-
Asesinato en Sarajevo del archiduque Francisco Fernando, heredero del trono austríaco, y su mujer. L'arxiduc Francesc Ferran, hereu del tron de l'Imperi Austrohongarès, i la seva esposa, Sofia Chotek, van ser assassinats a Sarajevo per Gavrilo Princip, un jove nacionalista serbi-bosnià membre de l'organització secreta "Mà Negra". Aquest esdeveniment va ser el detonant immediat de la Primera Guerra Mundial. -
La guerra de desgast al front occidental va començar el 1915, quan les tàctiques militars es van centrar en desgastar l'enemic a través d'atacs constants i prolongats. Aquesta estratègia buscava infligir pèrdues contínues de personal i recursos materials fins al col·lapse de l'oponent. -
l'Imperi austrohúngar va declarar la guerra al Regne de Sèrbia, marcant l'inici de la Primera Guerra Mundial. Aquest conflicte va ser desencadenat per l'assassinat de l'arxiduc Francesc. La declaració de guerra va portar a una mobilització militar i a la invasió de Sèrbia, però els combats inicials no van ser favorables per a l'Imperi austrohúngar, ja que les forces sèrbies van resistir amb èxit durant els primers mesos del conflicte -
La Primera Guerra Mundial, també coneguda com la Gran Guerra, va començar el 28 de juliol de 1914 amb la declaració de guerra de l'Imperi austrohúngar a Sèrbia. Aquest conflicte es va desencadenar després de l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria a Sarajevo el 28 de juny de 1914. L'escalada de tensions entre les potències europees, juntament amb els sistemes d'aliances, va portar a una guerra de caràcter mundial centrada inicialment a Europa. -
Alemanya va declarar la guerra a França com a part de l'escalada de tensions que va portar a la Primera Guerra Mundial. Aquesta declaració va ser conseqüència del sistema d'aliances i de la mobilització militar després de l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria. Alemanya, seguint el seu pla Schlieffen, va buscar atacar França ràpidament a través de Bèlgica per evitar una guerra en dos fronts contra França i Rússia. -
El Regne Unit va declarar la guerra a Alemanya en resposta a la invasió alemanya de Bèlgica. Aquesta acció violava la neutralitat belga, que estava protegida pel Tractat de Londres de 1839, al qual el Regne Unit era signatari. Aquesta declaració va marcar l'entrada del Regne Unit a la Primera Guerra Mundial, amb Herbert Henry Asquith com a primer ministre. -
l'Imperi otomà es va unir a les Potències Centrals amb l'esperança de recuperar els territoris europeus perduts i reforçar la seva posició política i militar. La seva entrada en la guerra es va materialitzar amb un atac naval contra ports russos al Mar Negre, fet que va provocar que Rússia, França i el Regne Unit li declaressin la guerra poc després. -
Aquesta decisió es va prendre després de negociacions secretes amb els Aliats, que van culminar en el Tractat de Londres de 1915. Segons aquest tractat, Itàlia rebria diversos territoris pertanyents a l'Imperi austrohongarès, com Trentino, l'Alt Adige, Trieste, Istria i Dalmàcia, a canvi d'entrar en guerra. Itàlia esperava així recuperar els territoris amb població de parla italiana que estaven sota domini austríac. -
El 1 de setembre de 1939, Alemanya va iniciar la invasió de Polònia, un esdeveniment que va desencadenar la Segona Guerra Mundial. Aquesta operació militar, coneguda com a "Caso Blanco", va ser justificada per Adolf Hitler amb una falsa acusació que Polònia havia atacat Alemanya. En realitat, els nazis van organitzar un muntatge propagandístic per justificar l'agressió. -
Bulgària va signar una aliança amb les Potències Centrals (Alemanya, Àustria-Hongria i l'Imperi Otomà), comprometen-se a permetre el pas de subministraments cap a l'Imperi Otomà i a llançar una ofensiva contra el Regne de Sèrbia. Aquesta decisió es va prendre després de tractats secrets que garantien a Bulgària la recuperació de territoris perduts durant les Guerres Balcàniques -
