-
-
-
Els Jocs Olímpics d'estiu de 1896, coneguts oficialment com a Jocs de la I Olimpíada, es van celebrar a Atenes, Grècia, entre el 6 i el 15 d'abril de 1896. Van participar-hi 176 atletes masculins (no hi va haver participació femenina) de catorze països, que van competir en 43 competicions de nou esports. -
La moneda va aparèixer fa uns 2.700 anys. Els primers exemplars es van encunyar al pròsper regne de Lidia, a Àsia Menor, amb l'electró de la muntanya Tmolo. -
-
La batalla de Marató (grec antic: Μάχη τοῦ Μαραθῶνος, Makhe tu Marathonos) fou un enfrontament entre els ciutadans d'Atenes, amb l'ajuda de Platea, i un exèrcit persa comandat per Datis i Artafernes. Fou el moment culminant de la Primera Guerra Mèdica, el primer intent de Pèrsia, aleshores governada per Darios I, de sotmetre Grècia. Malgrat la seva inferioritat numèrica, els grecs infligiren als perses una derrota sense pal·liatius que fou un punt d'inflexió en les guerres mèdiques. -
-
-
La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, Lliga Dèlica, Confederació de Delos, Confederació Marítima de l'Àtica, Lliga Marítima Atenenca, Lliga Deloàtica o Amficcionia de Delos, fou una associació de ciutats estat gregues establerta durant el segle v aC i amb un nombre de membres que oscil·la, segons les fonts, entre 150[1] i 173[2] sota el lideratge d'Atenes. -
-
-
Alexandria (àrab: الإسكندرية, al-Iskandariyya; àrab egipci: الإسكندريه, al-Eskandareya; copte: ⲣⲁⲕⲟϯ, Rakot; grec antic: Αλεξάνδρεια; antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria. És la capital de la governació d'Alexandria amb 2.679 km² i una població de 4.110.015 habitants[1] (2006) i és la segona ciutat de l'estat i el primer port pel que passen el 80% de les importacions i exportacions. Va ser fundada entre el 332 i el 331 aC per Alexandre el Gran. -
La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantí I, com a capital de l'Imperi Romà (la Nova Roma), rebatejada Constantinoble l'any 330. -
-