-
Pintura mural paleocristiana amb autor anònim que mostra Crist com a jove pastor, símbol de protecció i salvació. L’estil és senzill i simbòlic, amb figures esquemàtiques i poc volum. L’obra reflecteix l’espiritualitat d’un cristianisme perseguit, utilitzant imatges discretes i fàcils de reconèixer per als fidels. -
Mosaic paleocristià amb autor anònim que decora el mausoleu de Constantina. Combina motius vegetals, geomètrics i figuratius heretats de l’art romà. L’estil és decoratiu i rítmic, amb ús de tesseles de colors que donen llum i solemnitat a l’espai. Representa la transició de l’art romà pagà al llenguatge simbòlic cristià. -
Escultura paleocristiana amb autor anònim en marbre amb relleus finament treballats. Representa escenes bíbliques organitzades en registres. L’estil combina naturalisme romà i iconografia cristiana. L’obra destaca per la profunditat i detall, tot mostrant l’assimilació del cristianisme per les elits romanes. -
Basílica bizantina monumental caracteritzada per la gran cúpula central suspesa visualment sobre un sistema de petxines. Important l’ús de marbres i mosaics. És símbol del poder imperial i religiós de l’imperi. L'autor és Antemi de Tralles (474-534) i Isidor de Milet (480-540) 532-537 -
Mosaic bizantí del palau-sacrari de San Vital amb autor desconegut. Representa l’emperadriu amb rigidesa i frontalitat pròpies de l’estil bizantí. Predomina el fons daurat, la manca de profunditat i la jerarquia simbòlica. Transmet autoritat divina i luxe cortesà. -
Autor desconegut. Església visigòtica amb planta complexa i arcs de ferradura típics del període. L’estil és massís i sobri, amb relleus simbòlics als capitells. Combina tradició romana amb elements pròpiament visigots, mostrant un art de transició abans de l’islam a la Península. 680 - 711 -
L'autor és El califa omeya Al-Walid I.
Gran mesquita omeya amb pati porticat i nau central ampla. L’estil fusiona elements romans i bizantins amb la nova estètica islàmica (art islàmic). Destaquen els mosaics sense figures humanes, basats en paisatges ideals, i la monumentalitat pròpia d’una capital imperial. 705-715 -
Creació: 785 -788 Abd-al-Rahman I, ampliada successivament per Abd-al-Rahman II entre el 833 i el 855; Alkahen el 964 i Almanzor., el 987, amb autor desconegut. Mesquita andalusina amb un “bosc de columnes” i arcs de ferradura bicolors que creen un espai infinit. L’estil islàmic destaca per la geometria, la cal·ligrafia i la repetició rítmica. El mihrab és un punt culminant de decoració, combinant mosaic i arquitectura. -
Autor desconegut. Edifici palatí després convertit en església. L’estil asturià destaca per l’ús de voltes de canó, arcs de mig punt i decoració d’arcuacions cegues. És un exemple únic de palau preromànic, amb arquitectura sòlida i elegant. -
Autor desconegut. Església mossàrab construïda per comunitats cristianes sota influència islàmica. Presenta arcs de ferradura i porxos amb columnes d’estil andalusí. L’estil combina tradició cristiana i formes islàmiques, creant un resultat molt característic del nord peninsular. -
L'autor és Al-Halifa Zuhayr. Palau taifa d’estil islàmic, amb arcs lobulats, decoració d’estuc i pati central. L’estil és refinat i cortesà. Espai de luxe destinat al poder, amb gran riquesa ornamental. 1065 - 1081 -
Autor: mestre de Taüll i taller. Pintura mural romànica amb el famós Pantocràtor. L’estil és simbòlic, amb colors plans, línies marcades i absència de profunditat. La imatge transmet autoritat divina i és un exemple excel·lent de pintura romànica catalana. -
Mosaics bizantins amb autor desconegut a Sicília, amb un Pantocràtor monumental que domina l’espai. L’estil és hieràtic i espiritual, amb gran ús de daurats, línies nítides i colors intensos. Combina influència bizantina amb elements locals, creant un dels programes decoratius més impressionants del Mediterrani medieval. -
Autor desconegut. Catedral romànica de pelegrinatge amb planta de creu llatina, girola i volta de canó. L’estil és robust, monumental i funcional per acollir grans fluxos de pelegrins. Combina escultura (com el Pòrtic de la Glòria) i arquitectura en un conjunt majestuós. Inici de la construcció, 1075;consagració, 1211 -
Autor desconegut. Catedral gòtica caracteritzada per arcs apuntats, arcbotants i grans vitralls. L’estil és vertical, lluminós i simbòlic, orientat a elevar espiritualment. Els vitralls de Chartres són dels més importants del gòtic europeu.1194-1220 -
Autor desconegut. Escultura romànica en fusta policromada. Representa la Mare de Déu tronada en actitud hieràtica i frontal. L’estil subratlla la solemnitat i funció devocional. Simbolitza Maria com a Tron de la Saviesa, amb Crist nen com a figura central de la fe. Creació al segle XIII (més o menys 1250) -
Autor: Giotto di Bondone (Colle deVespignano, 1267-Florencia, 1337). Fresc gòtic italià que introduïx naturalisme i emoció. Giotto utilitza volum, gestos humans i espai realista, allunyant-se de la rigidesa bizantina. L’obra forma part del cicle narratiu de la Capella Scrovegni. 1303-1305. -
Autor: Jan van Eyck (Maaseyck, 1390 - Bruges, 1441)
Pintura sobre taula amb detallisme extrem i ús magistral de l’oli. L’estil flamenc destaca per la lluminosa precisió i simbolisme dels objectes. L’obra presenta un possible retrat matrimonial amb un realisme insuperable. -
Autor: Hieronymus Bosch, El Bosch ('s Hertogenbosch, 1450 -1516). Pintura flamenca en tríptic amb escenes simbòliques i fantàstiques. L’estil és detallista, imaginatiu i moralitzant. Combina paisatges estranys, criatures híbrides i crítica als vicis humans amb una tècnica molt precisa. 1500 - 1505 -
Autor anònim. Complex palatí nassarita caracteritzat per patis (com el dels Lleons), estucs, mocàrabs i inscripcions àrabs. L’estil islàmic tardà destaca per la delicadesa, la llum, l’aigua i el simbolisme. L’arquitectura es fon amb la natura i crea espais harmònics i poètics.