-
En l'any 1765 es produí la Llei del Timbre. Va ser un dels primers impostos directes, impostos per Gran Bretanya, a les seues colònies americanes. Requeia que tots els materials impresos, com els diaris, els fulletons, els documents legals, les llicències i les cartes, portaran un segell especial i s'imprimissin en paper oficial britànic segellat. L'impost s'havia de pagar en moneda britànica, no en moneda local. -
Més tard, en 1773 els colons nord-americans van fer una protesta contra les Tea Acts, llançant al port de Boston el carregament de te de tres vaixells britànics. Aquest acte de resistència, una resposta als impostos i al monopoli de la Companyia Britànica de les Índies Orientals, va ser un detonant clau per a la Revolució Americana, portant respostes britàniques més dures i l'enduriment de postures fins a desembocar a la guerra. -
Un any després (1774) , totes les colònies americanes (excepte Geòrgia), elaboraren i firmaren un llistat de greuges. En 1775 van començar els enfrontaments contra Regne Unit i un any més tard, en 1776, Thomas Jefferson va redactar la Declaració de Drets de Virgínia. En aquesta declaració s’enunciaven els principis de sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi. -
El 4 de juliol de 1776 els representants de les 13 Colònies van signar la Declaració de l’Independència dels Estats Units. -
L'Assemblea Nacional francesa, formada pel Tercer Estat i alguns membres del clergat i noblesa, es va comprometre a redactar una constitució. Es van reunir 577 diputats en el pavelló del Jeu de Paume entre el 17 de juny i el 9 de juliol de 1789. El 20 de juny van fer el “Jurament del Joc de la Pilota” i Lluís XVI va reconèixer la seva legalitat a la tardor. -
La primera fase del procés revolucionari va ser l'Assemblea Constituent, que es va encarregar de redactar una nova constitució. Es van eliminar els privilegis senyorials i el feudalisme, es va defensar la monarquia parlamentària, la divisió de poders i el sufragi censatari. Es va proclamar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà el 4 d'agost de 1789 i es va signar la Constitució civil del clergat. També es va crear la Guàrdia Nacional per a protegir la revolució. -
Després de les eleccions de 1791, es formà l'Assemblea Legislativa en un context de turbulència. La noblesa i el clergat es van oposar a perdre privilegis, i molts van conspirar en l'exterior. A l'abril de 1792, l'Assemblea va declarar la guerra a Àustria, patint derrotes enfront de les tropes austríaques i la invasió prussiana. Els jacobins, secundats pels sans-culottes, consideraven insuficients les reformes. A l'agost, el poble prenguè el palau de les Tulleries i destituiren el rei Lluís XVI. -
Després de la revolta popular de l'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa va decidir elegir per sufragi universal masculí una nova assemblea, anomena da Convenció. Els grups amb més força en la Convenció eren els girondins, republicans moderats que controlaren l’assemblea inicialment, i els jacobins o muntanyesos (montagnards), més radicals. -
Després de la fi de l’Assemblea Legislativa, la Convenció Girondina inicià una nova etapa revolucionària. En aquest període s’abolí la monarquia i es proclamà la Primera República. S’hi desenvolupà el judici de Lluís XVI, que acabà amb la seua execució en 1793 per traïció. La mort del rei provocà la formació de la primera coalició europea contra França. Al mateix temps esclatà un alçament reialista i ultracatòlic, que fou durament reprimit, mentre la revolució avançava. -
Després de la Convenció Girondina, la Convenció Jacobina (1793-1794) portà la Revolució al seu punt més radical. Robespierre i els muntanyesos arribaren al poder amb el suport dels sans-culottes i instauraren el Terror per reprimir els opositors. Es fixaren preus màxims, es limitaren salaris i s’introduí el calendari republicà. El 1794, Robespierre perdé suports i fou executat, acabant així aquesta etapa.
