Eix cronològic de la Segona República i la Guerra Civil a Catalunya i Espanya (1931-1936)
By Marta Pau
-
Les eleccions municipals del 12 d’abril donen la victòria als republicans a les ciutats, provocant la proclamació de la Segona República el 14 d’abril. S’aprova una Constitució democràtica i laica el 9 de desembre. A Catalunya, Macià proclama la República Catalana, però acaba acceptant la Generalitat. L’Estatut de Núria, que demana autonomia, s’aprova parcialment el 1932. https://www.youtube.com/watch?v=qkYulkOpzTY
-
-
Francesc Macià (ERC) proclama la República Catalana. El govern republicà espanyol envia Fernando de los Ríos a negociar, aconseguint que Macià accepti una Generalitat provisional en lloc d’una república independent. -
Alfons XIII marxa a l’exili i es proclama la Segona República. Niceto Alcalá-Zamora assumeix la presidència del govern provisional. -
Eleccions generals a Espanya. A Catalunya, ERC obté 67% dels vots i 36 dels 54 escons catalans. -
Es redacta l’Estatut de Núria, que planteja una àmplia autonomia, incloent-hi competències en hisenda i justícia. -
Aprovació de la Constitució de 1931, amb 368 vots a favor i 104 en contra. Estableix el sufragi universal (incloent-hi les dones), la separació Església-Estat i l’autonomia per a diverses regions. -
Aprovació de la Constitució de 1931, amb 368 vots a favor i 104 en contra. Estableix el sufragi universal (incloent-hi les dones), la separació Església-Estat i l’autonomia per a diverses regions.
-
Fundació de la Falange Espanyola per José Antonio Primo de Rivera, partit d’ideologia feixista. -
Mor Francesc Macià. Lluís Companys assumeix la presidència provisional de la Generalitat. -
El govern d’Azaña impulsa reformes socials i agràries, però troba oposició de la dreta i l’exèrcit (cop fallit de Sanjurjo, 1932). A Catalunya, ERC governa i es consolida l’autonomia. La conflictivitat social augmenta, amb revoltes anarquistes reprimides.
-
Dissolució de la Companyia de Jesús i nacionalització de les seves propietats. -
Eleccions municipals amb una participació del 67,5% del cens electoral. Les forces republicanes guanyen en 41 de les 50 capitals de província, mentre que els monàrquics dominen zones rurals. -
Aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya per les Corts espanyoles, amb 314 vots a favor i 24 en contra. -
Eleccions al Parlament de Catalunya amb una participació del 66,5%. ERC obté 56,8% dels vots i 67 dels 85 escons. Macià és confirmat president. -
Inici de reformes agràries i educatives impulsades per la Generalitat, incloent-hi la creació d’escoles en català. -
Les eleccions del 1933 donen la victòria a la dreta, que frena les reformes. L’entrada de la CEDA al govern (1934) provoca la Revolució d’Astúries i la proclamació de l’Estat Català per Companys, sufocada per l’exèrcit. La Generalitat és suspesa i els seus líders empresonats. https://www.youtube.com/watch?v=poTp_X9GHKA
-
La Generalitat aprova la Llei de Contractes de Conreu, que afavoreix els pagesos davant els propietaris. El govern espanyol la declara anticonstitucional. -
Cop d’Estat fallit del general Sanjurjo (Sanjurjada), amb suport monàrquic i dretà. És empresonat. -
Eleccions generals amb una participació del 67,5%. Primera vegada que voten les dones a Espanya. Resultats:
CEDA (dreta catòlica): 115 escons
Partit Radical (centre-dreta): 102 escons
PSOE: 59 escons
ERC: 17 escons
Comunistes i anarquistes: molt residuals -
Revolució d’Astúries i insurreccions obreres. L’exèrcit, sota Franco, reprimeix durament la revolta: 1.500 morts i més de 30.000 detinguts. -
Eleccions generals amb una participació del 72%. Resultats:
-Front Popular (esquerres): 263 escons
-Dretes: 156 escons
-Centre: 54 escons -
Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República Federal Espanyola en protesta per l’entrada de la CEDA al govern central.
-L’exèrcit, sota el comandament del general Batet, reprimeix la insurrecció.
-46 morts i més de 3.000 detinguts.
-La Generalitat és suspesa i Companys empresonat. -
El Front Popular guanya les eleccions del febrer, restableix l’autonomia catalana i allibera Companys. L’augment de la violència política culmina amb el cop d’Estat militar del 17-18 de juliol, iniciant la Guerra Civil. A Catalunya, els militars són derrotats per les forces republicanes i obreres.
-
Restauració de l’Estatut d’Autonomia i alliberament de Lluís Companys i el seu govern. -
Assassinat de José Calvo Sotelo (dreta monàrquica) per un grup de la Guàrdia d’Assalt i socialistes, com a resposta a l’assassinat del tinent Castillo (esquerrà). -
Cop d’Estat militar iniciat al Marroc per Franco i a diverses ciutats d’Espanya per Mola i Queipo de Llano. -
Barcelona es converteix en un camp de batalla entre forces republicanes i militars sublevats.
La Guàrdia d’Assalt, els Mossos d’Esquadra i les milícies anarquistes derroten l’exèrcit revoltat.
Catalunya queda en mans de la Generalitat i dels sindicats anarquistes (CNT-FAI).