-
El text, sis estrofes de vuit versos alexandrins, és una oda a Catalunya i d’exaltació de la llengua catalana que va ser escrita a Madrid per Carles Aribau. Ara bé, tot i el seu valor simbòlic com a punt de partida del romanticisme català i de la Renaixença com a moviment cultural ja des del mateix moment de la seva publicació, no hem d’oblidar que el poema és en realitat una peça de circumstàncies emprada per a felicitar el seu patró, el banquer català Gaspar de Remisa, en el dia del seu sant. -
Va començar amb la seva proclamació com a reina amb la mort del seu pare, com era menor, la seva mare es va fer regent i després el general Espartero va adquirir aquest lloc. El seu regnat es divideix en La Dècada moderada el Bienni Progressista i els Governs de la Unió Liberal . Va ser un període marcat per la lluita entre liberals i carlins, intents de modernització, però també per la inestabilitat política i tensions socials.
-
Joaquim Rubió i Ors, va ser un precursor de la Renaixença catalana. La seva obra més destacada és el recull Poesies, que inclou poemes en català i un pròleg considerat un manifest literari del moviment renaixentista.
Amb aquesta obra, Rubió i Ors va contribuir decisivament a revalorar i dignificar la llengua catalana, llavors marginada, i va impulsar la revitalització de la poesia catalana del segle XIX. El seu estil combina influències romàntiques amb un fort sentiment nacionalista. -
Va ser una revolta popular a Barcelona contra el govern centralista i els liberals moderats. Dura 81 dies i els rebels, sobretot obrers i voluntaris coneguts com jamàncios, resistiren bombardejos dirigits pel general Prim. Reclamen millores socials i drets polítics. Considerada la darrera bullanga del segle XIX a Catalunya, és un precedent d’insurreccions protosocialistes i de moviments revolucionaris europeus posteriors. -
Les revoltes contra les quintes van ser diverses protestes populars. La "quinta" era el sistema de reclutament militar obligatori, que generava gran descontentament entre les classes populars, ja que afectava principalment els més pobres que havien de servir a l'exèrcit.
Aquestes revoltes es caracteritzaven per una forta oposició popular contra el reclutament forçós, com els motins a l'Hospitalet, Barcelona, i altres llocs com Valls. -
La guerra dels Matiners o Campanya Montemolinista va ser un conflicte a Catalunya sorgit després dels intents fallits de casar Isabel II amb el pretenent carlí Carles Lluís de Borbó. Més que una guerra convencional, va ser una revolta contra la dictadura moderada de Narváez. Carlins s’aliaren amb progressistes i republicans, lluitant contra centralisme, quintes i aranzels, protagonitzant accions com la presa de Cervera i la defensa del Maestrat.
-
Els Jocs Florals, originats a Tolosa al segle XIV i estès a la Corona d’Aragó, havien decaigut per la castellanització i la pèrdua del prestigi del català. La seva restauració a Barcelona va ser un acte simbòlic i cultural per dignificar la llengua i promoure la poesia, amb premis sota el lema "Pàtria, Fe, Amor", consolidant-los com a espai de renaixement i resistència de la identitat catalana. -
L'esquella de la torratxa és una obra satírica estrenada al Teatre Odéon de Barcelona. El text és de Frederic Soler, conegut com a Serafí Pitarra, i la música de Joan Sarriols. Aquesta sarsuela va ser una paròdia del drama romàntic "La campana de l'Almudaïna" i representa una barreja d'humor i crítica social. El recinte teatral i la sarsuela van marcar el naixement del teatre musical català modern, combinant la parla pròpia i la tradició lírica i teatral catalana amb un to crític i festiu. -
Aquest esdeveniment va provocar la caiguda i l’exili de la reina Isabel II i va inaugurar el període conegut com el Sexenni Democràtic. La revolució va començar amb un pronunciament liderat per l'almirall Juan Bautista Topete amb el suport dels generals Prim i Serrano. L'aixecament va expandir-se ràpidament per tot el país, derrotant les tropes de la monarquia a la Batalla d’Alcolea. El govern monàrquic va caure, i es va formar un govern provisional. -
Va ser la primera expressió pràctica del federalisme pactista a Espanya i va ser impulsat per Valentí Almirall i Anselm Clavé entre altres. El pacte pretenia articular una alternativa política després de la Revolució Gloriosa de 1868 i influir en la redacció de la Constitució espanyola de 1869. La seva importància rau en ser un primer intent de coordinar políticament el moviment federalista dins de la Corona d'Aragó, que després es multiplicà amb altres pactes a diferents regions d'Espanya.