-
Després del Terror, s’instaurà un govern moderat amb la Constitució de l’Any III, que establia el sufragi censatari, la separació de poders, dues cambres legislatives i un Directori de cinc membres com a executiu. El nou règim hagué d’afrontar diverses conspiracions, com la dels Iguals, liderada per Babeuf, que intentà implantar una societat igualitària però fou reprimida. -
Una revolta reialista a París fou sufocada per Napoleó Bonaparte, que guanyà gran popularitat. Per controlar la seua influència, el Directori l’envià a la campanya d’Itàlia, on en 1796 derrotà la Primera Coalició, consolidant el seu prestigi. -
La inestabilitat interna i la guerra amb la Segona Coalició debilitaven el règim. En aquest context, Napoleó, amb suport de l’alta burgesia, executà el cop d’estat del 18 de Brumari (9 de novembre de 1799), posant fi al Directori i establint el Consulat, dirigit per Napoleó, Ducos i Sieyès. -
El Consolat va ser un règim personalista en què Napo-leő va acaparar tot el poder. Lany 1799 va ser nomenat primer cònsol i en 1802 es proclamà cònsol vitalici. Per modernitzar el país, va elaborar un codi civil que simplificà les lleis; va crear el Banc de França i signà un concordat amb la Santa Seu. -
Napoleó es coronà emperador dels francesos, concentrant tot el poder. Durant aquesta etapa impulsà reformes importants com el Codi Civil, que modernitzà les lleis i consolidà un estat centralitzat i eficient. -
Gran victòria contra les forces de l’Autria i Rússia. -
Derrotà Prússia, consolidant el seu domini a Europa central. Va establir estats satèl·lits i aliances que ampliaren la influència francesa. -
Una de les grans derrotes de Napoleó. L’exèrcit francès entrà a Rússia però fou derrotat per la tàctica de terra cremada i el dur hivern, que causaren grans pèrdues. -
Després de diverses derrotes i l’entrada dels exèrcits aliats a París, Napoleó abdicà i fou exiliat a l’illa d’Elba. -
Per protegir les monarquies i l’ordre, es formaren dues aliances: La Santa Aliança (Àustria, Prússia i Rússia), antiliberal i disposada a intervenir contra revoltes. La Quíntuple Aliança (Àustria, Prússia, Regne Unit, Rússia i França), que defensava l’ordre i el rei Lluís XVIII. -
Després de la derrota de Napoleó, es restauraren les monarquies i es va crear la Restauració, un període que rebutjava els ideals revolucionaris. Les grans potències es reuniren al Congrés de Viena (1814-1815), presidit per Metternich, per garantir la pau i reordenar Europa. -
Napoleó escapà d’Elba i recuperà el poder durant un curt període conegut com els Cents Dies. Fou finalment derrotat a la Batalla de Waterloo i exiliat a l’illa de Santa Helena, on morí. -
Durant el Congrés de Viena, França tornà a les fronteres anteriors a la Revolució i es crearen estats tap al seu voltant, com els Països Baixos amb Bèlgica i el Piemont-Sardenya. Rússia, Àustria i Prússia es repartiren territoris. No es resolgueren les reivindicacions nacionalistes d’Itàlia, Polònia i Alemanya, i es va imposar la unió de Noruega i Suècia. -
La Restauració no va poder tornar a imposar l’Antic Règim i van sorgir diverses revoltes. Aquestes es van motivar sobretot per dos factors:
L’augment dels sentiments nacionals, provocats per la presència napoleònica, que va fer que molts pobles volgueren la seua pròpia independència; i
la defensa del liberalisme, una ideologia que s’oposava a la monarquia absoluta i que exigia que el poder dels reis es controlara amb constitucions que reconegueren els drets i llibertats dels ciutadans. -
Aquest sentiment nacional va donar lloc a diversos moviments d’alliberament i unificació, que van marcar la història europea durant el segle XIX, com
l’Independència de Grècia, que va trencar amb l’Imperi Otomà o els intents d’unificació i recuperació de Polònia com a nació. -
Aquest moviment de revoltes es va estendre per Europa, on la gent va continuar lluitant per la seva independència i per establir governs més democràtics, cosa que influiria molt en la política europea durant els segles XIX i XX. -
A França, en febrer de 1848, es va derrocar la monarquia de Lluís Felip d’Orleans, vista com a corrupta i conservadora. Es va proclamar la Segona República, que va redactar una Constitució moderada i va celebrar eleccions on va guanyar Lluís Napoleó Bonaparte, nét de Napoleó. Inicialment president, el seu govern es va tornar autoritari fins que el 1852 va fer un cop d’estat i va fundar el Segon Imperi. -
Les revoltes de 1848 van afectar molts països d’Europa, amb una combinació d’ideals liberals, nacionals i demandes socials de les classes populars, com la reducció de la jornada laboral o el dret a la vaga. També hi va haver reivindicacions democràtiques, especialment el sufragi universal masculí en alguns llocs. -
Les revoltes es van estendre per diverses ciutats del centre i sud d’Europa, amb demandes de constitucions i drets civils. Tot i que la majoria van ser reprimides i moltes constitucions abolides, aquestes revolucions van impulsar el liberalisme i van ampliar el vot en alguns països, especialment a França. -
La península Itàlica estava dividida en diversos estats, alguns sota dominació estrangera. En aquest context, el regne del Piemont lidera el procés d’unificació. Cavour aconsegueix el suport de França contra Àustria. L’exèrcit franco-piemontès derrota els austríacs a Magenta i Solferino, i el Piemont rep la Llombardia. A canvi, cedeix Savoia i Niça a França. -
Garibaldi i les camises roges conquereixen el sud d’Itàlia, incloent Nàpols i Sicília. El 1861 es crea el primer parlament italià a Torí i Víctor Manuel II és proclamat rei d’Itàlia. -
El territori alemany estava dividit en molts estats petits i mitjans sota la Confederació Germànica, amb Prússia i Àustria com a potències dominants. 1862: Otto von Bismarck i la política del "sang i ferro". Bismarck és nomenat primer ministre de Prússia i impulsa una política d’unificació sota lideratge prussià, utilitzant la guerra i la diplomàcia. -
Prússia i Àustria s’enfronten a Dinamarca per Schleswig i Holstein, territoris que passen a control germànic. -
El Piemont s’alinea amb Prússia en la guerra contra Àustria i obté l’annexió de Venècia. -
Bismarck provoca un conflicte amb Àustria, que és derrotada a la batalla de Sadowa. Prússia disol la Confederació Germànica i crea la Confederació de l’Alemanya del Nord, excloent Àustria. -
Aprofitant la retirada francesa per la guerra francoprussiana, el Piemont ocupa Roma, que es converteix en la capital del nou Estat italià, tot i que el papa no reconeix aquesta ocupació. Fa Roma la capital d'Itàlia. -
La guerra contra França uneix els estats alemanys al costat de Prússia. Després de la victòria, es proclama l’Imperi Alemany el 18 de gener de 1871 a Versalles, amb Guillem I com a emperador.