Edad moderna socials

Eix cronològic de l'Edat moderna

  • Period: 1492 to

    Edat moderna

    L’Edat Moderna va ser una etapa de grans descobriments geogràfics, consolidació de monarquies, creixement del comerç i naixement del capitalisme, marcada pel Renaixement, el Barroc i la Revolució científica, i que va acabar amb la Revolució Francesa i la fi de l’Antic Règim.
  • Consolidació de les monarquies absolutes (segles XVI-XVII)
    1500

    Consolidació de les monarquies absolutes (segles XVI-XVII)

    Entre els anys 1500 i 1700 molts regnes europeus van veure créixer el poder del rei, mentre que la noblesa perdia capacitat de decisió. Aquesta concentració de poder va crear els primers estats moderns amb govern centralitzat i més organitzat.
  • Desenvolupament de l’oli sobre tela (1500‑1700)
    1500

    Desenvolupament de l’oli sobre tela (1500‑1700)

    Entre 1500 i 1700 es va perfeccionar l’ús de l’oli sobre tela. Aquesta tècnica permetia colors més vius, detalls precisos i capes transparents, cosa que va enriquir molt la pintura renaixentista i barroca. Artistes com Leonardo da Vinci i Rembrandt van aprofitar-la al màxim.
  • Renaixement (1400‑1600)
    1500

    Renaixement (1400‑1600)

    El Renaixement va començar al voltant del 1400 a Itàlia i es va estendre per Europa fins al 1600. Va ser un moviment artístic i cultural que tornava als ideals de l’antiga Grècia i Roma, centrant-se en l’home, la natura i la proporció. Els artistes buscaven realisme i harmonia en les seves obres.
  • Creació de monedes nacionals i sistemes bancaris (segles XVI-XVII)
    1501

    Creació de monedes nacionals i sistemes bancaris (segles XVI-XVII)

    Els estats van començar a emetre monedes pròpies i a establir sistemes bancaris per controlar l'economia interna i facilitar el comerç. Aquesta centralització financera va permetre una major estabilitat econòmica i va facilitar les transaccions comercials tant a nivell nacional com internacional.
  • Revolució agrícola (segles XVI-XVIII)
    1501

    Revolució agrícola (segles XVI-XVIII)

    Durant l'Edat Moderna, es van introduir noves tècniques agrícoles, com la rotació de cultius i l'ús de noves eines, que van augmentar la productivitat. Aquesta revolució agrícola va permetre alimentar una població en creixement i va alliberar mà d'obra per a altres sectors econòmics, contribuint al desenvolupament de l'economia europea.
  • Expansió del cristianisme a Amèrica (segles XVI-XVIII)
    1501

    Expansió del cristianisme a Amèrica (segles XVI-XVIII)

    Durant l'Edat Moderna, especialment entre els segles XVI i XVIII, les potències europees van establir colònies a Amèrica, on van introduir el cristianisme. Missioners catòlics, com els jesuïtes, van jugar un paper clau en la conversió dels pobles indígenes i en l'ensenyament de la fe cristiana a les noves terres.
  • Aparició del mercantilisme (segles XVI-XVIII)
    1501

    Aparició del mercantilisme (segles XVI-XVIII)

    Durant l'Edat Moderna, va sorgir el mercantilisme, una teoria econòmica que destacava la importància de la riquesa nacional i la intervenció estatal en l'economia. Els estats buscaven acumular metalls preciosos, establir colònies i controlar el comerç per augmentar la seva potència econòmica. Aquesta política va influir en les decisions econòmiques i comercials de molts països europeus durant aquest període.
  • Aparició del capitalisme comercial (segles XVI-XVII)
    1501

    Aparició del capitalisme comercial (segles XVI-XVII)

    Durant aquest període, es va desenvolupar el capitalisme comercial, caracteritzat per la inversió de capital en comerç i la recerca de beneficis. Els comerciants i empresaris van començar a jugar un paper central en l'economia, establint una nova classe social que va influir en les estructures econòmiques i socials de l'època.
  • Expansió del comerç atlàntic i creació de companyies mercantils (segles XVI-XVII)
    1501

    Expansió del comerç atlàntic i creació de companyies mercantils (segles XVI-XVII)

    Amb el descobriment d'Amèrica el 1492, es va obrir una nova ruta comercial entre Europa, Àfrica i Amèrica. Aquesta expansió va donar lloc a la creació de companyies mercantils, com la Companyia Holandesa de les Índies Orientals (1602), que van dominar el comerç colonial i van impulsar l'economia europea.
  • Reforma protestant (1517)
    1517

    Reforma protestant (1517)

    El 31 d’octubre de 1517 Martí Luter va protestar amb les seves 95 tesis a Wittenberg contra la venda d’indulgències i altres pràctiques de l’Església Catòlica. Això va provocar una divisió religiosa a Europa, que fer que es produïssin conflictes polítics i militars. Molts prínceps alemanys i regnes van adoptar el protestantisme per desafiar el Papa i l’emperador. La Reforma va afavorir la diversitat religiosa i la formació d’estats més independents de Roma.
  • Fundació de la Companyia de Jesús (1534)
    1534

    Fundació de la Companyia de Jesús (1534)

    El 1534, Ignasi de Loiola i un grup de companys van fundar la Companyia de Jesús, també coneguda com els jesuïtes. Aquesta ordre religiosa es va distingir per la seva dedicació a l'educació, la predicació i les missions. Van jugar un paper clau en la Contrarreforma i en l'expansió del cristianisme a Àsia, Amèrica i Àfrica.
  • Concili de Trento (1545-1563)
    1545

