-
Autor dels Poemes Homèrics: Ilíada i Odisea
Concepte d’harmonia -
Obres: Teogonia i Cosmogonia
Conceptes:
Justicia com a valor suprem
Mesura i límit -
Tales deia que l’aigua és el principi de tot i va ser pioner en buscar explicacions naturals als fenòmens. -
Actitud o doctrina que accepta determinades idees o creences com a veritats indiscutibles, sense admetre cap crítica ni revisió.
-
Persones que accepten i valoren la coexistència de diferents idees, creences, cultures o punts de vista, reconeixent que no hi ha una única veritat absoluta. -
Anaximandre va dir que tot prové de l’àpeiron (allò indefinit). Va explicar el món amb la raó i va fer aportacions en astronomia i cosmologia. -
Anaxímenes deia que tot prové de l’aire, que es transforma en altres coses per condensació i enrarefiment. Va seguir explicant el món amb la raó. -
Pitàgores deia que tot és nombre. Va unir matemàtica, filosofia i religió, i és famós pel teorema de Pitàgores. -
Heràclit deia que tot està en canvi constant (“No es pot entrar dues vegades al mateix riu”) i que el foc és el principi bàsic de tot. -
Parmènides afirmava que el ser és un, immutable i etern, i que el canvi és una il·lusió. -
-
-
Anaxàgores deia que el món està fet de petites parts diverses i que una ment ordenadora fa que tot funcioni i canviï. -
Relativisme: doctrina que sosté que la veritat i els valors depenen del context, la cultura o la perspectiva de cada persona, i que no existeix una veritat absoluta universal.
-
Fatalisme: creença que tots els esdeveniments estan predestinats i que no es poden canviar, sigui pel destí, la sort o una força superior.
-
Empèdocles va dir que tot està format per quatre elements: terra, aire, foc i aigua, i que dos forces, amor i odi, els barregen i separen per crear el món i els canvis. -
Protògores va dir: “L’home és la mesura de totes les coses”, és a dir, la veritat depèn de la percepció de cada persona. -
Sòcrates buscava la veritat fent preguntes i diàlegs (mètode socràtic), i defensava la importància del coneixement i la moral. -
Gòrgies defensava que no existeix la veritat absoluta i que el llenguatge pot convèncer qualsevol, encara que no sigui cert. -
Demòcrit va afirmar que tot està format per àtoms, partícules petites i indivisibles que es mouen en el buit. -
Plató defensava que existeix un món de formes ideals i perfectes, i que el món que veiem és només una còpia imperfecta. -
Aristòtil va crear la lògica formal i va estudiar la naturalesa, la política i l’ètica, buscant explicar el món a partir de l’observació i la raó. -
El Mite de la Caverna és de Plató.
Persones encadenades només veuen ombres i creuen que són reals. Un s’allibera, veu la llum i el món real, i quan torna, no el creuen. És un símbol de la diferència entre aparences i veritat. -
Metafísica: branca de la filosofia que estudia la natura última de la realitat, més enllà del que es pot percebre amb els sentits, com l’essència, l’existència i els principis fonamentals del ser.
-
Determinisme: doctrina que afirma que tots els esdeveniments estan causats per factors previsibles i necessaris, de manera que no hi ha lloc per a l’atzar ni per a la llibertat absoluta.
-
Zenó va ensenyar que cal viure en harmonia amb la raó i la natura, desenvolupant l’autocontrol i la virtut com a camí per a la felicitat. -
Epicur deia que el plaer és el bé principal de la vida, però cal buscar els plaers moderats i evitar el dolor per aconseguir la felicitat i la pau interior. -
Agustí va combinar filosofia i cristianisme -
Pirró d’Elis va dir que no es pot saber res segur i que hem d’evitar jutjar per viure tranquils. -
Leucip va ser un dels primers a proposar que tot està format per àtoms, partícules indivisibles en moviment. -
-
Diògenes vivia de manera simple i crítica la societat, defensant l’autosuficiència i la sinceritat per viure lliure i autèntic. -
Escolàstica: corrent filosòfic medieval que buscava conciliar la fe cristiana amb la raó.
-
L’argument ontològic és una prova filosòfica de l’existència de Déu que parteix de la idea que Déu, com a ésser perfecte i necessari, ha d’existir perquè la seva no-existència seria una contradicció.
-
Realisme: corrent filosòfic que defensa que la realitat existeix independentment de la nostra percepció o pensament.
-
L’argument cosmològic prova l’existència de Déu a partir de l’existència de l’univers, dient que tot efecte té una causa, que és Déu.
-
Tomàs d’Aquino va combinar la filosofia d’Aristòtil amb el cristianisme i va formular cinc proves (entre elles l’argument cosmològic) per demostrar l’existència de Déu. -
Guillem d’Ockham és conegut per la navalla d’Ockham, que diu que la millor explicació és la més senzilla, sense afegir coses innecessàries. -
Renaixement: moviment cultural i artístic que va recuperar els valors clàssics grecollatins, destacant la centralitat de l’ésser humà, l’experimentació científica i l’expressió artística innovadora.
-
Humanisme: corrent intel·lectual i cultural del Renaixement que posa l’ésser humà al centre.
-
-
Epistemologia: branca de la filosofia que estudia la naturalesa, l’origen i els límits del coneixement, és a dir, com sabem el que sabem.
-
Maquiavel va escriure El Príncep -
-
Moro va escriure Utopia, on descriu una societat ideal basada en la justícia, la igualtat i la propietat comuna -
Empirisme: corrent filosòfic que defensa que tot el coneixement prové de l’experiència i la percepció dels sentits.
-
-
Kepler va formular les lleis que expliquen el moviment dels planetes al voltant del Sol, demostrant que les òrbites són el·líptiques. -
Hobbes deia que la gent cedeix la seva llibertat a un govern absolut per garantir la seguretat. -
Descartes va dir “Penso, per tant existeixo” i va defensar que la raó és la base del coneixement segur. -
-
Racionalisme: corrent filosòfic que defensa que la raó és la principal font de coneixement, més que l’experiència.
-
-
Locke defensava els drets naturals a la vida, llibertat i propietat, i que el govern existeix per protegir aquests drets, basant-se en el consentiment dels governats. -
-
-
Hume defensava que tot el coneixement prové de l’experiència i que no podem demostrar la causalitat ni l’existència de Déu només amb raons. -
Rousseau deia que l’home és bo per natura però la societat el corromp, i que la voluntat general ha de guiar el govern per garantir la llibertat i la igualtat. -
Kant va dir que coneixem el món a través de les nostres categories mentals i que la moral es basa en el deure i la raó, amb el seu famós imperatiu categòric. -
Idealime: corrent filosòfic que sosté que la realitat última és de naturalesa mental o espiritual, i que el món físic depèn de la ment o les idees.
-
-
Nietzsche va criticar la moral tradicional i va parlar de la voluntat de poder i de l’“superhome” com a ideal de superació personal. -
L’argument evolucionista diu que la vida i la diversitat dels éssers vius s’expliquen per processos naturals com la selecció natural.
-
-
Popper va dir que la ciència avança quan les teories es poden refutar amb experiments, i que no es poden provar definitivament, només falsar.