Eix cronològic de la historia de la filosofia.

624 BCE

Tales de Milet

“Θαλῆς ὁ Μιλήσιος” (625 aC - 546 aC)
Va ser un gran filòsof grec presocràtic, a qui actualment se’l considera el primer filòsof occidental. La seva teoria filosòfica va sorgir quan va tractar de trobar l’inici de totes aquelles coses que ens envolten, pensament al qual va anomenar arkhé. I a través d’ell, va proposar una explicació de la naturalesa, on posava com a base de tota matèria un element primordial, l'aigua. Aquest enfocament marca el pas del mite al logos.
Period: 600 BCE to 400

Filosofia Antiga

La filosofia antiga és l’etapa on els presocràtics, anomenats així per viure i pensar abans de Sòcrates, fan el pas del mite al logos, és a dir, la societat evoluciona respecte al seu pensament, deixant enrere els coneixements mítics i centrant-se únicament en el racional.
Period: 585 BCE to 470 BCE

Presocràtics

Tots aquells filòsofs que van qüestionar-se conceptes abans de l'existència de Sòcrates, és a dir, tots aquells que no van ser influenciats per ell, són considerats presocràtics.
Doncs el mateix nom l'indica: Pre (abans) Socràtics (a Sòcrates)
Van sorgir a l'escola de Milet, on va néixer la filosofia gràcies a les primeres explicacions racionals sobre la natura que es van formar allà.
570 BCE

Pitàgores

Filòsof grec presocràtic (570 aC - 490 aC)
Va ser el fundador del pitagorisme, a més de combinar la filosofia amb les matemàtiques, proposant així que els nombres i les proporcions governen l'univers, una idea revolucionària que va influir tant a la teoria matemàtica, com a la música i la ciència.
535 BCE

Heràclit

(535 aC - 470 aC)
Aquest altre filòsof presocràtic defensava el constant canvi que ocorria amb tot allò que existeix. Com per exemple, la realitat fonamental, encapsulada en el seu famós principi "Panta rei" ("tot flueix").
Ell veia la lluita entre conceptes oposats com a motor del canvi, aportant d'aquesta manera una visió dinàmica a la naturalesa.
D'aquesta forma, la seva teoria era: ”res en aquesta vida és permanent, ni pot ser-ho, ja que la mateixa naturalesa de l'existència és el canvi".
515 BCE

Parmènides

Filòsof presocràtic (515 aC - 450 aC)
Parmènides va ser un gran filòsof que es va oposar totalment a les idees i pensaments d'Heràclit.
Va rebutjar el canvi en favor de la permanència, sostenint que l’únic ésser és l'essència immutable, una posició que inspiraria el debat amb Heràclit sobre la naturalesa de la realitat.
La seva teoria filosòfica va ser: "tot està compost per dos elements, el calent i el fred, i d'aquesta mescla, present als membres dels homes, depèn la intel·ligència d'aquests".
485 BCE

Gòrgies

Filòsof sofista (485 aC - 380 aC)
Va ser un filòsof grec i cèlebre per la seva visió escèptica sobre la veritat, que considerava que res existeix o que és inintel·ligible.
Podem considerar que la teoria filosòfica afirmava que res existeix, i en cas que si, no es pot conèixer realment, i si es pot conèixer, no es pot transmetre.
481 BCE

Protàgores

Filòsof sofista (481 aC - 411 aC)
Protàgores defensava el relativisme, i deia que l'home és la mesura de totes les coses. Llavors la seva teoria deia que no hi ha veritats absolutes, ja que tot està condicionat pel context, el temps i el lloc en el qual allò succeeix.
Period: 481 BCE to 584 BCE

Sofistes

Eren els filòsofs que exercien de mestres i creien que ho sabien tot, és per aquesta raó que es dedicaven a ensenyar, d'una manera no gratuïta, l'art d'analitzar les paraules.
470 BCE

