-
Els dies 17 i 18 de juliol, una part de l’exèrcit es va aixecar contra la Segona República. El cop no va triomfar a tot el territori i això va provocar la divisió d’Espanya en dues zones, fet que va donar inici a la Guerra Civil. -
Franco va aconseguir transportar les tropes més preparades de l’exèrcit colonial des del Marroc fins a la Península. Aquest trasllat va ser possible gràcies a l’ajuda aèria de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista, i va resultar fonamental per reforçar el bàndol sublevat. -
Després del fracàs del cop a Catalunya, es va crear aquest comitè amb partits i sindicats d’esquerres. Va organitzar les milícies, l’ordre públic i l’enviament de voluntaris al front d’Aragó. Va simbolitzar el poder revolucionari dels primers mesos de guerra. -
L’Alcázar de Toledo va ser defensat durant setmanes per militars i simpatitzants dels sublevats. Quan les tropes de Franco el van alliberar, aquest episodi es va convertir en un gran símbol propagandístic per al bàndol nacional. -
Diversos països europeus van impulsar una política de no-intervenció per evitar que la guerra espanyola s’estengués internacionalment. A la pràctica, però, aquesta mesura va perjudicar sobretot la República, ja que Alemanya i Itàlia van continuar ajudant els sublevats. -
Franco va concentrar el poder polític i militar del bàndol insurrecte després de guanyar influència entre els militars revoltats. El seu nomenament com a cap de l’Estat i Generalísimo va consolidar el comandament únic i el seu lideratge dins el bàndol nacional. -
Milers de voluntaris procedents de diferents països van venir a Espanya per defensar la República contra el feixisme. La seva participació va tenir un gran valor simbòlic i militar, especialment en la defensa de Madrid. -
Les tropes sublevades van intentar conquerir Madrid, però la ciutat va resistir amb molta duresa. La defensa madrilenya es va convertir en un símbol de la resistència republicana, amb el famós lema “No passaran”.
-
Aquesta batalla va ser un intent dels nacionals de tallar les comunicacions entre Madrid i València. Tot i la violència dels combats i les moltes baixes, els republicans van aconseguir evitar l’encerclament total de la capital. -
En aquesta ofensiva, les tropes italianes que donaven suport als sublevats van ser derrotades per l’exèrcit republicà. Va ser una victòria important per a la moral republicana i va demostrar que l’avanç franquista podia ser frenat. -
Franco va unir falangistes i carlins en un únic partit, la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Amb aquesta decisió eliminava les diferències polítiques dins el bàndol insurrecte i reforçava un model de partit únic inspirat en els règims feixistes. -
La ciutat basca de Gernika va ser bombardejada principalment per la Legió Còndor alemanya, aliada de Franco. L’atac va causar una gran destrucció i moltes víctimes civils, i es va convertir en un símbol internacional de la barbàrie de la guerra moderna. -
A Barcelona es van produir enfrontaments armats entre diferents sectors del mateix bàndol republicà, especialment anarquistes, comunistes i membres del POUM. Aquests fets van mostrar clarament la divisió interna de la República i van debilitar-la encara més. -
La conquesta de Bilbao va ser un cop molt dur per a la República, ja que significava la pèrdua d’una ciutat industrial i econòmicament molt important. A més, la caiguda del País Basc afeblia clarament la capacitat de resistència republicana al nord. -
La República va llançar una ofensiva prop de Madrid per intentar alleujar la pressió sobre altres fronts. Tot i alguns èxits inicials, l’operació va acabar fracassant i va provocar un important desgast humà i material. -
Aquesta ofensiva republicana a Aragó pretenia frenar l’avanç franquista i recuperar iniciativa. Els combats van ser molt intensos, però els resultats finals no van permetre cap canvi decisiu en el desenvolupament de la guerra. -
Les tropes franquistes van ocupar progressivament Bilbao, Santander i Astúries. Amb la pèrdua del nord, la República va quedar sense una part molt important de la seva indústria, de les mines i de recursos estratègics. -
El govern republicà es va traslladar de València a Barcelona per controlar millor els recursos econòmics, militars i industrials d’una zona encara fidel a la República. Aquest trasllat va reforçar el poder central, però també va provocar tensions amb la Generalitat. -
La República va aconseguir ocupar la ciutat de Terol en una operació molt destacada, però les dures condicions de l’hivern i la contraofensiva franquista van acabar fent possible la seva recuperació pels nacionals. Va ser una batalla molt costosa per als dos bàndols.
-
Després de la batalla de Terol, el bàndol franquista va llançar una ofensiva molt potent que va enfonsar el front republicà. L’arribada dels nacionals al Mediterrani va dividir el territori republicà en dues parts separades.
-
Juan Negrín va presentar una proposta per intentar arribar a una sortida negociada de la guerra. El programa defensava una República democràtica, la retirada de tropes estrangeres i una amnistia. Franco, però, el va rebutjar perquè volia la rendició total. -
Va ser la batalla més llarga i una de les més decisives de tota la guerra. La República va intentar recuperar iniciativa i frenar l’avanç franquista, però després de mesos de combats va acabar esgotada militarment i sense capacitat real de recuperació.
-
La República va retirar les Brigades Internacionals, formades per voluntaris estrangers que havien ajudat en la lluita contra el feixisme. La decisió buscava pressionar perquè també marxessin les tropes estrangeres que ajudaven Franco, però això no va passar realment. -
França i el Regne Unit van acceptar les exigències de Hitler sobre Txecoslovàquia. Aquest pacte va ser un cop molt dur per a la República, perquè demostrava que les democràcies europees no volien enfrontar-se al feixisme ni ajudar clarament la causa republicana. -
Després de la derrota republicana a l’Ebre, les tropes franquistes van iniciar una ofensiva definitiva sobre Catalunya. L’avanç va ser ràpid i va provocar l’enfonsament polític, militar i social de la zona republicana catalana.
-
L’entrada de les tropes franquistes a Barcelona va suposar un cop gairebé definitiu per a la República. A més, va desencadenar l’exili massiu de civils, soldats i dirigents polítics cap a la frontera francesa. -
Davant l’avanç franquista sobre Catalunya, centenars de milers de persones van fugir cap a França. Aquest exili massiu es va produir en condicions molt dures, amb fred, fam, desorganització i posterior internament en camps francesos. -
Al final de la guerra, el coronel Casado va fer un cop d’Estat contra el govern republicà de Negrín. Volia negociar la rendició amb Franco i posar fi al conflicte. Però Franco no va acceptar cap negociació real i només volia una rendició sense condicions. -
Les tropes franquistes van entrar finalment a Madrid sense trobar una resistència comparable a la de 1936. Amb la caiguda de la capital, la República quedava definitivament derrotada. -
Després de l’ocupació de Madrid, les tropes franquistes van avançar sobre els últims territoris republicans importants. València i Alacant van caure en mans franquistes, deixant la República pràcticament derrotada. Poc després es va declarar el final oficial de la guerra. -
L’1 d’abril de 1939 Franco va anunciar oficialment el final de la guerra. La victòria del bàndol nacional va donar pas a una llarga dictadura, marcada per la repressió política, la manca de llibertats i l’exili de milers de persones.
Looking for a timeline maker?
Create timelines for projects, roadmaps, history, lessons, legal cases, and stories with Timetoast. Timetoast is a timeline maker for work, school, research, and stories.