Descarga (1)

Eix Cronològic Franquisme (1939-1975)

  • Abolició de l’Estatut de Catalunya

    Abolició de l’Estatut de Catalunya

    Franco va suprimir l’Estatut de Catalunya i va posar fi a l’autogovern català. A partir d’aquí es va imposar un model d’Estat centralista i uniformista, i es va perseguir la identitat catalana en l’àmbit polític, cultural i lingüístic.
  • Period: to

    PRIMER FRANQUISME: L'Autarquia i el Totalitarisme

    Etapa marcada per la construcció d'un Estat totalitari inspirat en el feixisme europeu. L'economia es basava en l'autarquia, cosa que va provocar una misèria extrema, falta de productes bàsics i un mercat negre generalitzat. Políticament, és l'època de la repressió més dura, l'ús de les cartilles de racionament, el domini absolut de la Falange i l'intent d'eliminar qualsevol identitat regional o dissidència.
  • Period: to

    La resistència dels "Maquis"

    Guerrillers republicans que, després de 1939, van continuar la lluita armada des de zones muntanyoses (Pirineus, Galícia, Terol). Esperaven que la victòria aliada a la II Guerra Mundial provoqués una invasió per fer caure Franco, però l'ajuda mai va arribar. Van pràcticament desapareixent als anys 50.
  • Llei de Responsabilitats Polítiques

    Llei de Responsabilitats Polítiques

    Llei fonamental per a la repressió de la postguerra. Permetia jutjar, empresonar, multar o expropiar béns a qualsevol persona que hagués col·laborat amb la Segona República o s'hagués oposat al "Movimiento Nacional" des de l'octubre de 1934.
  • Fi de la Guerra Civil

    Fi de la Guerra Civil

    L'1 d'abril s'emet l'últim comunicat de guerra que certifica la victòria de l'exèrcit revoltat. S'inicia formalment la dictadura de Francisco Franco a tot el territori espanyol, caracteritzada en aquesta primera etapa per una forta repressió militar i política, la supressió de llibertats i l'exili de centenars de milers de republicans.
  • Execució de Lluís Companys

    Execució de Lluís Companys

    Lluís Companys, president de la Generalitat, va ser detingut a França, lliurat al règim franquista, jutjat en consell de guerra i afusellat al castell de Montjuïc. La seva execució és un dels símbols principals de la repressió franquista a Catalunya.
  • Entrevista d'Hendaia

    Entrevista d'Hendaia

    Trobada entre Francisco Franco i Adolf Hitler a l'estació de tren de la localitat francesa d'Hendaia. Es va debatre l'entrada d'Espanya a la Segona Guerra Mundial a favor de l'Eix. Tot i que Espanya es va mantenir com a "no bel·ligerant", Franco va mostrar la seva simpatia pel feixisme i va prometre suport logístic i de voluntaris.
  • Enviament de la "División Azul"

    Enviament de la "División Azul"

    Cos de milers de voluntaris espanyols (falangistes i militars) enviats per lluitar al costat de l'Alemanya nazi contra la Unió Soviètica al front oriental durant la Segona Guerra Mundial. Va ser la manera de Franco de tornar el favor pel suport alemany durant la Guerra Civil sense declarar formalment la guerra als Aliats.
  • Creació de l'Instituto Nacional de Industria (INI)

    Creació de l'Instituto Nacional de Industria (INI)

    Fundació d'una institució estatal per promoure el desenvolupament de la indústria nacional dins del marc de l'autarquia econòmica. L'INI va impulsar empreses estratègiques en sectors com l'energia, la siderúrgia i el motor (com SEAT i Pegaso) per suplir la falta d'inversió privada i l'aïllament internacional.
  • Llei constitutiva de les Corts

    Llei constitutiva de les Corts

    Aquesta llei va crear les Corts franquistes, que no eren un parlament democràtic sinó un òrgan controlat pel règim. Els seus membres no representaven la sobirania popular, sinó que eren designats o escollits dins l’estructura política del franquisme.
  • Retirada d’ambaixadors per acord de l’ONU

    Retirada d’ambaixadors per acord de l’ONU

    L’Assemblea General de l’ONU va recomanar que els estats retiressin els seus ambaixadors de Madrid. Això va simbolitzar l’aïllament internacional del règim franquista després de la Segona Guerra Mundial i el rebuig exterior cap a la dictadura.
  • Llei de Successió a la Prefectura de l'Estat

    Llei de Successió a la Prefectura de l'Estat

    Una de les Lleis Fonamentals del regne. Aquesta llei definia Espanya com a "regne", però nomenava Franco com a Cap d'Estat vitalici amb el poder d'escollir el seu propi successor (bé fos rei o regent). Va consolidar la personalització absoluta del poder i va marginar el pretendent monàrquic Joan de Borbó.
  • Vaga de Tramvies a Barcelona

    Vaga de Tramvies a Barcelona

    Primera gran mobilització social i vaga massiva sota la dictadura, detonada per la pujada del preu del bitllet del tramvia a Barcelona (mentre a Madrid no s'havia apujat). Va tenir un fort component de protesta cívica i va comptar amb suport d'amplis sectors socials, obligant les autoritats a anul·lar l'augment del preu.
  • Acords amb els EUA i la Santa Seu