Sòcrates

(470 aC - 399 aC)
Una de les coses més importants que va fer va ser introduir el mètode socràtic, basat en el diàleg i la ironia per arribar a la veritat. Sòcrates creia que tot vici és resultat de la ignorància i que cap persona desitja el mal; a la vegada, la virtut és coneixement i aquells que coneixen el bé actuaran de manera justa.
427 BCE

Plató

Filòsof sofista i idealista (427 aC - 347 aC)
Al llarg de la seva carrera com a filòsof va desenvolupar la teoria de les idees, sostenint que la realitat és només una reflexió d'un món ideal. A més, va establir les bases de la filosofia idealista i va fundar l'Acadèmia, on es cultivaven el pensament i la filosofia.
384 BCE

Arsitòtil

Filosòfic sofista (384 aC - 322 aC)
Va ser el fundador del Liceu i de la lògica formal, i es va dedicar a defendre l'estudi empíric de la realitat, i la causalitat com a eines per comprendre el món.
A més va ser el mestre d'Alexandre el Gran i va influir en la ciència i filosofia posteriors.
La seva teoria filosòfica és que l'home coneix per mitjà dels sentits, és a dir, tot coneixement comença als sentits.
354 BCE

Agustí d'Hipona

(13/9/354 aC - 28/8/430 aC)
Va ser un filòsof de la filosofia medieval que va fusionar el pensament cristià amb la filosofia platònica, centrant-se en la voluntat i posant èmfasi en la gràcia divina i la introspecció com a camí per conèixer Déu.
La seva obra “Confessions” és una reflexió pionera sobre l'experiència personal i el sentit de la fe.
Agustí deia que la veritat és la mida de totes les coses i que la seva noció de veritat es construeix en l'eix fonamental de la relació ànima-Deu.
341 BCE

Epicur

Filòsof hel·lenista (341 aC - 270 aC)
Va proposar l'ètica hedonista, buscant el plaer i l'absència de dolor com a objectius de la vida, i va crear el corrent filosòfic epicureisme, la qual afirma que el plaer és el principi i el final d'una vida feliç, fondament de tota elecció i rebuig i el principi d'avaluació de tota sensació.
Period: 323 BCE to 32 BCE

Hel·lenisme

Aquesta filosofia s'interessa molt més per l'ètica, la felicitat individual i la seguretat personal, i deixa enrere tot allò relacionat amb l'explicació de l'Univers i la realitat.
Tot allò que investiguen ho fan a través de les lleis de la naturalesa i dels cosmos, i des de diferents escoles i perspectives, com l'epicureïsme, l'estoïcisme o el neoplatonisme.
4 BCE

Sèneca

Filòsof hel·lenista (4 aC - 65 dC)
És considerat el representant de l'estoïcisme, ja que defensava la importància de la raó i el control emocional, a través de la seva teoria, on deia que la saviesa i la virtut són la meta de la vida moral, l'únic immortal que tenen els mortals.
Period: 500 to 1480

Filosofia Medieval

La filosofia medieval tracta de connectar tot el relacionat amb el pensament racional junt amb les religions monoteistes, és a dir, el cristianisme, el judaisme i l’islam. Aquesta nova visió de la filosofia va sorgir al segle IV, quan l’Imperi Romà va obtenir el cristianisme com a religió oficial, causant que la filosofia quedés apartada per tal de donar-li tot el reconeixement al teocentrisme.
1225

Tomàs d'Aquino

(1225 - 7/3/1274)
Va integrar el pensament aristotèlic amb la teologia cristiana, defensant la compatibilitat entre la fe i la raó.
Especialment amb la seva “Summa Theologica”, on va integrar la filosofia aristotèlica amb la teologia cristiana, argumentant que la fe i la raó poden coexistir. Això va establir una base sòlida per a la teologia escolàstica.
Les seves idees deien que l'home existeix, però que és la seva ànima la que el fa ser un individu.
1287