El 6 de setembre de 1915, Bulgària va signar una aliança amb les Potències Centrals (Alemanya, Àustria-Hongria i l'Imperi Otomà), comprometen-se a permetre el pas de subministraments cap a l'Imperi Otomà i a llançar una ofensiva contra el Regne de Sèrbia. Aquesta decisió es va prendre després de tractats secrets que garantien a Bulgària la recuperació de territoris perduts durant les Guerres Balcàniques -
L'ofensiva Brusílov, llançada al juny de 1916 pel general rus Aleksei Brusílov, va ser inicialment una de les operacions més exitoses de Rússia durant la Primera Guerra Mundial. L'objectiu era alleujar la pressió sobre els Aliats occidentals i desestabilitzar les forces austrohongareses. Els russos van aconseguir grans avenços inicials gràcies a tàctiques innovadores, com l'ús de bombardejos curts i precisos i atacs sorpresa. -
La batalla del Somme va començar l'1 de juliol de 1916 com una ofensiva conjunta entre britànics i francesos per alleujar la pressió alemanya sobre Verdun i el Marne. Va ser una de les batalles més llargues i sagnants de la Primera Guerra Mundial, amb més d'un milió de baixes entre ambdós bàndols. -
La batalla del Somme va començar l'1 de juliol de 1916 com una ofensiva conjunta entre britànics i francesos per alleujar la pressió alemanya sobre Verdun i el Marne. Va ser una de les batalles més llargues i sagnants de la Primera Guerra Mundial, amb més d'un milió de baixes entre ambdós bàndols. -
Portugal es va unir oficialment als Aliats durant la Primera Guerra Mundial el 9 de març de 1916, després que Alemanya declarés la guerra a Portugal. Aquesta declaració va ser provocada per la confiscació de vaixells alemanys en ports portuguesos, una acció que Portugal va dur a terme en suport a la seva antiga aliança amb el Regne Unit, coneguda com l'Aliança Luso-Britànica, que data del segle XIV. -
Francesc Josep I, emperador d'Àustria i rei d'Hongria, va morir el 21 de novembre de 1916 al Palau de Schönbrunn, a Viena, a l'edat de 86 anys. La seva mort es va produir enmig de la Primera Guerra Mundial, després de patir complicacions derivades d'una pneumònia que el va afectar durant els seus últims dies. -
La batalla de Caporetto, també coneguda com la Duodècima Batalla de l'Isonzo, va ser una de les derrotes més devastadores per a l'exèrcit italià durant la Primera Guerra Mundial. Les forces austrohongareses, reforçades per tropes alemanyes, van llançar una ofensiva conjunta el 24 d'octubre de 1917, utilitzant tàctiques innovadores com la infiltració ràpida i l'ús d'obusos amb gasos tòxics. -
Alemanya va anunciar l'inici d'una ofensiva submarina global il·limitada, amb l'objectiu d'interrompre els subministraments als Aliats. Aquesta estratègia implicava que els submarins alemanys (U-boots) atacarien qualsevol vaixell, inclosos els mercants i els neutrals, que es trobessin en zones considerades de guerra, sense previ avís. L'objectiu principal era bloquejar el Regne Unit i forçar-lo a rendir-se mitjançant la fam i l'aïllament. -
Romania va signar el Tractat de Bucarest el 7 de maig de 1918, que va imposar condicions molt dures al país, convertint-lo pràcticament en una colònia dels Imperis Centrals. Els recursos romanesos, especialment el petroli i el gra, van ser vitals per als Imperis Centrals per continuar la guerra fins a finals de 1918 -
reunió internacional per establir les condicions de pau després de la Primera Guerra Mundial. Els principals participants van ser els Aliats vencedors, liderats pels "Quatre Grans": el president Woodrow Wilson (EUA), el primer ministre David Lloyd George (Regne Unit), Georges Clemenceau (França) i Vittorio Emanuele Orlando (Itàlia). Les Potències Centrals derrotades (Alemanya, Àustria-Hongria, Imperi Otomà i Bulgària) no van ser convidades a participar activament en les negociacions.