-
Considerat el primer filòsof de la història occidental; pensava que l’aigua era el principi de tot. -
Deixeble de Tales; va proposar que l’origen de tot és l’àpeiron (allò indefinit, il·limitat). -
El dogmatisme és una actitud que accepta idees o creences com a veritats absolutes, sense qüestionar-les ni admetre crítiques. -
Continuador de l’escola de Milet; defensava que l’aire era el principi fonamental de la realitat. -
Filòsof i matemàtic; creia que els nombres eren l’estructura de tot l’univers. -
Famos per dir que tot canvia constantment (“tot flueix”) i que el foc és el principi de la realitat. -
Oposat a Heràclit; afirmava que el canvi és una il·lusió i que només existeix l’Ésser immòbil i etern. -
Va introduir la idea del “nous” (ment divina) com a força ordenadora de totes les coses. -
-
El fatalisme és la creença que tots els esdeveniments estan predeterminats i que els humans no poden canviar el curs del destí.
-
El relativisme és una postura filosòfica que sosté que la veritat, el coneixement o els valors morals depenen del context cultural, històric o individual, i no són absoluts ni universals. -
-
Va dir que tot està format per quatre elements (terra, aigua, aire i foc) barrejats per Amor i Odi. -
Sofista famós pel seu relativisme: “L’home és la mesura de totes les coses”. -
Sofista que defensava que res no existeix, i si existís, no es podria conèixer ni comunicar. -
Filòsof atenès que defensava la recerca de la veritat mitjançant el diàleg i la ironia; no va deixar escrits. -
Va formular la teoria atòmica: tot està fet de petites partícules indivisibles, els àtoms. -
Deixeble de Sòcrates; va crear la teoria de les Idees i fundà l’Acadèmia d’Atenes. -
Representant del cinisme; vivia seguint la idea de "vida de ca" -
Alumne de Plató; va fundar el realisme filosòfic, destacant en lògica, ciència i ètica. -
El mite de la caverna de Plató explica com els humans viuen atrapats en la ignorància, confonent les aparences amb la realitat. Uns presoners, encadenats dins d’una caverna, només veuen ombres i creuen que són reals. Un d’ells s’allibera, surt a l’exterior i descobreix la veritable realitat. Quan torna per explicar-ho, els altres no el creuen.
El mite simbolitza el camí del coneixement: sortir de la ignorància (les ombres) i arribar a la veritat mitjançant la filosofia. -
Dubte sistemàtic sobre la possibilitat d’arribar a un coneixement segur. -
Pare de l’escepticisme; dubtava de tot coneixement segur. -
Si Déu és bo i totpoderós, per què existeix el mal?
Segons Epicur, això mostra que Déu o bé no vol, o bé no pot evitar el mal —i per tant, no és com ens el pinten. -
Fundador de l’estoïcisme; defensava la vida segons la raó i la natura. -
Fundador de l’epicureisme; cercava el plaer intel·ligent com a bé suprem. -
La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la naturalesa última de la realitat, més enllà del que percebem amb els sentits, preguntant-se què existeix realment i quina és la seva essència. -
Viure segons la raó i acceptar el destí amb serenitat. -
L’argument dels miracles a favor de l’existència de Déu diu que: Els miracles són esdeveniments inexplicables per les lleis naturals i que semblen mostrar l’acció d’una força divina.
Per tant, la presència de miracles seria una prova que Déu existeix i intervé en el món. Aquest argument sosté que, quan passen miracles, s’evidencia l’existència d’un déu que trenca l’ordre natural per fer-se present. -
El determinisme és la doctrina que afirma que tots els esdeveniments estan causats per causes anteriors de manera necessària, de manera que el futur està completament determinat pel passat i no hi ha lloc per a l’atzar o la llibertat absoluta. -
Uní el cristianisme amb Plató; centrà el coneixement en Déu i l’ànima. -
Mestre de Demòcrit; primer a formular la teoria atomista com a explicació del món físic. -
-
L’escolàstica és una corrent filosòfica i teològica medieval que intentava combinar la raó i la fe, utilitzant la lògica per explicar i defensar les doctrines cristianes. Va destacar amb pensadors com Sant Tomàs d’Aquino. -
L’argument ontològic a favor de l’existència de Déu, formulat per Sant Anselm, diu així: Déu és l’ésser més gran que es pot imaginar.
Si Déu existís només en la ment i no en la realitat, llavors es podria imaginar un ésser més gran que Déu (un que existeixi també en la realitat).
