-
L'hereu de l'Imperi Austrohongarès, Francesc Ferran, és assassinat a Sarajevo pel nacionalista Serbi
Gavrilo Princip. Aquest atemptat és el detonant de les tensions entre Àustria-Hongria i Sèrbia, que ja
estaven enfrontades pels Balcans. -
Després de donar un ultimàtum a Sèrbia amb condicions molt dures, Àustria-Hongria li declara la
guerra. Això provoca una reacció en cadena a causa de les aliances europees, iniciant el conflicte a gran escala. -
Primera fase de la PGM.
A l'oest, Alemanya intenta ocupar França passant per Bèlgica, mentre que a lest, Rússia ataca
Prússia Oriental. Els exèrcits volen fer moviments ràpids per guanyar avantatge davant l'enemic. -
Alemanya i els aliats lluiten per controlar el pas cap a la costa belga. Aquesta batalla marca el final de
la guerra de moviments i l’inici de la guerra de trinxeres, que durarà la resta del conflicte. -
La guerra de posicions o de trinxeres a la Primera Guerra Mundial va ser un tipus de combat caracteritzat per la construcció de llargues línies de trinxeres on els dos bàndols es van atrinxerar, provocant un estancament prolongat. Aquest tipus de guerra va comportar dures condicions de vida per als soldats, amb fred, fang, malalties i bombardejos constants. Va ser especialment notable al Front Occidental.
-
Els aliats intenten obrir un nou front contra l'Imperi Otomà a la península de Gal·lípoli, però fracassen després de mesos de combats. Aquesta derrota consolidarà la posició otomana a la guerra.
-
Un submarí alemany torpedeja aquest vaixell de passatgers britànic, causant la mort de més de
1.000 persones, inclosos 128 nord-americans. Aquest fet genera una gran indignació als EUA i
reforça el seu suport als aliats. -
Els alemanys llancen una gran ofensiva contra la ciutat de Verdun, amb l’objectiu d’esgotar l’exèrcit
francès. La batalla es converteix en un símbol de resistència i una de les més sagnants de la guerra,
amb més de 700.000 baixes. -
La batalla naval de Jutlàndia (1916) fou l'enfrontament més gran de la Primera Guerra Mundial entre la Royal Navy britànica i la Marina Imperial Alemanya al mar del Nord. Tot i que no hi va haver un guanyador clar, el bloqueig naval britànic es va mantenir, debilitant Alemanya.
-
-
Després de repetits atacs submarins alemanys contra vaixells nord-americans i la publicació del
Telegrama Zimmermann (en què Alemanya proposava una aliança amb Mèxic contra els Estats
Units) el president americà declara la guerra a Alemanya. -
Els bolxevics, liderats per Lenin, prenen el poder a Rússia i negocien la pau amb Alemanya. Això
permet a Alemanya concentrar-se al front occidental (és a dir, Rússia surt perdent, però també reforça la posició dels aliats, que reben més suport dels Estats Units). -
-
Rússia i Alemanya signen un tractat de pau en què Rússia cedeix grans territoris. Això permet a
Alemanya traslladar tropes a França per una última gran ofensiva. -
Alemanya llança la seva última ofensiva, però els aliats, reforçats pels nord-americans,
aconsegueixen aturar-la i contraatacar. Aquesta batalla marca el principi del final per Alemanya. -
Davant les derrotes i la manca de recursos, Alemanya comença a retirar-se i demana l'armistici.
-
L'emperador Guillem II abdica després d'un aixecament revolucionari a Alemanya. Es proclama la República de Weimar i es busca posar fi al conflicte. -
Alemanya signa l’armistici amb els aliats en un vagó de tren a Compiègne. Això posa fi oficialment als combats i marca la derrota d'Alemanya. Amb això es tanquen els dos fronts: balcànic (imperi
austrohongarès), i l’occidental (alemanya debilitada)