-
Coincideixen protestes obreres (vaga general), tensió dins l’exèrcit i bloqueig polític. Es fa evident que el sistema de la Restauració està en crisi i no sap respondre als problemes. El període deixa una sensació clara d’inestabilitat i de necessitat de canvis profunds. -
El sistema de la Restauració funciona cada cop pitjor: molts governs duren poc i hi ha poca capacitat de fer reformes. Augmenten les protestes obreres i també les demandes d’autogovern. La monarquia queda molt desgastada i acaba caient.
-
Neix un sindicat molt fort a les zones industrials, sobretot a Catalunya. Organitza vagues i mobilitzacions per millorar salaris i condicions de treball. Amb els anys es converteix en una peça clau del moviment obrer. -
Coordina les quatre diputacions i impulsa millores al territori. Es fan carreteres, serveis i projectes culturals i educatius. Tot i que no és un autogovern complet, és un precedent molt important.
-
La seva mort talla una línia de reformes que volia modernitzar el país. A partir d’aquí, la política encara és més inestable. La sensació de crisi del sistema augmenta. -
Espanya no entra a la guerra, però l’economia canvia molt. Alguns sectors guanyen diners, però els preus pugen i moltes famílies ho passen pitjor. Això fa créixer les protestes i els conflictes laborals.
-
Coincideixen protestes obreres, tensió dins l’exèrcit i una política molt bloquejada. Es veu que el sistema no pot donar resposta als problemes. La crisi deixa un país més inestable i dividit. -
Vaga molt gran que paralitza sectors clau, sobretot a la capital catalana. Mostra la força del sindicalisme i pressiona perquè hi hagi millores laborals. Una de les fites és l’impuls de la jornada de 8 hores. -
A Catalunya es demana un autogovern més ampli i es proposa un estatut. Hi ha suport, però a escala estatal no avança com s’esperava. La frustració fa que el debat territorial continuï obert i més tens. -
Etapa de violència social: atemptats i assassinats entre sectors obrers, grups patronals i forces de l’ordre. El clima de por es fa habitual a la ciutat i a zones industrials. Aquesta situació dificulta qualsevol sortida pactada.
-
Gran derrota militar al Marroc amb moltes baixes. L’opinió pública queda indignada i es demanen responsabilitats. La crisi debilita encara més el govern i la monarquia. -
Apareix un nou partit obrer amb idees comunistes. Al principi és petit, però introdueix un corrent polític nou. Més endavant tindrà més pes en el debat social i polític. -
Investigació per aclarir què va fallar a Annual i qui n’és responsable. El tema crea tensió entre polítics i militars. L’escàndol fa créixer el descrèdit del sistema. -
Neix una nova força catalanista amb voluntat de renovació. Critica el lideratge tradicional i vol noves formes d’acció política. Ajuda a explicar com canvia el panorama català abans de la República. -
Era un dirigent obrer molt destacat. La seva mort sacseja el moviment obrer i simbolitza el moment més dur de la violència social. També fa que el clima polític sigui encara més tens. -
Un sector de l’exèrcit pren el poder i posa fi al funcionament normal del sistema polític (Parlament i governs). Es justifica com una manera de “posar ordre” davant la crisi social i política, però suposa una ruptura amb el règim constitucional. -
Règim autoritari amb censura i menys llibertats. Es controlen partits i sindicats, es centralitza el poder i es persegueixen moviments opositors, inclòs el catalanisme. Tot i que hi ha obres públiques i una imatge de “modernització”, el sistema no és democràtic i el malestar polític continua creixent.
-
Es posa en marxa una infraestructura moderna que millora la mobilitat urbana. Serveix també com a símbol de modernització dels anys 20. Tot això passa, però, en un context de dictadura i manca de llibertats. -
Es reforça el servei telefònic amb una estructura més centralitzada. Això ajuda a estendre comunicacions i modernitzar el país. També mostra el model d’infraestructures basat en grans concessions i control estatal. -
Es limiten actes, símbols i ús públic del català. Moltes entitats culturals i associatives passen a estar vigilades o restringides. Aquesta política fa créixer el malestar i reforça l’oposició al règim. -
Organització creada per donar suport a la dictadura i agrupar partidaris. No funciona com un partit democràtic amb debat real. Serveix sobretot per controlar institucions i donar una imatge de suport social.
-
La dictadura elimina la institució i recentralitza competències. Molts projectes institucionals catalans queden frenats o debilitats. És un pas enrere clar en el camí cap a l’autogovern. -
Operació militar decisiva que millora la situació al Marroc. Dona prestigi al règim i reforça la idea que “controla” el problema. També ajuda a tancar una guerra que havia creat molta crisi política. -
Intent d’entrada armada des de França per impulsar una revolta catalanista, que fracassa. Tot i això, el cas dona molta visibilitat internacional a la causa catalana. També mostra que una part del catalanisme es radicalitza. -
Es crea una federació anarquista que influeix en el sindicalisme. Defensa posicions més dures i l’acció directa. Això pot augmentar la tensió en alguns conflictes socials dels anys següents. -
Baixa l’activitat econòmica i creix l’atur i el malestar. La dictadura perd suport i la monarquia queda més debilitada. En aquest clima, les idees republicanes guanyen força. -
Intent d’aixecament republicà que fracassa i és reprimit. Els afusellaments tenen un gran impacte i generen simpatia per la causa republicana. La monarquia queda encara més tocada. -
Dimiteix i s’intenta tornar a la normalitat, però el sistema està molt desprestigiat. La monarquia no recupera confiança i la crisi política continua. L’oposició es reorganitza i es prepara el canvi de règim. -
Acord entre forces opositores per coordinar el pas a la República. Es fixen línies d’acció i es crea una estratègia comuna. És un pas clau per entendre per què el 1931 el canvi arriba tan ràpid. -
Neix un partit que uneix republicanisme i catalanisme i connecta amb molta gent. En pocs mesos es converteix en una força principal a Catalunya. Té un paper decisiu en els fets de 1931. -
Tot i ser eleccions locals, es viuen com una prova sobre monarquia o república. Els resultats a moltes ciutats afavoreixen els republicans. Això accelera la sortida de la monarquia i el canvi polític. -
Es posa fi a la monarquia i comença una etapa de reformes. S’obren debats sobre drets, educació, religió i qüestions socials. A Catalunya, el tema de l’autogovern torna a ser central des del primer moment.