Per tant, Déu ha d’existir en la realitat, perquè sinó no seria el ser més gran possible. Aquest argument parteix de la idea que la mateixa definició de Déu implica la seva existència. -
El realisme és la postura filosòfica que afirma que la realitat existeix independentment de la nostra percepció o consciència, és a dir, que els objectes i les idees tenen una existència pròpia fora de la ment humana. -
L’argument cosmològic diu que, com que tot té una causa i l’univers va començar a existir, hi ha d’haver una causa primera, que és Déu.
-
Integra Aristòtil amb la teologia cristiana; prova racional l’existència de Déu. -
Representant del nominalisme; defensava la simplicitat (navalla d’Ockham). -
-
Teòleg alemany; va iniciar la Reforma protestant, rebutjant l’autoritat del Papa i defensant la fe personal. -
Branca de la filosofia que estudia la naturalesa, l’origen i els límits del coneixement. -
L’humanisme és un moviment intel·lectual i cultural del Renaixement que posa l’ésser humà i la seva raó al centre de l’interès, valorant la dignitat, la llibertat i el potencial de les persones, i recuperant l’estudi dels clàssics grecs i romans. -
Fundador del pensament polític modern; separà ètica i política. -
Teoria heliocèntrica. -
Autor d’Utopia; reflexionà sobre la justícia i la societat ideal. -
L’empirisme és una doctrina filosòfica que sosté que tot el coneixement prové de l’experiència sensible, és a dir, que aprenem a través dels sentits i la observació directa del món. -
Defensa de la ciència experimental. -
Lleis del moviment planetari. -
Defensa que l'ésser humà es malvat per naturalesa, i que la societat és corrupte. La seva única solució és la destrucció (tornar a l'estat de natura) per després millorar-la mitjançant un contracte social. -
Pare del racionalisme modern; “Penso, per tant existeixo” -
El racionalisme és una doctrina filosòfica que afirma que el coneixement veritable s’obté principalment a través de la raó i el pensament, més que no pas pels sentits o l’experiència. -
Blaise Pascal va proposar un argument pràctic sobre creure en Déu, basat en la idea de la aposta:- Si creus en Déu i Déu existeix: guanyes la vida eterna (una recompensa infinita).
- Si creus en Déu i Déu no existeix: no perds gaire (pèrdua molt petita o nul·la).
- Si no creus en Déu i Déu existeix: perds la vida eterna (una pèrdua infinita).
- Si no creus en Déu i Déu no existeix: no guanyes gaire (pèrdua o guany insignificant).
-
-
Pare de l’empirisme i del liberalisme polític. -
Lleis del moviment i la gravetat. -
L’indeterminisme és la creença que no tots els esdeveniments estan predeterminats per causes anteriors, sinó que hi ha elements d’atzar o llibertat en el curs dels fets. -
Escèptic i empirista radical; qüestionà la causalitat i el jo. -
Defensà la llibertat natural i la sobirania del poble. -
Fundador de l’idealisme transcendental; uní racionalisme i empirisme. -
L’idealisme és una doctrina filosòfica que afirma que la realitat última és mental o espiritual, i que el món material depèn de la consciència o de les idees. -
-
L’argument de l’alienació diu que Déu és una projecció de les qualitats humanes, i Feuerbach va afirmar que la religió allunya l’home de si mateix perquè busca fora allò que en realitat és dins seu. -
Nietzsche afirmava que “Déu ha mort”, és a dir, que la idea de Déu ja no té poder ni sentit en la societat moderna perquè la fe s’ha perdut i la moral tradicional basada en Déu ja no guia l’home. Segons ell, això obliga a l’ésser humà a crear els seus propis valors i sentit de la vida sense dependre d’una divinitat. -
Critica les ètiques Hel·lenístiques ja que tenen contingut. Crea 4 solucions en base a l'imperatiu categòric. Parla també del missatge de zaratrusta -
L’argument evolucionista diu que la vida i la diversitat d’espècies s’expliquen per processos naturals com la selecció natural, sense necessitat d’una creació divina, per tant, Déu no és necessari per explicar l’origen i la complexitat de la vida. -
Filòsof anglès del segle XX; defensor del pensament lògic i científic, crític amb la religió i l’autoritat irracional. -
Teoria de la relativitat. -
Filosofia de la ciència; defensà el falsacionisme i la societat oberta.