-
La mort de l'emperador Teodosi I el Gran (l'11 de gener del 395) marca la divisió definitiva i permanent de l'Imperi Romà en dues meitats, que seran governs per cadascun dels seus dos fills -
Les invasions bàrbares del segle V (principalment de pobles germànics com els visigots, vàndals i francs, empesos pels huns) van trencar les fronteres de l'Imperi Romà d'Occident, que ja estava feble per crisis econòmiques i guerres internes. Això va provocar la seva desintegració i la caiguda final el 476 dC. -
La Batalla dels camps Catalàunics va tenir lloc el 451 d.C. i va enfrontar una coalició de pobles dirigida pel general romà Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'exèrcit dels huns, comandats per Àtila. -
L'últim emperador legítim i reconegut de l'Imperi Romà d'Occident va ser Julius Nepos (mort el 480), tot i que l'últim emperador que va governar a Ravenna abans de la deposició tradicional del 476 va ser Ròmul Augústul. -
Els visigots van ser expulsats de la major part de la Gàlia després de la batalla de Vouillé (507), on el rei franc Clodoveu I els va derrotar decisivament. Això els va obligar a retirar-se i concentrar el seu regne a la península Ibèrica (Tolosa va caure i la nova capital va ser Toledo). -
El naixement de l'islam es considera el any 622 de la nostra era, data de la Hègira (Hijra), quan el profeta Mahoma i els seus seguidors van emigrar de la Meca a Medina, marcant l'inici de la comunitat musulmana (umma) i del calendari islàmic. -
Mahoma va ser expulsat de la Meca el 622 per l'elit comercial, que veia la seva predicació monoteista com una amenaça al seu poder i als ídols pagans que atreien pelegrins. Aquesta expulsió, coneguda com la Hègira, el va obligar a fugir a Medina. -
La mort de Mahoma al 632 a Medina va deixar la comunitat musulmana sense lídir polític ni profeta, provocant una crisi successòria que va portar a l'elecció del primer califa (Abu-Bakr) i, més tard, a la divisió entre xiïtes i sunnites. -
Califat Ortodox (Ràixidun) (632-661)
Primer califat després de la mort de Mahoma, dirigit pels seus quatre successors (ràixidun). Va impulsar l'expansió inicial i es va caracteritzar per una forta unitat comunitària, però la crisi successòria va acabar amb l'assassinat d'Alí i l'inici de la divisió entre sunnites i xiïtes. -
Assassinat d'Alí al 661 L'assassinat del quart califa (ràixidun) i gendre de Mahoma, Alí ibn Abi Tàlib, per un kharigita va marcar el final del califat ortodox i va permetre la fundació del califat omeia per Muàwiya, consolidant la divisió definitiva entre sunnites i xiïtes. -
Califat Omeia (661-750)
Primera dinastia hereditària del califat, amb capital a Damasc. Va impulsar l'expansió màxima de l'islam (des de l'Àndalus fins a l'Índia) i va arabitzar l'imperi. Va acabar derrocat per la revolta abbàssida. -
Guerra de Tabuda al 683 Enfrontament durant la segona fitna o guerra civil islàmica. Les forces del califa omeia de Damasc van derrotar a Abd-al·là ibn al-Zubayr, consolidant temporalment el poder omeia a la península. -
Guerra de Guadalete al 711 La victòria de l'exèrcit musulmà (berbers i àrabs) comandat per Tàriq ibn Ziyad sobre el rei visigot Rodric va obrir les portes a la conquesta de la península Ibèrica en nom del califat omeia. -
La Batalla de Poitiers ( al 732), també anomenada Batalla de Tours, va enfrontar l'exèrcit franc del majordom de palau Carles Martell contra un destacament de l'exèrcit omeia que avançava des d'Al-Àndalus. La victòria franca va aturar l'expansió musulmana cap al nord de la Gàlia, consolidant el poder dels carolingis. -
Guerra de Gran Zab al 744 Derrota decisiva de l'exèrcit omeia a mans dels rebels abbàssides a les ribes del riu Gran Zab (Iraq). Aquest fet va precipitar la caiguda del califat omeia de Damasc i l'ascens del califat abbàssida amb capital a Bagdad. -
Rebel·lió d'Abu-l-Abbàs al 750
La revolta dirigida per Abu-l-Abbàs as-Saffah va derrotar els omeies a la batalla del Gran Zab i va fundar el califat abbàssida, traslladant el centre de poder del món islàmic de Damasc a Bagdad. -