-
Va ser el primer grup catalanista, influïda per Giuseppe Mazzini i pel romanticisme. Tenia un caràcter literari inicial però amb una progressiva implicació política, fins a provocar la seva dissolució. És considerada precedent de la Unió Catalanista i expressava un catalanisme amb alguns matisos radicals i cert independentisme. Algunes figures destacades són Àngel Guimerà, Joaquim Riera i Bertran, Lluís Domènech i Montaner. L'objectiu era promoure la cultura, llengua i política catalana.
-
La Renaixensa va ser un diari de tendència catalanista conservadora nascut a Barcelona. Editat en català i amb el subtítol de Diari de Catalunya Va destacar, per sobre del terreny polític, en la seva producció cultural. Va ser fundada el per Pere Aldavert i dirigida per Francesc Matheu, primer, i per Àngel Guimerà després. -
Va ser una guerra civil entre els partidaris de Carles VII i els governs d’Amadeu I, la Primera República i Alfons XII. Iniciada per defensar els furs i la fe catòlica, afectà sobretot Navarra, el País Basc i Catalunya. Tot i el suport popular i algunes victòries, els carlins foren derrotats i Carles VII s’exilià. Amb uns 50.000 morts, la guerra marcà la fi definitiva del carlisme armat a Espanya.
-
Va ser un dels primers diaris publicats en llengua catalana durant la Renaixença. Va ser un instrument de difusió de les idees catalanistes i va jugar un paper clau en la promoció de la llengua i cultura catalanes en un moment en què el català recuperava prestigi després del llarg període de repressió lingüística.
És considerat un referent en la història del periodisme català perquè va combinar la qualitat literària amb la funció política, ajudant a consolidar el moviment catalanista -
L'objectiu era fixar l'ideari del catalanisme polític. Va ser impulsada per Valentí Almirall, qui proposava que aquest congrés fos el punt de partida per crear un Centre Catalanista que agrupés les diverses tendències polítiques i participés amb veu pròpia en l'activitat política. Entre els acords més importants hi havia la creació d'una comissió pel dret civil català, la fundació d'una Acadèmia de la Llengua Catalana i el naixement del Centre Català per coordinar el moviment catalanista. -
És un intent polític i ideològic de la segona meitat del segle XIX per articular una Catalunya autonòmica dins d'una República Federal Espanyola. Aquest projecte s'emmarca en el context de la primera República espanyola (1873) i els moviments catalanistes que cercaven una organització de l'Estat basada en la federació territorial, en què Catalunya disposés d'un autogovern ampli i la preservació dels seus drets històrics i civils.
-
L'acord més important d'aquest congrés fou refusar qualsevol actuació política catalana que depengués de partits d'àmbit estatal. Es va reafirmar la necessitat de crear partits polítics exclusivament catalans per defensar els interessos de Catalunya.
Aquest congrés va marcar una etapa més política del catalanisme, en què Valentí Almirall i el Centre Català van impulsar la transformació del moviment cultural en una força política activa. -
La Primera Guerra Carlina va començar després de la mort del rei Ferran VII. El conflicte va sorgir per la disputa dinàstica entre Isabel II, amb el suport dels liberals, i Carles de Borbó, germà de Ferran VII, que reclamava el tron . La guerra es va perllongar fins a 1840-1840, depenent de les regions, amb especial intensitat al País Basc, Navarra i Catalunya, on hi va haver resistència significativa.
