-
Carles II de Castella va ser el monarca de diferents territoris d'Espanya. Quan va morir, un nou problema va aparèixer: no tenia cap descendència directa. Això va portar a un problema de successió, ja que el càrrec de monarca estava lliure. Dos principals candidats van fer aparició. Estem parlant de Felip d'Anjou, de França, i l'arxiduc Carles d'Hasburg, d'Àustria. -
Hi havien dos principals candidats al tron. Però va ser coronat Felip d'Anjou (Felip V després) perquè el testament de Carles II el designava com a successor, cosa que va provocar una gran revolta a Europa. Algunes potències guanyarien compensacions si fos rei l'austríac. Aquest també va ser un tema problemàtic a Espanya.
Al 1701 va néixer la Gran Aliança, i aquesta va declarar la guerra a Felip V i a Lluís XIV el1702. Van haver-hi diferents enfrontaments i batalles al 1714 -
Després del tractat d'Utrecht, Barcelona i Cardona van continuar defent-se i resistint fins que, al 1714, el rei Felip V va fer un assalt, ocupant el territori.
-
El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles d'Hasburg el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol. -
Tractat entre Espanya i Anglaterra. Es va cedir a la Corona de Gran Bretanya la plena i sencera propietat de la ciutat i castell de Gibraltar, juntament amb el seu port, defenses i fortalesa, però sense cap jurisdicció territorial, afegint que si en algun temps a la Corona de Gran Bretanya li semblés convenient donar, vendre o alienar de qualsevol manera la propietat, es donarà a la Corona Espanyola la primera acció abans que a altres. Aquest tractat i el de Rastatt van posar fi a la guerra. -
En aquell acord, Lluís XIV de França retornava a diversos principats independents del Sacre Imperi Romanogermànic, totes les terres que els seus exèrcits havien ocupat en el decurs del conflicte a la riba dreta del riu Rin. I, en nom del seu net Felip V d’Espanya lliurava a l’arxiduc Carles VI d’Àustria, els Països Baixos hispànics les possessions hispàniques de Milà i Màntua, i Sardenya i Nàpols. També va cedir Sicília al ducat independent de Savoia.
-
Conjunt de disposicions dictades per Felip V per les quals abolia l’antiga organització constitucional i sobirana dels països que integraven la corona catalanoaragonesa i hi establia, d’una gairebé completa, l’organització política pròpia de Castella. Com a conseqüència de la victòria que havia assolit a Almansa (1707), Felip V decidí l’abolició del règim constitucional dels regnes de València i d’Aragó, països que foren integrats, en qualitat de províncies, al govern i a les lleis de Castella. -
Era un impost anual per al principat de Catalunya que es pagava en funció de la riquesa i es repartia en els municipis. Es feia com una mesura de càstig. N'hi havia el cadastre reial (propietats inmobiliàries) i cadastre personal (rendes del treball, activitats industrials i mercantils) el qual no pagaven ni la noblesa ni el clergat.
-
Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just, també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759. Va dur a terme la reforma dels impostos, va modernitzar l'armada, va reformar el mode de comerç amb les colònies, incrementant els ingressos per aquest mitjà i finalment va impulsar la realització d'obres públiques.
-
El Cadastre d'Ensenada va ser la unificació de les dades provincials a una contribució única que es va fer a partir del 1749 a Castella. Va ser un cadastre ordenat pel rei Ferran VI a petició del seu ministre Marquès de l'Ensenada, que esperava que esdevingués una solució per les finances. -
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, tercer fill mascle de Felip V que arribà a adult, havia governat a Nàpols i allà contactà amb les idees il·lustrades. Es va mostrar partidari de seguir-ne algunes idees, mentre no atemptessin contra el poder absolut. A l’inici del regnat forta oposició per part dels privilegiats. Carles III es va preocupar de reorganitzar el comerç amb Amèrica.
-
Carles III es va preocupar de reorganitzar el comerç amb Amèrica. Va continuar organitzat amb el sistema de flotes que sortien de Sevilla i de Cadis. Tenien el Monopoli. Gran part del comerç estava en mans de comerciants estrangers. Es va patrocinar la fundació de companyies comercials. Tenien molts privilegis i el monopoli sobre alguns productes i territoris. Aquest nou sistema va ser ineficaç i va obrir el camí cap a la liberalització: lliure comunicació de tots els ports espanyols. -
El seu regnat marca l'inici de la crisi de l'Antic Règim a Espanya. La política exterior i interior de Carles IV vindrà marcada per la Revolució Francesa des dels inicis del regnat i pel pes del primer ministre Manuel Godoy, que dominarà l'escena política espanyola d'aquests anys. Època inestable en què les necessitats de desenvolupar polítiques reformistes al país i les seves institucions entraven en conflicte amb els poders de les classes privilegiades i el Consell de Castella.
-
El rei allunya del govern als ministresil·lustratsi tanca lesfronteres amb França. El 1792 nomena primer ministre a Manuel Godoy. L’execució del rei Lluís XVI desencadena la Guerra Gran. Entre març de 1793 i febrer de 1794 les tropes espanyoles avancen en territori francès. Perd Espanya i ve la Pau de Basilea. L’aliança amb els francesos, comporta un conflicte amb Gran Bretanya que volia el domini marítim. Forts enfrontaments i derrota de l’armada espanyola a la Batalla (1805) deTrafalgar.