Califat Abbàssida (750-1258)
Segona dinastia califal, amb capital a Bagdad. Va promoure una "edat d'or" cultural i científica, però el poder polític es va fragmentar amb l'aparició de califats independents (com els omeies a Còrdova). Va acabar destruït pels mongols el 1258. -
La coronació de Pipí el Breu ( al 751) com a rei dels francs, després de destronar l'últim rei merovingi (Childeric III), va marcar l'inici de la dinastia carolíngia. Va ser coronat pel papa, creant una aliança poderosa entre el poder franc i la màxima autoritat espiritual d'Europa. -
La coronació de Carlemany com a emperador (25 de desembre de l'any 800), a Roma per mans del papa Lleó III, va representar la restauració simbòlica de l'Imperi Romà d'Occident, ara sota una aliança entre el poder carolingi (franc) i l'autoritat espiritual del papat. -
El Tractat de Verdún ( al 843) va repartir l'Imperi Carolingi entre els tres nets de Carlemany, dividint-lo en tres regnes que esdevingueren els embriós de les nacions modernes d'Europa Occidental: la Françònia Oriental (futura Alemanya), la Françònia Occidental (futura França) i Lotaríngia (una franja central que va ser objecte de disputes). -
La mort de Lotari I ( al 870), emperador i rei de la Lotaríngia, va precipitar la divisió definitiva del seu territori central (l'anell feble) entre els seus fills, accelerant la fragmentació de l'Imperi Carolingi i les futures guerres per la regió de Lotaríngia (Lorena). -
Invasions dels vikings, magiars i sarraïns (segles X-XI) Onades d'atacs simultanis que van col·lapsar l'Europa carolíngia. Els vikings atacaven per mar, els màgians (húns) per les estepes orientals i els sarraïns (musulmans) pel Mediterrani, causant gran inseguretat i afavorint el feudalisme.
-
Invenció de la rotació trienal (segle XI) Innovació agrícola clau de l'Alta Edat Mitjana. Es dividia la terra en tres camps, alternant blat de tardor, blat de primavera i guaret. Va augmentar la producció, millorar la dieta i impulsar el creixement demogràfic, base de la revolució del segle XII.
-
Cristianització (segles XI-XIII) Procés religiós, social i polític que va consolidar la unitat cultural de l'Europa medieval. Es va manifestar en l'expansió monàstica (orde del Cister), la promoció de les pelegrinacions, la repressió de les heretgies i la impulsió de les Croades.
-
Aparició de les universitats (segles XI-XIII) Neixement de les primeres institucions d'ensenyament superior (Bolonya, París, Oxford, Montpeller). Eren corporacions (universitas) d'estudiants i professors que garantien l'autonomia del saber. Van impulsar el dret, la teologia i la medicina, difonent el pensament escolàstic.
-
la Cisma d'Orient al 1054 va ser la ruptura definitiva entre l'Església Catòlica de Roma (dirigida pel Papa) i l'Església Ortodoxa de Constantinoble (dirigida pel Patriarca), dividint el cristianisme en dues branques principals, separació que perdura fins avui. -
Aparició dels gremis (segle XIII) Associacions professionals urbanes que regulaven la producció i la venda d'un ofici. Controlaven la qualitat, els preus, la formació (aprenent, oficial, mestre) i defensaven els interessos del sector. Van ser fonamentals en l'auge de la burgesia.
-
La primera conquesta de Constantinoble va ser al 1200, durant la Quarta Croada. En lloc d'alliberar Terra Santa, els croats van saquejar i van ocupar la capital de l'Imperi Bizantí, posant fi a l'Imperi Romà d'Orient durant 57 anys. -
Conquesta de Bagdad al 1258L'exèrcit mongol de Hulagu Khan va prendre i destruir Bagdad, executant al darrer califa abbàssida. Aquest fet va marcar la fi del califat abbàssida i una de les majors catàstrofes de la història islàmica clàssica. -
El 29 de maig de 1453, l'exèrcit otomà del soldà Mehmet II va prendre Constantinoble després d'un setge de 53 dies, posant fi a l'Imperi Romà d'Orient (Bizantí) després de 1.100 anys i convertint-la en la capital otomana (Istanbul).