-
Napoleó Bonaparte, amb el cop d’estat del 18 de Brumari, posa fi al Directori i instaura el Consolat, aconseguint el poder a França. -
Durant aquest període, Napoleó governa França com a cònsol, establint reformes polítiques i socials que consolidaran el seu control.
-
Napoleó és nomenat cònsol vitalici, donant-li poder indefinit i preparant el camí per a la seva proclamació com a emperador. -
Napoleó es corona emperador de França, establint l’Imperi Napoleònic i consolidant el seu poder absolut. -
Es promulga el Codi Napoleònic, un conjunt de lleis que modernitza el sistema jurídic francès i serveix de model per a altres països europeus. -
L’imperi de Napoleó s’estén per gran part d’Europa, aconseguint el màxim domini territorial i reformant les estructures polítiques i socials d’aquests territoris.
-
La flota francesa és derrotada per la flota britànica, liderada per l’almirall Nelson, cosa que marca la supremacia naval britànica i el fracàs de Napoleó en la seva intenció d’envair Gran Bretanya. -
Napoleó aconsegueix el màxim domini sobre Europa, amb nombrosos territoris sota el seu control directe o aliat. -
Napoleó intenta envair Rússia, però la campanya és un fracàs a causa de la resistència russa i les dures condicions climàtiques, debilitant greument el seu exèrcit. -
Després de la seva abdicació, Napoleó és exiliat a l’illa d’Elba, prop de la costa italiana, on governarà breument fins a la seva fuga. -
Les forces de la coalició (Gran Bretanya, Àustria, Prússia i Rússia) aconsegueixen entrar a París, forçant la rendició de Napoleó i la seva abdicació. -
Les tropes napoleòniques són derrotades a la Península Ibèrica per les forces aliades espanyoles, portugueses i britàniques, en la Guerra del Francès. -
Napoleó fuig d’Elba i torna a França, on reprèn el poder per un breu període conegut com l’Imperi dels 100 dies. -
A la batalla de Waterloo, les forces de la coalició internacional derroten definitivament Napoleó, posant fi al seu regnat i a les guerres napoleòniques. -
Després de la seva derrota, Napoleó és exiliat a l’illa de Santa Elena, enmig de l’oceà Atlàntic, on morirà el 1821.