-
Caciquisme i tupinades (finals del segle XIX)
El caciquisme garantia el control electoral a través de pràctiques corruptes com les tupinades, amb manipulació de vots i pressió sobre els votants. Aquest sistema, molt estès a les zones rurals, assegurava l’alternança política pactada, però va generar descontentament social i va evidenciar la manca de democràcia real. -
Tractat de Fontainebleau
Acord entre Espanya i França que permet a les tropes franceses travessar el territori espanyol per envair Portugal. Aquest pacte desencadena l'ocupació francesa de la península ibèrica. -
Inici de la Guerra del Francès
La guerra va començar quan Napoleó Bonaparte va imposar el seu germà Josep com a rei d'Espanya, desencadenant resistència arreu del país. El 2 de maig de 1808, l'aixecament de Madrid marcà un punt clau. Les tropes espanyoles, amb suport del Regne Unit i Portugal, van combatre l'exèrcit napoleònic, organitzant-se a través de Juntes de Defensa regionals. -
Constitució de Cadis ("La Pepa")
Redactada per les Corts de Cadis, aquesta constitució estableix principis liberals com la sobirania nacional, la divisió de poders i els drets fonamentals. És considerada una de les constitucions més avançades de l'època.Tot i això, la seva aplicació es va veure interrompuda després de la victòria de les forces aliades sobre Napoleó el 1814. -
Restauració de Ferran VII (1814-1833)
Després de la derrota de Napoleó i la retirada de les tropes franceses, Ferran VII va ser restaurat com a rei d'Espanya. Conegut com "El Deseado" (desitjat pel poble), Ferran VII va tornar a l’absolutisme i va eliminar les reformes liberals ja que tot i que les Corts havien aprovat la Constitució de 1812, ell la va suspendre i va restablir la monarquia absoluta. -
Trienni Liberal
Un grup de militars, liderats pel general Riego, van forçar Ferran VII a tornar a acceptar la Constitució de 1812. Aquest període va acabar amb una intervenció militar estrangera que va retornar el poder absolut al rei. -
Pragmàtica Sanció
Ferran VII va canviar la llei perquè la seva filla, Isabel, pogués ser reina ja que el seu regnat va ser polèmic per la llei sàdica que prohibia que una dona regnes, fet que va provocar conflictes dinàstics. Això va provocar una forta oposició dels partidaris del seu germà Carles, que aspirava al tron. -
Primera Guerra Carlina (1833-1840)
Després de la modificació de la llei sàdica per permetre que Isabel II regnés. La mort de Ferran VII va desencadenar una guerra civil entre els partidaris d'Isabel II (liberals) i els carlistes (defensors de Carles Maria Isidre i d’un model absolutista).
Els isabelins van guanyar i Isabel II va consolidar el seu lloc al tron. -
Regència de Maria Cristina (1833-1840)
La mare d’Isabel va governar en el seu nom mentre ella era menor d’edat. Aquesta etapa és marcada per la tensió política i els enfrontaments entre els liberals i els absolutistes, així com pel conflicte amb els carlistes. -
Desamortització de Mendizábal 1836-1837
El ministre Mendizábal impulsa una reforma de desamortització, que consisteix en la venda de terres de l'Església per finançar el deute públic i afavorir la burgesia. Aquesta reforma té un gran impacte econòmic i social, ja que beneficia els grans propietaris i els compradors de terres i per el tant canvia el panorama agrari i social del país. -
Regència del general Espartero (1840-1843)
El general Espartero es converteix en regent després de la dimissió de Maria Cristina. Espartero, un líder liberal, té un paper destacat durant la guerra carlina i promou una sèrie de reformes liberals, però el seu poder és qüestionat i és obligat a dimitir el 1843. -
Isabel II assumeix el poder
Amb només 13 anys, Isabel II va començar el seu regnat. Va ser un període de monarquia parlamentària, on el poder estava dividit entre el rei i les Corts (parlament). Els liberals dominen la política espanyola, amb un sistema en què els partits alternen en el poder. -
Implantació del sufragi censatari
Es va establir un sistema de sufragi censatari que restringia el vot només a aquells que complien certs requisits econòmics. Això limitava el dret a vot a una minoria de la població, excloent la majoria de les classes treballadores i pobres. -
Crisi econòmica, política i social
Espanya es troba immersa en una gran crisi. La situació econòmica és dolenta, amb una gran deute públic i elevades desigualtats socials. La política es caracteritza per la inestabilitat, amb aixecaments militars, intents de cop d'estat, i protestes per part de la població més desfavorida. Una societat marcada per la pobresa i la protesta social. -
Revolució Gloriosa
La Revolució Gloriosa és un aixecament popular i militar contra Isabel II. El moviment, liderat per generals liberals i progressistes, acaba amb el derrocament de la reina, qui és forçada a exiliar-se a França. Aquest esdeveniment marca el final del seu regnat. -
Nova Constitució
Es va redactar una nova constitució molt més democràtica i progressista, que establia la sobirania nacional, la separació de poders i garantitzava drets individuals, tot i que amb certs límits a la participació política. -
Amadeu de Savoia com a rei d’Espanya
Amadeu de Savoia, un príncep italià, és escollit per les Corts com a nou rei d’Espanya en un intent de modernitzar el país. No obstant això, la seva política de reformes és rebutjada per gran part de la societat, i finalment abdica a causa de la falta de suport popular i polític. -
Primera República Espanyola (1873-1874)
Després de l’abdicació d’Amadeu de Savoia, Espanya adopta el sistema republicà. No obstant això, les divisions internes entre republicans, sumades a una gran inestabilitat política, deriven en més de nou governs en només onze mesos. Aquesta situació porta al fracàs de la república, que es dissol poc després. -
Restauració Borbònica
Alfonso XII, fill d’Isabel II, és coronat rei d’Espanya, marcant el retorn de la monarquia borbònica després del fracàs de la república. Aquest període inicia la Restauració, una etapa d’estabilitat política on es consoliden els sistemes polítics bipartidistes i es limita la influència de l’exèrcit en la política. -
Constitució de 1876
Amb la Restauració borbònica es va aprovar la Constitució de 1876, que instaurava una monarquia parlamentària amb alternança política entre liberals i conservadors. Tot i proclamar el catolicisme com a religió oficial, es permetia certa tolerància religiosa. Va ser un text flexible que va garantir estabilitat durant dècades, establint un marc polític moderat i durador. -
Bipartidisme i torn pacífic
El sistema polític es va basar en el bipartidisme entre el Partit Conservador de Cánovas i el Liberal de Sagasta. L’alternança al govern es pactava mitjançant el "torn pacífic", un mètode que assegurava estabilitat però limitava la participació democràtica, mantenint el poder en mans de les elits i excloent gran part de la població. -
Guerra de Cuba (1895-1898)
Cuba, una de les darreres colònies espanyoles a Amèrica, es va alçar per aconseguir la independència, degut a un malestar econòmic i social. La guerra es va intensificar amb la intervenció dels Estats Units el 1898, després de l'explosió del USS Maine. Espanya va ser derrotada i va perdre Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam, marcant la fi del seu imperi colonial i l'ascens dels EUA com a potència al Carib.