    Acords amb els EUA i la Santa Seu

    Els pactes amb els Estats Units van permetre a Espanya rebre ajuda econòmica, tècnica i militar a canvi de cedir instal·lacions militars. El Concordat amb la Santa Seu va consolidar el paper privilegiat de l’Església catòlica dins l’Estat franquista.
  • Ingrés d'Espanya a l'ONU

    Ingrés d'Espanya a l'ONU

    Fita diplomàtica que suposa el trencament definitiu de l'aïllament internacional nascut després de la Segona Guerra Mundial. Gràcies al suport dels Estats Units, l'Espanya franquista és acceptada com a membre de ple dret a les Nacions Unides.
  • Llançament del SEAT 600

    Llançament del SEAT 600

    Més que un cotxe, va ser el símbol del final de la misèria de la postguerra i l'entrada en la societat de consum. Per primera vegada, la classe mitjana espanyola podia aspirar a la mobilitat.
  • Llei de Principios del Movimiento Nacional

    Llei de Principios del Movimiento Nacional

    Aquesta llei va reforçar la base ideològica del règim i va consolidar el Movimiento Nacional com a únic marc polític legal. Servia per reafirmar els principis del franquisme i mantenir l’estructura autoritària de l’Estat.
  • Period: to

    SEGON FRANQUISME: El Desenvolupisme i la Tecnocràcia

    Amb l'entrada dels ministres "tecnòcrates" (molts vinculats a l'Opus Dei), el règim abandona el somni de l'autarquia. S'aprova el Pla d'Estabilització i Espanya s'obre al capitalisme internacional. L'economia creix de forma explosiva (el "miracle espanyol"), neix una nova classe mitjana i el turisme de masses comença a canviar la moralitat i els costums de la població, tot i que el sistema polític segueix sent una dictadura sense llibertats.
  • Pla d'Estabilització Econòmica

    Pla d'Estabilització Econòmica

    Abandonament definitiu de l'autarquia (autosuficiència) impulsat per ministres tecnòcrates de l'Opus Dei. Aquest pla va liberalitzar l'economia, obrir Espanya a inversions estrangeres i al turisme, i va provocar una emigració massiva a Europa. Va ser l'inici del "Desarrollismo", una dècada de creixement econòmic espectacular però molt desigual.
  • Creació de la banda terrorista ETA

    Creació de la banda terrorista ETA

    Un grup d'estudiants universitaris nacionalistes bascos radicals es separen del PNV i funden Euskadi Ta Askatasuna (País Basc i Llibertat). Inicialment com un moviment de defensa cultural i d'acció política contra la repressió, anys més tard adoptarien la via armada i el terrorisme com a mètode d'acció.
  • “Contuberni de Munic”

    “Contuberni de Munic”

    Nom amb què el franquisme va desacreditar la participació de polítics de l’oposició espanyola al IV Congrés del Moviment Europeu. En aquella reunió es va defensar la necessitat que Espanya avancés cap a un sistema democràtic.
  • Creació del Tribunal d'Ordre Públic (TOP)

    Creació del Tribunal d'Ordre Públic (TOP)

    Institució judicial de caràcter especialitzat creada per reprimir les conductes considerades delictes polítics (vagues il·legals, associació il·lícita, propaganda clandestina). El TOP centralitzava la repressió política que abans feien els tribunals militars, donant una imatge (falsa) de jurisdicció civil ordinària.
  • Llei de premsa

    Llei de premsa

    Aquesta llei va eliminar la censura prèvia i va permetre una mica més de llibertat de publicació, tot i que el règim continuava controlant la informació amb multes, suspensions i límits molt clars. Va ser una reforma important, però no va significar una autèntica llibertat d’expressió.
  • Llei Orgànica de l'Estat (LOE)

    Llei Orgànica de l'Estat (LOE)

    Una de les últimes Lleis Fonamentals del règim. Es va sotmetre a un referèndum nacional (ple d'irregularitats i sense garanties democràtiques) per modernitzar i "institucionalitzar" el sistema franquista de cara al futur. Va separar la figura de Cap d'Estat de la de President del Govern, tot i que Franco va mantenir els dos càrrecs fins al 1973.
  • Nomenament de Joan Carles de Borbó

    Nomenament de Joan Carles de Borbó

    Franco, fent ús de la Llei de Successió de 1947, proposa davant les Corts el príncep Joan Carles com a successor a títol de rei. Joan Carles jura lleialtat a Franco i a les Lleis Fonamentals del "Movimiento Nacional", assegurant en teoria la continuïtat del franquisme sense Franco ("atado y bien atado").
  • Assassinat Carrero Blanco

    Assassinat Carrero Blanco

    Luis Carrero Blanco, mà dreta de Franco i recentment nomenat President del Govern (garantia suprema de la continuïtat del règim), és assassinat a Madrid per un comando d'ETA que fa volar el seu cotxe per sobre d'un edifici amb explosius. Aquest atemptat va deixar el règim ferit de mort quant al seu projecte de supervivència futura.
  • Mort de Francisco Franco

    Mort de Francisco Franco

    Després d'una llarga i penosa malaltia mèdicament allargada, el president del govern, Carlos Arias Navarro, anuncia per televisió la mort del dictador. Aquest fet marca el final orgànic del règim franquista i obre pas a l'inici del procés històric conegut com la Transició Democràtica espanyola sota el regnat de Joan Carles I.

A list shows items. A timeline shows sequence.

Use Timetoast to make dates, milestones, and turning points easier to understand in a clear visual format. Timetoast is a timeline maker for work, school, research, and stories.