Eix cronològic FILOSOFIA

  • Period: 625 BCE to 65

    Filosofia Antiga

  • 624 BCE

    Tales de Milet (624 a.C. - 546 a.C.)

    "Aigua com a Arxé."
    Primer filòsof; va establir l'aigua com a principi material de totes les coses.
  • 570 BCE

    Pitàgores (570 a.C. – 495 a.C.)

    El nombre és el principi que explica la realitat. Vida ètica i matemàtica.
  • 540 BCE

    Heràclit (540 a.C. - 495 a.C.)

    Devenir constant (Panta rei). La realitat és canvi i lluita d'oposats (el foc és el seu arxé).
  • 515 BCE

    Parmènides (515 a.C. - 440 a.C.)

    L'Ésser és i el No-Ésser no és. Nega el canvi i defensa l'Ésser únic, etern i immòbil.
  • 490 BCE

    Protàgores (490 a.C. - 420 a.C.)

    Relativisme: "L'home és la mesura de totes les coses" (criteri individual de veritat).
  • 483 BCE

    Gòrgies (483 a.C. - c. 375 a.C.)

    Nihilisme: Res no existeix, i si existís, seria incognoscible i incomunicable.
  • 470 BCE

    Sòcrates (470 a.C. - 399 a.C.)

    Majèutica i Intel·lectualisme Moral (el coneixement de la virtut porta a actuar bé).
  • 427 BCE

    Plató (427 a.C. - 347 a.C.)

    Teoria de les Idees. Distingeix entre Món Sensible i Món Intel·ligible (la vertadera realitat).
  • 384 BCE

    Aristòtil (384 a.C. - 322 a.C.)

    Hilemorfisme (Matèria i Forma). Ètica de la justa mesura (cercar el terme mitjà).
  • 341 BCE

    Epicur (341 a.C. - 270 a.C.)

    Hedonisme. Felicitat com a Ataràxia (absència de pertorbació de l'ànima).
  • 4 BCE

    Sèneca (4 a.C. - 65 d.C.)

    Estoïcisme. La virtut s'assoleix amb l'Apatheia (impertorbabilitat i acceptació del destí).
  • Period: 353 to 1347

    Història de la Filosofia Medieval

  • 354

    Agustí d'Hipona (354 d.C. - 430 d.C.)

    Il·luminació Divina. Integració de Plató i Cristianisme. Teoria de les Dues Ciutats.
  • 1226

    Tomàs d'Aquino (1225 d.C. - 1274 d.C.)

    Harmonització de Fe i Raó. Demostració de Déu amb les Cinc Vies (aristotelisme cristià).
  • 1285

    Guillem d'Ockam (c. 1285 d.C. - 1347 d.C.)

    Nominalisme. Separació de Fe i Raó. Navalla d'Ockam (evitar multiplicació d'entitats).
  • Period: to

    Història de la Filosofia Moderna

  • René Descartes (1596 d.C. - 1650 d.C.)

    Dubte Metòdic. Primera certesa: Cogito, ergo sum. La Raó com a font de coneixement.
  • John Locke (1632 d.C. - 1704 d.C.)

    Empirisme. La ment és una Tabula Rasa (full en blanc) al néixer. L'experiència és la font del coneixement.
  • David Hume (1711 d.C. - 1776 d.C.)

    Escepticisme moderat. Nega la demostració de la Causalitat (només és costum).
  • Immanuel Kant (1724 d.C. - 1804 d.C.)

    Revolució Copernicana. Ètica de l'Imperatiu Categòric (actuar per deure).
  • Period: to

    Història de la Filosofia Contemporània

  • Karl Marx (1818 d.C. - 1883 d.C.)

    Materialisme Històric. Lluita de classes com a motor de la història i crítica a l'alienació.
  • Friedrich Nietzsche (1844 d.C. - 1900 d.C.)

    Mort de Déu. Proposta del Superhome i la Voluntat de Poder.
  • Sigmund Freud (1856 d.C. - 1939 d.C.)

    Psicoanàlisi. La vida humana està governada per l'Inconscient i la repressió de les pulsions.
  • José Ortega y Gasset (1883 d.C. - 1955 d.C.)

    Raciovitalisme: "Jo sóc jo i la meva circumstància". Importància de la perspectiva.
  • Martin Heidegger (1889 d.C. - 1976 d.C.)

    Investigació de l'Ésser a través del Dasein. L'existència es defineix per la finitud.
  • Hans-Georg Gadamer (1900 d.C. - 2002 d.C.)

    Hermenèutica Filosòfica (interpretació). El coneixement s'assoleix amb la fusió d'horitzons.
  • Jean-Paul Sartre (1905 d.C. - 1980 d.C.)

    "L'existència precedeix l'essència". L'home està condemnat a ser lliure.
  • Theodor W. Adorno (1903 d.C. - 1969 d.C.)

    Teoria Crítica. Crítica radical a la Indústria Cultural com a mecanisme de control social.
  • María Zambrano (1904 d.C. - 1991 d.C.)

    María Zambrano (1904 d.C. - 1991 d.C.)
  • Hannah Arendt (1906 d.C. - 1975 d.C.)

    Anàlisi del Totalitarisme. Distinció entre Treball, Obra i Acció (la política).
  • Jürgen Habermas (1929 d.C. - Actualitat)

    Teoria de l'Acció Comunicativa. La racionalitat i la veritat s'assoleixen mitjançant el consens dialògic.