-
-
És la primera etapa, va des de l'aparició
dels éssers humans uns 3 milions d'anys 3.000.000
a.C, fins al naixement de l'escriptura de l'escriptura 3.500 a.C. -
Els pobles germànics vivien més enllà de les fronteres de l’Imperi romà.
Eren pobles seminòmades i es dedicaven principalment a la ramaderia i l’agricultura itinerants, d’aquí que es desplaçassin constantment.
A partir del segle III i sobretot als segles IV i V. -
-
-
Quan l’Imperi romà d’Occident caigué
en mans dels pobles germànics, l’Imperi romà
d’Orient va resistir a les invasions dels ‘bàrbars’ i va
perviure durant més de deu segles, fins el 1453, sota el nom d’Imperi bizantí. -
Des de la mort de Mahoma, els exèrcits musulmans es llançaren a expandir la nova religió
mitjançant la jihad o ‘guerra santa’.
A la seva mort, el poder polític i religiós quedà
en mans del Califa, succesor o representant en àrab, que tenia el poder polític i religiós. -
-
-
Al-Andalus, el territori musulmà
de la península, es converteix en
província, governada per
un governador que depèn
religiosament del
Califat Omeia. -
Al-Andalus és el territori
conquerit i dominat pels
musulmans a la península
Ibèrica. -
-
Al 902 les Balears s'incorporen a Al-Andalus.
-
-
-
Es va dividir en 3 regnes:
Regnat de Carles el Calb
Regnat de Lotari
Regnat de Lluís el Germànic -
-
Al principi del segle X, l’Emirat de
Còrdova havia de resoldre problemes,
atacs dels regnes cristians del
nord a Lleó, Navarra i Castella i
amenaces al comerç marítim des
del nord d’Àfrica. -
Va destruir Santiago de Compostel·la, va acabar amb la ciutat de Barcelona, va arrasar Pamplona, i va acabar amb el regne de Lleó
-
-
L’avanç de les conquestes cristianes
des del nord començà a ser imparable. -
-
-
-
Els musulmans menorquins accepten a Jaume I i els seus successors com a senyor natural i li rendeixen homenatge de fidelitat. -
-
Finalment, al 1492 els Reis Catòlics
van conquerir el regne de Granada. -
-
-
-
-
Classe social formada especialment per comerciants, artesans lliures i persones que no estaven sotmeses als senyors feudals.
-
-
