-
L'arxiduc Francisco Fernando, hereu al tron de l'Imperi austrohongarès, i la seva dona van ser víctimes d'un atemptat a mans d'un jove de 20 anys d'origen serbobosnià amb motivacions nacionalistes al centre de Sarajevo. Aquell crim va ser el causant de l'inici de la Primera Guerra Mundial. -
l'Imperi austrohongarès va declarar la guerra al regne de Sèrbia, acte que va sumir Europa, a causa del sistema d'aliances imperant, a la «tercera part de les guerres balcàniques», que aviat es va transformar en la Primera Guerra Mundial. -
Les autoritats administratives i militars alemanyes han comprovat que s'han comès un cert nombre d'actes d'hostilitat caracteritzada en territori alemany per aviadores militars franceses. Diversos de. ells han violat manifestament la neutralitat de Bèlgica, volant sobre el territori d'aquell país. Un d'ells ha intentat destruir unes construccions a prop de Wesel, i altres han estat vists a la regió de l'Eiffel; un altre ha llançat bombes sobre el ferrocarril, a prop de Karlsruhe i de Nuremberg. -
Al començament del mes d'agost, Àustria-Hongria, Rússia i Alemanya ja havien mobilitzat els seus exèrcits i la invasió de Bèlgica per part dels alemanys estava en caure. Aquesta maniobra va acabar d'inclinar Anglaterra cap a l'opció militar i va declarar la guerra a Alemanya. -
A la primera batalla del Marn, situada a la campanya al nord de París, els exèrcits francesos, reorganitzats pel mariscal Joffre, van aconseguir aturar l'avanç dels alemanys. Trencant el seu avanç i convertint la guerra ràpida del pla Schlieffen a la guerra de posicions. A la segona batalla del Marne entre el 15 de juliol i el 5 d'agost de 1918 dirigida per Ferdinand Foch, s'inclinà la balança a favor dels aliats. -
Les potències centrals foren les nacions d'Alemanya, Àustria-Hongria, l'Imperi Otomà, i Bulgària, que lluitaren contra els Aliats durant la Primera Guerra Mundial. Eren anomenats així perquè eren situats geogràficament entre l'imperi Rus a l'est i França i el Regne Unit a l'oest. Aliances militars a Europa el 1914.
L'imperi otomà es va alinear amb les potencies centrals perque tambe era una d'elles. -
Durant la Segona Batalla de Ypres el 1915, Alemanya va utilitzar gas tòxic per primera vegada a la guerra, cosa que va resultar en nombroses baixes i un canvi en la naturalesa del combat. Aquest ús d'armes químiques va generar un impacte profund a la guerra i a la percepció pública sobre la brutalitat del conflicte. -
La batalla de Verdun va començar el 21 de febrer de 1916 i es va convertir en un dels enfrontaments més llargs i sagnants de la Primera Guerra Mundial. Aquest conflicte simbòlic va representar la resistència francesa davant l'ofensiva alemanya, amb el lema "Ils ne passeront pas" (No passaran) convertint-se en un crit d'unitat nacional. Les condicions humanitàries van ser devastadores, amb centenars de milers de morts i ferits, deixant una empremta perdurable en la memòria col·lectiva de França. -
L'armistici de Compiègne, signat l'11 de novembre de 1918, marca el final de la Primera Guerra Mundial a Europa, posant fi a quatre anys de conflicte devastador. Amb la guerra acabada, es desencadena una onada de revolucions que propicien la caiguda de monarquies i l'ascens de règims democràtics a diversos països europeus. Aquest període de transformació política i social posa les bases per a un nou ordre europeu, tot i que també obre la porta a tensions futures. -
Itàlia va lluitar de part de la Triple Aliança fins a 1915. Però va ser subornada per França i Regne Unit per canviar de bàndol. Al final de la contesa va rebre molt poc malgrat estar entre els guanyadors. Realment Itàlia va començar al bàndol de les Potències Centrals, encara que no va arribar a combatre en com Alemanya o Àustria-Hongria. el govern italià va passar a donar suport a l'altre bàndol. Al costat oposat hi havia la Triple Entente, que va acabar guanyant la guerra. -
Romània va entrar en guerra al costat dels Aliats el 1916, amb l'objectiu d'ampliar els seus territoris i obtenir la independència respecte a l'Imperi Austrohongar. Lluitant al front de l'est, l'exèrcit romanès va afrontar dificultats majores, sent derrotat per les forces alemanyes i austrohongares el 1917. Tanmateix, Romània va continuar contribuint a l'esforç de guerra, i al final del conflicte, va obtenir el reconeixement internacional de la unificació dels territoris històrics. -
Bulgaria no tenia cap conflicte amb cap pais europeu, fins el 1915 que va signar entrar a les potències centrals al setembre de 1915, 1 mes més tard ataca el regne de Sèrbia -
Francesc Josep estigué preocupat pel nacionalisme durant tot el seu regnat. Conclogué el Compromís Austrohongarès de 1867, que atorgà una major autonomia a Hongria i transformà l'Imperi austríac en la monarquia dual de l'Imperi Austrohongarès. Governà pacíficament durant els següents 45 anys. El va donar el tron al seu nebot Carlos. -
L'ofensiva Brusilov, lançada per l'exèrcit rus al juny de 1916 durant la Primera Guerra Mundial, va ser inicialment exitosa, amb grans avanços contra les forces austro-hongareses. No obstant això, la manca de recursos i la falta de coordinació entre les diferents unitats russes van provocar el desgast de les tropes i la impossibilitat de mantenir les conquestes. Finalment, l'ofensiva es va estancar, contribuint a un sentiment de frustració i descontentament a l'interior de Rússia. -