Guillem d'Ockam

(1287 - 1347)
És conegut per determinar el principi de l'ocasió, a més de defensar el nominalisme i la necessitat de simplificar explicacions filosòfiques, rebutjant entitats o supòsits innecessaris, la qual cosa anticipava una perspectiva més empírica i científica.
La seva teoria deia: "Si un coneixement abstractiu fos causat solament per un hàbit, seria un coneixement simple, però comú, és a dir, no propi causat per una cosa singular externa no especifica".
Period: 1500 to 1800

Filosofia Moderna

La filosofia moderna està principalment caracteritzada per ser una època en què van començar a ser més autònoms respecte a les seves opinions i deixen de pensar guiant-se per la política o la religió, tal com van fer Hume, Descartes o Locke, considerats els filòsofs més rellevants del moment.
1596

Descartes

(31/3/1596 - 11/2/1650)
Va desenvolupar el racionalisme, afirmant "Penso, per tant, soc" com a base de la certesa i el coneixement. És considerat el pare del racionalisme modern, establint la ment com a font primària de coneixement i proposant un dualisme entre ment i cos.
La seva teoria explica que l'ésser humà pot arribar a la veritat a través de l'ús de la raó i el pensament crític, que aquesta veritat és independent de la percepció o l'experiència sensorial.
1632

Locke

(29/8/1632 - 28/10/1704)
Considerat el pare del liberalisme, defensava l'empirisme i que el coneixement prové de l'experiència (“tabula rasa”), dient que la ment és un llenç en blanc a la naixença que va adquirint coneixements per mitjà de l'observació i el raciocini.
1711

Hume

(7/5/1711 - 25/8/1776)
Va ser un gran filòsof escocès que va proposar una versió radical de l'empirisme, qüestionant conceptes com la causalitat i la identitat personal, i defensant que el coneixement es basa en impressions i en hàbits més que en veritats absolutes.
La seva teoria filosòfica explicava que tot coneixement sobre del món s'adquirien gràcies a l'experiència.
1724

Kant

(22/4/1724 - 12/2/1804)
Va intentar superar la dicotomia entre racionalisme i empirisme, afirmant que la ment estructura l'experiència a través de conceptes universals, com el temps, l'espai i la causalitat, establint així les bases del criticisme, és a dir, els coneixements són estructurats per la nostra ment.
Period: 1800 to 2024

Filosofia Contemporània

Aquesta última etapa es forma al segle XIX i perdura fins a l’actualitat, això fa que sigui difícil marcar les seves característiques, ja que encara es troba com a pensament viu, però, tot i això, sí que té alguns conceptes que es distingeixen d’una forma més simple. Però abans de tor és important tenir en compte que aquesta època va ser molt rellevant perquè el món estava canviant ràpidament a causa de les guerres, avenços científics i nous moviments socials.
Period: 1800 to 2024

Hermenèutica

L'hermenèutica és l'activitat de la interpretació, explicació i traducció dels diversos tipus de comunicacions, és a dir, de l'escrita, la verbal, i de vegades, també la no verbal.
Per tant, aquest estudi es fa servir per a la captació plena dels sentits que contenen els textos.
1818

Marx

(5/5/1818 - 14/3/1883)
Marx va analitzar la història com una lluita de classes i va desenvolupar una teoria econòmica i política per tal d'explicar les desigualtats. La seva obra va tenir un impacte profund en la política i la filosofia.
I la seva teoria deia que la societat humana com a subjecte real que exerceix l'acte col·lectiu de la seva vida pròpia a totes les seves formes.
1844

Nietzsche

(15/10/1844 - 25/8/1900)
Va qüestionar la moralitat occidental tradicional, proclamant que “Déu ha mort” i que cal crear nous valors basats en la voluntat de poder amb el superhome com a ideal de superació personal.
Llavors, la seva teoria deia: "cada ésser humà té la possibilitat, si així ho decideix i treballa per allò, de superar l'heteronomia i la immaduresa per caminar cap a una autonomia ètica".
1856

