànima.
La teoria d'Epicur es centra en l'hedonisme racional, on la felicitat és la fi última i s'aconsegueix mitjançant la cerca del plaer, entès com l'absència de dolor físic i mental. -
Filòsof, polític, orador i escriptor romà de l'època imperial, màxim representant de l'estoïcisme romà, nascut a Còrdova.
La seva teoria es centra en la virtut com l'únic ben veritable i la meta de la vida. Sosté que la felicitat s'aconsegueix vivint d'acord amb la naturalesa i la raó, la qual cosa implica el domini d'un mateix, l'acceptació de les circumstàncies inevitables i la pràctica de les quatre virtuts cardinals: prudència, justícia, coratge i temprança. -
Filòsof, teòleg i bisbe, considerat un dels més importants pensadors cristians de l'antiguitat.
La seva teoria abasta diversos aspectes clau, com la Teoria del Coneixement que postula la il·luminació divina per a aconseguir veritats eternes a l'interior de l'home, la Teoria de la Creació que afirma que Déu va crear el món del no-res, i la Teoria de la Història, on introdueix la noció de progrés en interpretar la història com el desenvolupament de dues ciutats, la de Déu i la dels homes. -
-
Teòleg i filòsof dominic, Doctor de l'Església, conegut com el "Doctor Angèlic", que va harmonitzar la filosofia d'Aristòtil amb la fe cristiana.
La "teoria" de Sant Tomàs d'Aquino abasta una vasta obra filosòfica i teològica que sintetitza la filosofia aristotèlica amb la teologia cristiana. -
Frare franciscà anglès conegut per la seva filosofia nominalista, que postula que només existeixen els individus i no els universals, i pel principi de la «Navalla de Occam», que advoca per l'explicació més simple possible per a la realitat.
La seva teoria del coneixement empíric, la seva visió de la moral com a mandat diví i el seu defensa de la separació entre l'Església i l'Estat també van ser fonamentals en el seu pensament, encara que controversial. -
-
Filòsof que va fundar la filosofia moderna i el racionalisme, proposant un mètode basat en el dubte metòdic i la raó per a aconseguir la veritat. La seva teoria dualista de la realitat postula dues substàncies: el pensament (ànima) i l'extensió (matèria), totes dues creades per Déu. La seva famosa màxima és "Cogito, ergo sum" (pinso, després existeixo), que estableix que el pensament demostra l'existència.
-
John Locke va ser un filòsof anglès, pare de l'empirisme i del liberalisme polític, qui sostenia que la ment és una tabula rasa i el coneixement s'adquireix per l'experiència (sensació i reflexió). La seva teoria política defensa els drets naturals (vida, llibertat, propietat) i el dret a la rebel·lió contra un govern que abusi del seu poder i no compleixi el contracte social.
-
David Hume, filòsof escocès del segle XVIII, és conegut pel seu radical empirisme, que sostenia que tot el coneixement prové de l'experiència sensorial. Va dividir les percepcions en impressions, que són vívides i directes, i idees, que són còpies afeblides de les impressions. La seva teoria va qüestionar les idees innates i la capacitat de la raó per a demostrar la causalitat o l'existència del jo, basant el coneixement humà en el costum i les associacions mentals.
-
Filòsof alemany l'obra principal del qual es va centrar en l'epistemologia (teoria del coneixement) i l'ètica. Va proposar que el coneixement sorgeix d'una interacció entre la ment i l'experiència, mediada per estructures cognitives innates com l'espai i el temps. En ètica, va formular l'imperatiu categòric, un principi moral universal que estableix que s'ha d'actuar segons normes que puguin convertir-se en lleis generals i tractar a les persones com a fins en si mateixes, no com a mers mitjans.
-
-
Filòsof i economista alemany la teoria del qual, el marxisme, explica el desenvolupament històric a través de la lluita de classes i la crítica al capitalisme, buscant la transformació social cap a una societat sense classes mitjançant la revolució i l'abolició de la propietat privada dels mitjans de producció. Els seus conceptes clau inclouen el materialisme històric, l'alienació del treball i la plusvàlua, així com la idea d'una estructura econòmica que determina la superestructura social.
-
Filòsof alemany influent, conegut per la seva crítica a la moral occidental, la religió i la filosofia tradicional a través de conceptes com la «voluntat de poder», l'«etern retorn» i el «superhome». La seva filosofia vitalista afirma la vida, proposa la superació dels valors decadents i crida a la creació de nous valors per a una existència autònoma i plena, lliure de lligams externs.
-
Neuròleg austríac, pare de la psicoanàlisi, la teoria de la qual postula que la personalitat es desenvolupa a través de la interacció de forces psicològiques en l'inconscient, la tòpica freudiana es divideix en el conscient, el preconscient i l'inconscient.
-
Filòsof, assagista i pensador espanyol clau del segle XX, considerat el més important d'Espanya en aquest període i una figura central del moviment intel·lectual del noucentisme.
La seva teoria es centra en la vida com a realitat radical i proposa la raó vital i històrica en contraposició a la raó abstracta, juntament amb el perspectivisme, que afirma que la realitat és percebuda des d'un punt de vista únic i subjectiu. -
Filòsof alemany del segle XX. El seu pensament es va centrar en la "qüestió de l'Ésser", la fenomenologia i l'anàlisi de l'ésser humà com Dasein (ser-aquí). La seva obra més important, "Ser i temps", és fonamental per a l'existencialisme. Heidegger també és una figura controvertida per la seva afiliació i suport al nazisme entre 1933 i 1934, la qual cosa va provocar una pèrdua d'influència després de la Segona Guerra Mundial.
-
Filòsof alemany conegut per la seva teoria de l'hermenèutica, on la comprensió no és només una acció subjectiva, sinó un esdeveniment històric que ocorre en la trobada de l'intèrpret amb el text a través del llenguatge.
-
Filòsof i sociòleg alemany, membre clau de l'Escola de Frankfurt.
La seva teoria es basa en la Teoria Crítica i la dialèctica negativa, argumentant que la indústria cultural moderna produeix una falsa consciència que manipula a les masses mitjançant productes estandarditzats, i que l'art autèntic ha de ser una expressió de resistència i utopia, rebutjant la reconciliació amb l'existent. -
Filòsofa, assagista i professora espanyola, coetània de la Generació del 27 i una figura clau de "Les Sinsombrero".
La seva teoria es centra en la raó poètica, una forma de coneixement que integra la raó i la poesia per a aconseguir una comprensió més profunda de l'ésser humà i el món, superant la visió racionalista i fragmentada de la modernitat. -
Filòsof, escriptor i activista polític francès, considerat el pare de l'existencialisme, qui defensava que la "l'existència precedeix a l'essència": l'ésser humà primer existeix i després, a través dels seus actes i decisions, construeix el seu propi significat i propòsit en la vida, sense un destí preestablert.
-
Filòsofa del segle XX, jueva alemanya, reconeguda per la seva anàlisi del totalitarisme, la llibertat i la condició humana. Les seves principals teories inclouen la noció de la banalitat del mal, que descriu com persones comunes poden cometre atrocitats per falta de reflexió i per seguir ordres en un sistema burocràtic; i la importància de l'acció en l'àmbit polític com la base de la llibertat i la capacitat d'iniciar una cosa nova en l'esfera pública.
-
Filòsof i sociòleg alemany, reconegut com un membre clau de la segona generació de l'Escola de Frankfurt, amb contribucions significatives en les àrees de l'acció comunicativa i la democràcia deliberativa.
La seva teoria explica que els humans som éssers socials que busquen el consens mitjançant la comunicació racional per a establir normes i coordinar accions.