-
La Guerra del Francès fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué amb el retorn de Ferran VII al poder. La presència napoleònica a Catalunya va ser la més perllongada d'Espanya. L'ocupació va passar per 3 etapes: un règim militar provisional i un govern militar; la segregació d'Espanya, amb Augereau i el procés de catalanització creixent i finalment l'annexió de Catalunya a l'Imperi francès.
-
La Independència de Mèxic va ser la conseqüència d'un procés polític i social d'emancipació, que buscava independitzar-se del govern central de l'Imperi Espanyol. Després de tres segles sent part d'Espanya, alguns habitants del Virregnat de Nova Espanya van començar a exigir la independència del territori continental. -
La Constitució de 1812 o de Cadis va ser la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812. Fou de caràcter liberal. Va provocar limitar el poder de la monarquia, l'abolició del feudalisme, la igualtat entre peninsulars i americans i va finalitzar la Inquisició espanyola. Espanya posava fi a l'Antic Règim, substituint-ho per un Estat Liberal, mantenint la monarquia com a forma d'Estat, però limitada a les atribucions que li reconeixia la Constitució. -
Ferran VII restaurà les antigues institucions: monarquia, règim senyorial i inquisició. Això suposà una tornada a l'Antic Règim. Context internacional: derrota de Napoleó. El Congrés de Viena que impulsa els restabliment del vell ordre i la creació de la Santa Aliança. Les conseqüències de la GUERRA a Espanya van ser molt greus: Entre 255.000 i 375.000 morts. Destrosses i pèrdues al camp (ruïna pagesia, paràlisi comerç i paràlisi producció manufacturera) A les colònies: moviments d’independència
-
El "Pronunciamento de Riego" va ser un alçament militar encapçalat pel tinent coronel Rafael del Riego que va tenir lloc durant el regnat de Ferran VII i que va ser el detonant de la Revolució de 1820 i de la pèrdua del gran exèrcit d'ultramar reunit per Espanya per sufocar la revolució hispanoamericana. El seu propòsit era impedir que es verifiqui l'embarcament projectat de l'expedició militar, restablir la Constitució aprovada per les Corts de Cadis 8 anys abans i que Ferran VII havia abolit. -
El Trienni Liberal va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
-
La dècada ominosa és el període que comprèn des de la fi del trienni liberal fins a la mort de Ferran VII el 1833. Aquesta denominació es deu al fet que fou una època de decadència i ineficàcia governamental.
-
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830. -
Maria Cristina de Borbó, dona de Ferran VII, ocupa la Regència després de la mort del seu marit, ja que Isabel (la filla) només era un nadó. Això plantejà un greu conflicte de caràcter successori. Fins al moment, Carles Maria Isidre, germà del rei, era el successor previsible. Els partidaris de Carles (CARLINS) es negaren a acceptar la situació i influïren sobre el rei per a que la canviés. M. Cristina va entendre que si volia que la seva filla regnés s’havia d’acostar als sectors més moderats.
-
La desamortització de Mendizábal va ser un procés històric, econòmic i social que va tenir lloc el 1835. Va consistir a posar al mercat, prèvia expropiació forçosa i mitjançant una subhasta pública, les terres i béns que fins llavors no es podien alienar i que es trobaven en poder de les anomenades “mans mortes”, l'Església catòlica i els ordes religiosos i els anomenats erms i les terres comunals de els municipis, que servien de complement per a la precària economia dels camperols. -
La regència d'Espartero va ser un període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, així anomenat perquè el general Baldomero Espartero, després del triomf de la "revolució de 1840" que va posar fi a la regència de María Cristina de Borbó, mare de la futura reina Isabel II, que llavors comptava amb nou anys.
-
La Dècada Moderada va ser un període del Regnat d'Isabel II d'Espanya durant el qual el poder va estar en mans del Partit Moderat, dirigit pel general Narváez. En aquesta fase es va crear la Guàrdia Civil, es va aprovar la Constitució del 1845 i el règim liberal es va reconciliar amb l'Església Catòlica.
-
Bienni Progressista és el nom amb què es coneix el breu període de la Història d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista va pretendre reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II , dominat pel Partit Moderat des de 1843, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal.
-
Del 1863 al 1868, tornada de Narvaez al poder i reposició dels vells principis del moderantisme. La marginació política va fer que els progressistes passessin novament a l’insurreccionalisme amb el suport del Partit democràtic. La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, va ser una revolta militar amb elements civils que va tenir lloc a Espanya al setembre de 1868. Va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic.
-
Topete va prendre part molt activa en la preparació de la revolució. En setembre de 1868 Joan Prim, Francisco Serrano, Domingo Dulce y Garay, Ramon Nouvillas i Ràfols, Rafael Primo de Rivera, Antonio Caballero de Rodas i el mateix Topete decideixen passar a l'acció. Topete haurà de revoltar a la flota al seu comandament. Pel que el 17 de setembre, estant a bord de la fragata cuirassada Zaragoza, fondejada en la badia de Cadis, va signar la primera proclamació de la Revolució de 1868. -
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica. -
El cop d'Estat de Pavia, o simplement cop de Pavia, va ser un cop d'Estat que es va produir a Espanya el 3 de gener de 1874, durant la Primera República i que va estar encapçalat pel general Manuel Pavia, capità general de Castella la Nova la jurisdicció del qual incloïa Madrid. La Guàrdia Civil, sota el comandament, va irrompre a l'hemicicle i va dispersar els diputats mentre es votava el successor d'Emilio Castelar.
You are not authorized to access this page.