Freud

(6/5/1856 - 23/9/1939)
Va fundar la psicoanàlisi, explorant l'inconscient i el paper dels instints en la conducta humana, d'aquesta manera, la seva teoria explicava les forces inconscients que motiven al comportament humà, és a dir, aquells conflictes interns que apareixen a la infantesa i que afecten posteriorment els comportaments i emocions de l'individu.
1883

Ortega y Gasset

Filòsof de l'escola de Frankfurt (9/5/1883 - 18/10/1955)
Va introduir la idea de "jo i la meva circumstància" com a base de l'existència, i va defendre el perspectivisme, on s'afirma que la realitat és múltiple, i que no existeix un món en si mateix, sinó que existeixen tants com perspectives.
1889

Heidegger

Filòsof existencialista (26/9/1889 - 26/5/1976)
En la seva obra “Ser i temps”, va investigar la naturalesa de l'existència humana i la seva autenticitat, introduint el concepte de “Dasein” (ésser-aquí) per tal d'analitzar la presència i la temporalitat.
D'aquesta manera la seva teoria és: "ser és el que determina a l'entitat en quant a entitat, el que fa que una entitat sigui, i entitat significa cosa, cosa que és".
1900

Gadamer

Filòsof hermenèutic (11/2/1900 - 13/3/2002)
Va centrar-se en la interpretació i el diàleg com a formes de comprensió, i ell considerava el llenguatge com a una realitat carregada amb un sentit enològic, és a dir, el ser acompleix al llenguatge com a veritat.
1904

Maria Zambrano

Filòsof de l'escola de Frankfurt (22/4/1904 - 6-2-1991)
Va unir filosofia i poesia, explorant la “raó poètica”, centrant-se en l'experiència humana. Ella disposava per un pensament interessat a la transformació que no nega, sinó que més bé, pressuposa la pertinència, i que d'aquesta manera, percep la llibertat com a una pràctica.
1905

Sartre

Filòsof existencialista (21/6/1905 - 15/4/1980)
Defensava que "l'existència precedeix l'essència", ressaltant d'aquesta manera la llibertat individual.
La seva teoria filosòfica afirmava que l'home, no el ser, ocupa el centre de l'existència, per tant, el significat de les coses no és donat pel ser, sinó per una invenció de l'individu humà.
1906

Hannah Arendt

Filòsofa de l'escola de Frankfurt (14/10/1906 - 4/12/1975)
Hannah va estudiar la naturalesa del poder i l'autoritarisme al llarg de la seva carrera com a filòsofa, arribant a la teoria que "la pluralitat és la condició de l'acció humana, deguda a què tots som el mateix, és a dir, humans i, per tant, ningú és igual a qualsevol altre que hagi viscut, viva o viurà".
Period: 1923 to 2024

Escola de Frankfurt

El seu enfocament principal era desenvolupar el marxisme crític, a través de la integració de les idees de la teoria social, la filosofia, la psicologia i la crítica cultural.
Podem dir que aquesta escola està dividida en la "primera generació", i la "segona generació", la qual va començar amb la mort de Max Horkheimer, concepte que va provocar un canvi radical a l'escola.
Actualment, les idees creades pels seus membres són rellevants i estudiades.
1929

Habermas

Filòsof de l'escola de Frankfurt (19/6/1929 - actualment)
Va desenvolupar una teoria de la comunicació centrada en la interacció racional i el consens com a base per a una societat democràtica i crítica, la qual diu "el nostre saber pot elevar-se per mitjà de processos d'aprenentatge a través dels quals es desenvolupa la racionalitat dels nostres actes".
Period: 1930 to 2024

Existencialisme

És un corrent filosòfic que pensa que els éssers humans primer existeixen i posteriorment adquireixen la seva pròpia essència. D'aquesta forma també deien que els individus són éssers lliures i responsables dels seus actes, és per això que molts dels treballs existencials se centren en la llibertat, la responsabilitat i la moral.
Tot i que aquest corrent no ha finalitzat com a tal, és important tenir en compte que la seva influència va disminuir en 1960.