-
Va ser un document presentat al rei Alfons XII pel Centre Català, que defensava els interessos morals i materials de Catalunya. S'elabora per expressar el malestar per la centralització estatal i la pèrdua de dret civil reivindicava la llengua catalana i es el primer gran acte polític oficial del catalanisme, marcant l’inici del seu camí polític. Aquesta memòria va ser redactada per una comissió amb Valentí Almirall com a ponent polític, i va ser signada per destacades figures socials,
-
Valentí Almirall, amb el seu llibre Lo Catalanisme va ser el principal teòric del catalanisme polític progressista, republicà i federalista, allunyat de postulats independentistes i conservadors. Va defensar un particularisme català basat en la diversitat i el reconeixement de la llengua i la cultura com a elements d’unitat. Proposava una descentralització política que establís un Estat federal on Catalunya fos un motor de progrés dins d’Espanya. -
Va ser fundada a Barcelona per membres conservadors del Centre Català i del Centre Escolar Catalanista. Tenien idees catalanistes que reivindicaven la identitat, cultura i drets tradicionals de Catalunya. A partir del 1888 van fer campanyes en defensa del dret civil català i la llengua catalana. S'acaba convertint en la principal entitat que va impulsar la Unió Catalanista -
Va ser un document elaborat pel sector conservador del catalanisme polític. Va ser presentat a Maria Cristina d’Habsburg-Lorena, reina regent d’Espanya, El text demanava l’organització confederal de l’Estat espanyol, reconeixent els drets històrics i l’autonomia de Catalunya. Principalment, volien la recuperació de les Corts catalanes, de la llengua catalana, la defensió del dret civil propi, un exèrcit català voluntari i que el rei jurés les constitucions catalanes a Catalunya. -
Va ser una de les prioritats de la Lliga de Catalunya. Va ser una resposta al projecte de reforma del Codi Civil espanyol que amenaçava els drets històrics propis de Catalunya, especialment el seu règim foral i el dret civil tradicional.
La Lliga, va organitzar mobilitzacions, escrits i pressions polítiques que van forçar el govern central a modificar la redacció de la reforma, aconseguint així un èxit que es considerà la "primera victòria del catalanisme". -
Fou un grup polític conservador, originat de la unió d'associacions i sindicats catalanistes. Va néixer com a resposta comuna a la defensa del dret civil català i la resistència a la centralització espanyola. La Unió buscava ser un grup de pressió que aplegués diferents corrents catalanistes, des del nacionalisme històric vinculat a La Renaixença fins al nacionalisme polític encapçalat per Enric Prat de la Riba. La seva acció política i cultural va portar a la promoció de les Bases de Manresa. -
Les Bases de Manresa, aprovades el 27 de març de 1892 durant la primera Assemblea de la Unió Catalanista, van ser el primer projecte de constitució regional catalana. Reivindicaven l'autonomia plena de Catalunya, amb la sobirania sobre la seva legislació civil, penal, mercantil i administrativa, i el control dels impostos i la moneda catalana. Proposaven la restauració de les Corts catalanes i l'oficialitat de la llengua catalana.
Aquest document reflectia un catalanisme conservador. -
És un text clau del catalanisme cristià i conservador. Defensa que l’esperit de Catalunya rau en la família, la propietat i la religió catòlica, i idealitza l’edat mitjana com a època a imitar. Torras i Bages hi reivindica el paper fonamental de l’Església per regenerar la societat catalana industrialitzada, tot vinculat amb el regionalisme i el catalanisme conservador per renovar la vida religiosa i cultural del país. -
La Lliga Regionalista, partit conservador i catalanista nascut de la fusió entre la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català, defensava l’autonomia de Catalunya dins l’Estat espanyol. Triomfà el 1901 amb la candidatura dels “quatre presidents” i esdevingué força hegemònica a Catalunya. De caràcter moderat i monàrquic, promogué la modernització del país amb suport burgès. El seu diari fou La Veu de Catalunya i els seus líders principals, Prat de la Riba i Cambó.