EIX CRONOLÒGIC 1925-2025

  • Inauguració de l’aeri de Montserrat

    Inauguració de l’aeri de Montserrat

    L'obertura de l’aeri va facilitar l’accés a Montserrat, obrint el monestir a un públic més ampli i impulsant el desenvolupament turístic i la participació ciutadana en la recuperació i promoció del patrimoni cultural i natural de la regió.
  • IX Centenari de la fundació

    IX Centenari de la fundació

    Entre els actes memorables d’aquestes festes s’ha de citar el concurs Montserrat vist per els pintors catalans, en el que participen majoritàriament artistes del moment. La majoria dels quadres premiats entran a formar part del patrimoni artístic del monestir.
  • Guerra civil-Els monjos han d’abandonar el monestir

    Guerra civil-Els monjos han d’abandonar el monestir

    Guerra civil-Els monjos han d’abandonar el monestir: Durant el conflicte, el monestir es confiscat per la Generalitat de Catalunya. Gràcies a la intervenció de la Generalitat, l'abat ii la majoria de monjos fugen a l'estranger i salven la vida. No bstant, vint-i-tres religiosos, entre els que es troben el prior, no poden escapar i son assassinats.
  • El retorn dels monjos (P. Aureli M., Escarré i G. Albert Miquel)

    El retorn dels monjos (P. Aureli M., Escarré i G. Albert Miquel)

    Simbolitza el començament d’una recuperació que va implicar, més enllà de la restauració religiosa, el restabliment d’un centre històric que havia estat clau per a la vida cultural i social catalana.
  • Nou tro-Festes de retrobament amb le Verge. Es el primer acte de reconciliació cívica a Catalunya després de la Guerra

    Nou tro-Festes de retrobament amb le Verge. Es el primer acte de reconciliació cívica a Catalunya després de la Guerra

    El acte de retrobament és un èxit: participen entre 70000 i 100000 persones. Per primer cop desde la Guerra Civil, es fa un ús públic i multitudinari del català.
  • Creació de la revista Serra d’Or

    Creació de la revista Serra d’Or

    La revista Serra d’Or es va iniciar a l’any 1955. Posteriorment, a finals de 1959, es reorienta com una publicació d'alta cultura. Desde aquell moment és un espai eficaç de diàleg i col·laboració, que ofereix les seves pàgines a un número extraordinari de col·laboradors, de procedències ideològiques molt diverses i amb un terme molt ampli: religió i pensament, opinió, política, economia, arts plàstiques, llengua i literatura, disseny, arquitectura, teatre, televisió i crítica literària...
  • Tancament antifranquista

    Tancament antifranquista

    Tancament en el Monestir d’un nombrós grup d'intel·lectuals que reclamen a la dictadura de Franco respecte per els drets humans: Tres-centes persones vinculades al món de la política i la cultura es tanquen en el Monestir de Montserrat els dies 12,13 i 14 de Desembre, en solidaritat amb els encausats en el procés de Burgos. aquest tancament es el germen de l'Assemblea de Catalunya.
  • Fundació de la Penya Barcelonista de Montserrat

    Fundació de la Penya Barcelonista de Montserrat

    La creació d’aquesta penya va unir la passió esportiva amb la identitat cultural catalana.
  • Nova donació per el museu: El Museu de Montserrat s’amplia amb la col·lecció important de la pintura dels segles XIX i XX

    Nova donació per el museu: El Museu de Montserrat s’amplia amb la col·lecció important de la pintura dels segles XIX i XX

    La donació feta per el col·leccionista josep Sala i Ardiz, reuneix obres mestres de Fortuny, Rusiñol, Casas, Mir, Nonall o Vayreda. Anys més tard el fons del museu s’enriqueix amb altres llegats, com el del arquitecte Xavier Busquets, que destaca per la pintura impresionista francesa.
  • Juan Pablo II: Pelegrinatge del papa Juan Pablo II a Montserrat

    Juan Pablo II: Pelegrinatge del papa Juan Pablo II a Montserrat

    El Papa visita el santuari un matí de fred i forta tempesta. El fet és històric: és la primera vegada que un papa visita Montserrat.
  • 1r Incendi

    1r Incendi

    L’incendi va provocar una resposta immediata de la comunitat, que es va organitzar per protegir el patrimoni natural i cultural. La mobilització ciutadana en defensa de l’entorn va evidenciar la forta connexió entre els catalans i el seu territori.
  • 2n Incendi

    2n Incendi

    Un nou incendi va posar en relleu la importància de la preservació ambiental i cultural. La resposta col·lectiva va demostrar com la societat catalana està disposada a unir-se per salvaguardar els seus espais històrics i naturals, reconeixent la seva rellevància per a la identitat regional.
  • Grans aiguats

    Grans aiguats

    El 10 de juny de 2000 van haver grans pluges a Montserrat. Es van produir grans destrosses en el monestir i en el santuari.
  • Nou orgue

    Nou orgue

    Inaugurat el març del 2010, té 4242 tubs, medeix 12,5 metres d’altura, i pessa més de 12000 kg. L’instrument amb 63 registres, permet la interpretació de tot tipus de composicions d’orgue, des de Bach fins a música contemporània.
  • Neix la Schola cantorum

    Neix la Schola cantorum

    La Schola Cantorum és un cor jove creat en el curs 2023-24, que pertany a l’Escolania de Montserrat. Aquest cor cobreix el servei de la música en la basílica de Montserrat un cap de setmana al mes. Està format per nois i noies de 17 a 24 anys que estudien música o que tenen un bon nivell de lectura musical i de cant. A Montserrat tenen l'oportunitat de formar-se en la tècnica vocal, l'experiència espiritual, el entorn natural i la cultura a través d'activitats organitzades per l'Escolania.
  • El Monestir rep la medalla d’Honor del Parlament

    El Monestir rep la medalla d’Honor del Parlament

    L’atorgament d’aquesta medalla reconeix el paper de Montserrat com a referent històric, cultural i polític per a Catalunya. Aquest premi celebra no només la dimensió religiosa, sinó sobretot la contribució del monestir a la consolidació d’una identitat i una memòria col·lectiva compartida.
  • Mil·lenari de Montserrat

    Mil·lenari de Montserrat

    Durant els quinze mess que es celebra el mil·lenari, que té com a lema: Ora, lege, labora, rege te ipsum in comunitae, es duen a terme centenars d’actes de caràcter religiós, cultural, social i participatiu, tant per creients com per no creients.