La Batalla del Somme, ,va ser una de les més grans ofensives dels aliats durant la Primera Guerra Mundial, dissenyada per alleujar la pressió sobre les forces aliades al Marne. Aquesta batalla es va caracteritzar per l'ús innovador de tancs, que van ser introduïts per primera vegada en un conflicte militar a gran escala. Malgrat els avenços tecnològics, la batalla va resultar en centenars de milers de baixes, reflectint la brutalitat i l'estancament del conflicte. -
Portugal va voler mantenir-se neutral a principi de la Primera Guerra Mundial. Però en nom de l'antiga aliança luso-britànica, els anglesos van demanar als portuguesos que prenguessin els vaixells alemanys que flotaven en els ports del riu Tajo. Llavors l'entrada a la guerra va ser immediata. -
El novembre de 1917, els bolxevics, liderats per Lenin, van derrocar el Govern provisional rus en un cop d'estat conegut com la Revolució d'Octubre. Aquest nou govern comunista va immediatament fer una crida a la fi de la Primera Guerra Mundial, prometent pau als treballadors i camperols. La seva decisió de signar el Tractat de Brest-Litovsk amb Alemanya va marcar un gir dràstic en la política russa i europea. -
Alemanya ha declarat l'inici d'una ofensiva submarina global, marcant un nou capítol en la seva estratègia militar. Aquesta acció busca ampliar la seva influència marítima i desafiar les rutes comercials dels seus adversaris. -
Els Estats Units, després de diversos incidents com l'afonament de vaixells comercials nord-americans per submarins alemanys, decideixen entrar en la Primera Guerra Mundial. Juntament amb aliats com França i el Regne Unit, els EUA declaren la guerra a Alemanya el 6 d'abril de 1917. Aquest pas marca un canvi significatiu en el curs del conflicte, ja que els recursos i les tropes nord-americanes aporten un nou impuls a les forces aliades. -
El 1917, durant la Revolució de Febrer, el tsar Nicolau II és enderrocat, marcant el final de la dinastia romanov. S'estableix un Govern provisional que intenta mantenir l'ordre i implementar reformes, tot i les pressions internes i externes. Aquest nou govern obté el reconeixement dels aliats, que esperen estabilitat a Rússia durant la Primera Guerra Mundial. -
La batalla de Caporetto,va ser un dels moments més crítics de la Primera Guerra Mundial per a l'exèrcit italià. Les Forces dels Imperis Centrals, liderades per Alemanya i Àustria-Hongria, van aconseguir una victòria decisiva, superant les línies italianes amb tàctiques innovadores i un intens bombardeig. Aquesta derrota va provocar una retirada massiva de les tropes italianes i va desencadenar una crisi a l'interior del país, afectant la moral i la política italiana. -
El Govern grec, sota la direcció d'Elefthérios Venizélos, va decidir unir-se a la Primera Guerra Mundial al costat dels aliats. Aquesta decisió va provocar tensions internes, ja que una part de la població i del govern sostenia una postura neutralista. La declaració de guerra va marcar un canvi significatiu en la postura de Grècia, que buscava obtenir avantatges territorials a canvi del seu suport militar. -
El president nord-americà Woodrow Wilson va presentar els seus «Catorze Punts» com a base per a la pau després de la Primera Guerra Mundial. Aquests punts defensaven principis com la llibertat dels mars, l'autodeterminació dels pobles i la creació d'organismes internacionals per garantir la seguretat i la cooperació. La proposta de Wilson buscava establir un ordre mundial més just i evitar futurs conflictes, tot i que no va ser totalment acceptada en les negociacions de pau posteriors. -
El 1918, Romania es trobava en una situació crítica durant la Primera Guerra Mundial, enfrontant la pressió de les forces centrals. El país va sol·licitar un armistici el desembre del 1917, buscant posar fi als enfrontaments i protegir el seu territori. Finalment, el març del 1918, es va signar el Tractat de Bucarest, que va formalitzar la pau entre Romania i les Potències Centrals. -
El tractat de Brest-Litovsk, signat el març de 1918, va establir la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial, cedint vastes terres a Alemanya i els seus aliats. Aquesta decisió va provocar un intens descontentament entre diversos sectors de la societat russa, contribuint a l'esclat de la guerra civil. La guerra civil, que va començar a finals de 1917, va enfrontar els bolxevics, que buscaven consolidar el seu poder, amb una coalició variada de forces opositores conegudes com els "blancs". -
La contraofensiva aliada al front occidental va començar amb una sèrie d'operacions estratègiques que van sorprendre les forces enemigues. Els aliats, coordinant esforços entre les seves tropes, van aconseguir recuperar territori i debilitant progressivament les posicions adversàries. Finalment, aquesta ofensiva culminaria en una victòria decisiva, marcant un gir en el curs de la guerra. -
Els amotinaments de soldats durant la Primera Guerra Mundial van ser provocats per les condicions extremes a les trinxeres, la falta de subministraments i amb els alts comandaments. A les Potències Centrals, com Alemanya i Àustria-Hongria, aquests descontentaments van desembocar en aixecaments i revoltes que van contribuir a la desintegració dels seus governs. Finalment, aquests fets van accelerar el final del conflicte i van marcar l'inici de canvis polítics significatius a Europa. -
La Conferència de París, celebrada al final de la Primera Guerra Mundial, va reunir els líders de les potències victorioses per establir les condicions de pau amb les potències centrals. En el marc d'aquesta conferència, es va crear la Societat de Nacions, una organització internacional destinada a promoure la cooperació i prevenir futurs conflictes. Aquestes decisions van marcar un moment crucial en la història mundial, intentant establir un nou ordre internacional.