-
En alguns dels Estats en els que estava dividida Itàlia, es va desenvolupar un moviment d'afirmació nacional (Risorgimento) que preconitzava la unió de tots els italians. S'havia expressat el 1830 i amb més amplitud el 1848, però no va aconseguir imposar-se.
-
Un moviment revolucionari a Alemanya va acoseguir una primera unificació i va formar un parlament escollit per sufragi a Frrankfurt, però no va poder fer front a la reacció conservadora i va ser derrotat. -
Des del 1859, la iniciativa del Piemont a Itàlia, una rica monarquia constitucional, amb el rei Víctor Manuel II de Savoia i el primer ministre Cavour al capdavant, va tenir la força suficient per a enfrontar-se a França i a Àustria i incorporar els estats del Nord.
-
Al centre i al sud d'Itàlia, l'activa participació dels republicans de Garibaldi va permetre l'annexió del regne de les Des Sicílies a Itàlia el 1860. -
La iniciativa del moviment revolucionari a Alemanya va passar a les mans del rei de Prússia, Guillem I, i del seu primer ministre, Otto von Bismarck (1860), que van optar per imposar-se als altres territoris a través d'una estratègia bèl·lica. Així, van derrotar Dinamarca, cosa que va permetre incorporar Schleswig i Holstein (1864); Àustria (1866), que va haver de cedir en les seues pretensions sobre la Confederació Germànica, i França (1871), en una guerra que va unir tots els alemanys.
-
Després de l'annexió del regne de les Dues Sicílies, es va crear el regne d'Itàlia. -
Annexió dels Estats Pontificis a Itàlia y Roma és la nova capital. -
L'any 1871, Guillem I va ser proclamat kàiser (emperador) del II Reich (Imperi) alemany.
You are not authorized to access this page.