-
Vaig néixer un dijous a l’hospital Tecnon. Amb nomes 6 mesos. La meva mare va plorar molt perquè vaig neixer mort pero van poder reanimar-me. -
Amb onze mesos vaig fer les primeres passes entre el sofà i la taula del menjador. La meva mare em va veure fent-ho. -
Ja parlava una mica, però aquest mes vaig començar a dir frases curtes. Repetia molt “quiero más” quan s’acabava el iogurt. -
El meu pare i la meva mare em van ensenyar a muntar en bicicleta al parc de sot de casa meva. No em va costar molt, però vaig tenir unes quantes caigudes. -
Vaig començar a l’escola infantil. Els primers dies plorava molt a la porta, perquè tenia por, però coneixia a amics de la guarderia . -
Primer dia de primària amb la . La profesora Xenia, la millor profe del món. Em calmava quan estava nervios i va ser la millor de totes -
Confinament per la pandèmia. Vaig fer classes online des del menjador de casa, jugava a la play molt. Va ser estrany estar tant de temps sense veure companys. Però gràcies a això vaig poder canviar-me d'escola més fàcil.
-
Després de la covid vaig canviar-me d'escola perquè estava més a prop de casa meva i era més bona acadèmicament. Vaig tenir molta sort perquè em va tocar amb molts amics. -
Dos dies abans del aniversari de la meva àvia em van donar la notícia de què la meva àvia havia mort de vella. Després d'uns mesos em van dir que havíem de dormir al meu gos per un càncer. Aquella temporada va ser molt dura per a mi.
-
Vaig començar una nova etapa, l'ESO, estava molt nerviós perquè no sabia si em tocaria amb amics, al final no em va tocar amb gent coneguda, però vaig treure molts amics d'aquests dos anys.