    Concili de Trento (1545-1563)

    Convocat pel Papa Pau III, el Concili de Trento va ser una sèrie de reunions que van tenir lloc entre 1545 i 1563. Aquest concili va ser fonamental per a la reafirmació de la doctrina catòlica davant la Reforma protestant. Va abordar qüestions teològiques, disciplinàries i va establir reformes internes dins de l'Església Catòlica.
  • Edicte de Turda (1568)
    1568

    Edicte de Turda (1568)

    El 1568, el Principat de Transilvània va aprovar l'Edicte de Turda, considerat el primer edicte de tolerància religiosa de la història moderna d'Europa. Aquest edicte garantitzava la llibertat de culte per a totes les religions reconegudes, com el catolicisme, el luteranisme, el calvinisme i l'unitarisme. Va ser un pas important cap a la convivència religiosa en una època marcada per la intolerància.
  • Microscopi compost (1590)

    Microscopi compost (1590)

    Inventat per Zacharias Janssen i el seu pare Hans, el microscopi compost va permetre observar objectes a una escala microscòpica. Aquesta invenció va obrir noves fronteres en la ciència, especialment en la biologia i la medicina.
  • Termòmetre (1593)

    Termòmetre (1593)

    Galileo Galilei va desenvolupar un instrument per mesurar la temperatura, conegut com a termòmetre. Tot i que el seu disseny era rudimentari, va establir les bases per a futurs desenvolupaments en la mesura de la temperatura.
  • Barroc (1600‑1750)

    Barroc (1600‑1750)

    El Barroc va començar cap al 1600 i va durar fins al 1750 aproximadament. Aquest estil es caracteritzava per la grandiositat, el dramatismes i l’ús intensiu de la llum i l’ombra. L’objectiu era emocionar l’espectador i expressar poder, especialment en esglésies i palaus.
  • Telescopi (1609)

    Telescopi (1609)

    Galileo Galilei va millorar el telescopi existent, permetent l'observació detallada dels cossos celestes. Aquesta invenció va revolucionar l'astronomia i va desafiar les concepcions geocèntriques de l'univers.
  • Guerra dels Trenta Anys (1618-1648)

    Guerra dels Trenta Anys (1618-1648)

    La guerra va començar a Bohèmia el 1618 per un conflicte religiós entre catòlics i protestants, però ràpidament va convertir-se en una guerra europea general. Hi van participar grans potències com l’Imperi Espanyol, França, Suècia i Àustria. La Pau de Westfàlia (tractat de pau) de 1648 va posar fi al conflicte i va reconèixer la sobirania dels estats. A més, va establir les bases de la diplomàcia moderna i de l’equilibri de poder a Europa.
  • Creació de les Acadèmies de Belles Arts (1648 i segles XVII‑XVIII)

    Creació de les Acadèmies de Belles Arts (1648 i segles XVII‑XVIII)

    La primera gran acadèmia va ser l’Acadèmia de França, fundada el 1648, i després se’n van crear altres a Europa. Les acadèmies regulaven l’ensenyament i els estàndards de l’art, ajudant a formar artistes i establir normes d’estil durant l’Edat Moderna.
  • Aparició del pietisme (finals del segle XVII)

    Aparició del pietisme (finals del segle XVII)

    A finals del segle XVII, va sorgir el pietisme com un moviment dins del luteranisme a Alemanya. Aquest moviment destacava la importància de la pietat personal, la devoció i la vida moral. Va influir en el desenvolupament de l'espiritualitat protestant i va promoure una religiositat més interioritzada i pràctica.
  • Guerra de Successió Espanyola (1701-1714)

    Guerra de Successió Espanyola (1701-1714)

    Quan Carles II d’Espanya va morir el 1700 sense descendència, va començar la disputa per la corona entre Felip d’Anjou (Borbó) i Carles d’Àustria (Habsburg). La guerra va enfrontar les principals potències europees i va afectar especialment la península Ibèrica i Catalunya. Es va reconèixer Felip V com a rei, però Espanya va perdre territoris europeus i influència internacional. Això va ser el final de les institucions pròpies de la Corona d’Aragó.
  • Sembradora mecànica (1701)

    Sembradora mecànica (1701)

    Jethro Tull va inventar una sembradora mecànica que permetia sembrar les llavors de manera més eficient i uniforme. Aquesta innovació va millorar la productivitat agrícola i va ser un component clau de la Revolució Agrícola.
  • Màquina de vapor (1712)

    Màquina de vapor (1712)

    Thomas Newcomen va desenvolupar una màquina de vapor per bombar aigua de les mines. Tot i que era poc eficient, va ser un precursor important de la màquina de vapor moderna que va impulsar la Revolució Industrial.
  • Neoclassicisme (1750‑principis del XIX)

    Neoclassicisme (1750‑principis del XIX)

    El Neoclassicisme va sorgir cap al 1750 i es va estendre fins al final del segle XVIII i principis del XIX. Inspirat en l’art clàssic de Grècia i Roma, buscava simplicitat, ordre i simetria, com a reacció als excessos del Barroc i del Rococó.
  • Revolució Francesa (1789)

    Revolució Francesa (1789)

    El 14 de juliol de 1789, amb la presa de la Bastilla, comença la Revolució Francesa. El poble francès es va aixecar contra la monarquia absoluta i els privilegis de la noblesa i el clergat. Es van proclamar nous principis polítics: llibertat, igualtat i sobirania nacional. Aquest fet marca el final de l’Edat Moderna i l’inici de l’Edat Contemporània, transformant la política europea i mundial.