-
Period: to
L'assemblea Constituent
L'Assemblea Nacional va decidir transformar-se en Assemblea Constituent. Aleshores es va crear per redactar una nova constitució. Durant aquest temps, les seves disposicions van ser l'abolició del feudalisme i la Declaració de l'Home i del Ciutadà. Dos anys després, va aprovar la primera constitució francesa, així l'absolutisme donava pas a un sistema polític liberal. -
Convocatoria dels estats generals
Era una antiga assemblea, on va haver-hi una reunió dels representants dels tres estaments, la noblesa, el clergat i el Tercer Estat van ser convocats per tractar assumptes importants del país. La discussió inicial es va centrar en la forma de votar. La noblesa i el clergat volien un vot per a cada ordre o estament, mentre que el Tercer Estat, més nombrós, exigia un vot per cap. Quan van rebutjar les seves peticions, els representants del Tercer Estat es van proclamar Assemblea Nacional. -
Period: to
Asemblea Legislativa
Va ser substituïda per l'Assemblea Constituent. Afrontant-se a diversos problemes durant la seva breu existència, introduint l'oposició dels nobles exiliats, la detenció del rei i la guerra amb Àustria i Prússia. També es van contraposar entre els revolucionaris moderats (girondins) i els radicals (jacobins), que agitaven els sans-culottes. Per resoldre aquests problemes, l'Assemblea Legislativa va nomenar una nova assemblea, denominada Convenció. -
Period: to
La Convenció
Va estar dominada inicialment pels girondins, va abolir la monarquia, proclamant la República del 1792 i es va executar Lluís XVI. Després, va permetre els jacobins radicals, liderats per Robespierre, accedir al poder. Però ell, com a líder va rebutjar la invasió estrangera i van prendre el poder i van instaurar el terror i la guillotina. La Convenció va voler posar fi a tot això executant Robespierre i els seus seguidors. Finalment, es va establir una nova Constitució. -
Period: to
El Directori i el Consolat
El poder executiu va recaure en un Directori de cinc membres. Va emprendre nombroses campanyes militars a Itàlia, Prússia, Àustria i Egipte. Durant aquest període, el jove general Napoleó Bonaparte va destacar aprofitant el seu prestigi, va realitzar un cop d'estat. Va substituir el Directori per un Consolat. El Consolat va consistir en tres cònsols, i Napoleó va aconseguir ser nomenat el primer i va assolir el poder.