-
Moviment cultural per fer del català una llengua de cultura. Apareixen autors i actes (Jocs Florals) que normalitzen l’ús literari del català.
Figures clau com Verdaguer, Àngel Guimerà, Narcís Oller, Joaquim Rubió i Ors. -
Bonaventura Carles Aribau publica “Oda a la Pàtria”, peça simbòlica de l’inici de la Renaixença. Marca la consciència d’una llengua i cultura catalanes a recuperar. -
Què va passar: Episodis de revolta popular a Barcelona (les bullangues) que manifesten rebuig al centralisme i a la crisi social. Mostren l’oposició popular al nou Estat liberal centralitzat.
Subesdeveniments: Insurrecció de Barcelona (1842), Jamància (1843). -
Reinstauració dels Jocs Florals com a plataforma per destacar la poesia i la llengua catalana. Contribueixen a l’acceptació social del català culte. -
Va haveri una expansió del federalisme a Espanya; Pi i Margall i els republicans promouen un model d’Estat federal que dóna més poder a regions com Catalunya. -
Va ser un acord de federals i representants dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó per impulsar un estat federal.
-
Valentí Almirall impulsa La Jove Catalunya, associació que promou la consciència nacional i política catalana. És el germen del catalanisme polític. -
Primer diari íntegrament en català; instrument fonamental de propaganda i normalització de la llengua. Dirigit per Valentí Almirall. -
Reuneix diverses tendències catalanistes per coordinar reclamacions culturals i polítiques. S’estableix una comissió per defensar el dret català i la llengua.
-
Entitat creada per Valentí Almirall per coordinar el catalanisme polític i cultural; vol una organització interclassista que actuï políticament.
-
Continuació del treball d’unificació; s’intensifica la denúncia del sucursalisme dels partits dinàstics i la necessitat d’organitzacions catalanes pròpies. -
Primer manifest polític unitari del catalanisme. Demana proteccionisme, defensa del dret civil català i més autonomia. Impacte a Madrid. -
Text que exposa el catalanisme progressista: agitar culturalment, crear organització política i utilitzar el particularisme català per regenerar Espanya.
-
Naix una Lliga catalanista de caràcter més conservador (burgesia, catòlics) que reclama oficialitat del català i protecció del dret civil. -
a Lliga i altres entitats presenten una exposició a la Reina Regent demanant autonomia, Corts pròpies, català oficial i càrrecs per a catalans.
-
Esdeveniment internacional que provoca debat: mentre la burgesia hi veu prestigi, alguns catalanistes (p. ex. Almirall) ho criticaven. L’exposició reforça la projecció de Barcelona.
-
Federació d’entitats comarcals per coordinar la defensa de la llengua, el dret civil i el regionalisme. És una estructura de base per a accions comunes.
-
La Unió Catalanista aprova les Bases per a la Constitució Regional Catalana, programa polític que demana competències pròpies, català oficial, exclusivitat de càrrecs per a catalans i força autonomia fiscal i educativa. Al mateix any la publicació de La tradició catalana de Torras i Bages (1892), ideari del catalanisme de base cristiana i tradicional. -
Era un ideari del catalanisme de base cristiana i tradicional.
-
Pèrdua de les colònies (Cuba, Filipines, Puerto Rico). Crisi de l’Estat espanyol i desprestigi dels partits dinàstics. El catalanisme aprofita l’oportunitat per proposar la regeneració d’Espanya i reforçar la via autonòmica. -
Protestes de la burgesia catalana contra les polítiques centrals (impostos, tractats). El “Tancament de Caixes” mostra la força econòmica de Barcelona i condueix a la formació de la Unió Regionalista.
-
Grup de joves polítics (Prat de la Riba, Francesc Cambó, Jaume Carner...) es formen per intervenir directament en la política i disputar espais amb els partits dinàstics.
-
Candidatura dels Quatre Presidents: Coalició electoral (Albert Rusiñol, Bartomeu Robert, Lluís Domènech i Montaner, Sebastià Torres) que obté resultats a Barcelona i demostra la força del catalanisme electoral. Formació de la Lliga Regionalista (1901): Unió de la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català. La Lliga esdevé el primer partit català modern amb organització, premsa (La Veu de Catalunya) i presidència clara. Líders: Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, entre altres.