egypt

  • Period: to

    Historia

    Encontrando un frío y húmedo clima en Europa, la escritora inglesa, Amelia Edwards, fue llevada en 1873 a los lugares históricos de Egipto. Junto a varios amigos, terminó navegando aguas arribas del río Nilo desde El Cairo a Abu Simbel. Edwards registró los eventos y descubrimientos de ese viaje y, en 1876, los publicó bajo el título de A Thousand Miles up the Nile (Mil millas Nilo arriba).
  • Period: to

    La segunda excavación

    Para la segunda excavación, el Fondo envió a Flinders Petrie, un egiptólogo inglés. Petrie viajó a Tanis, un sitio vinculado con la ciudad bíblica de Gosén. Petrie focalizó gran parte de su trabajo en las viviendas comunes del sitio. Esto dejó una nueva variedad de descubrimientos para la sociedad. Petrie estuvo entre los primeros en entender que había algo más que objetos estéticamente atractivos
  • Period: to

    La tercera excavación

    Para el momento que comenzó la tercera excavación, y el tercer año desde la creación del Fondo, la sociedad fue capaz de enviar a Edouard Naville, Flinders Petrie y Francis Llewellyn Griffith a Egipto. Durante este tiempo y por unos pocos años más, el Fondo pudo llevar al Reino Unido muchos hallazgos, lo cual resultó en el avance del conocimiento sobre el Antiguo Egipto. Algunos de los sitios incluyeron el campamento fortificado y Tell Dafana y el Templo de Bastet.2​
  • Period: to

    Los comienzos

    El primer excavador del Fondo para la Exploración de Egipto fue Edouard Naville, un egiptólogo suizo y catequista. En enero de 1883, Naville partió hacia Tell el-Maskhuta. Su objetivo era encontrar la ruta del Éxodo bíblico siendo que el Fondo había decidido expandir sus intereses para captar un público más amplio. En efecto, el trabajo de Naville atrajo mucho interés y, en la primera Asamblea General del Fondo - efectuada el 3 de julio de 1883 -,
  • Period: to

    Hoy

    En 1919, después del fin de la Primera Guerra Mundial, el Fondo para la Exploración de Egipto cambió su nombre por el que actualmente tiene, la Egypt Exploration Society.4​ En la actualidad, la EES continua publicando su órgano anual, el Journal of Egyptian Archaeology, el cual le detalla a todos los miembros, los descubrimientos de la sociedad.5​ También publican un boletín bienal llamado Egyptian Archaeology
  • Period: to

    Prehistòria

    Després de la progressiva retirada de les glaciacions, es van incrementar els pasturatges i les diverses poblacions indígenes van anar concentrant-se després del procés de desertització del Sàhara. Existien diverses cultures indígenes identificables pels seus diferents utensilis, objectes ceràmics i ritus funeraris.
  • Period: to

    Història antiga: l'imperi faraònic

    Fins a la tercera dinastia, amb Djoser, no trobem un domini de l'art i l'arquitectura monumental en pedra, en el denominat Imperi Antic. D'aquesta data són les tres colossals piràmides de Seneferu, la Gran piràmide de Gizeh atribuïda a Kheops (Khufu) per Heròdot, amb la inestimable ajuda de la seva filla, així com la de Khefrén i Micerí (Menkaura) en la quarta dinastia.
  • Period: to

    Període tardà

    Això no va acabar amb els processos desestabilitzadors procedents dels assiris al Nord i els etíops al Sud. L'avanç de l'Imperi persa cap al 520 aC sota el guiatge del rei Cambises II va acabar d'ajudar a declinar definitivament l'imperi faraònic i la dependència d'Egipte per primera vegada de reis estrangers. Però seria Alexandre el Gran qui, en el 332 aC, acabaria per conquistar el país.
  • Period: to

    Egipte colonial

    Després de l'ocupació francesa d'Egipte l'any 1798 per Napoleó, es reconeix per l'Imperi Otomà en la persona de Mehmet Alí com la dinastia hereva del tron del país el 1805. Aquest, amb el suport de França, va introduir-hi nous cultius en els quals estaven més interessats els ocupants que el mateix país, com van ser el cotó i la canya de sucre.
  • Period: to

    Egipte independent

    En el 1919, el partit nacionalista Wafd intenta la independència d'Egipte, sense èxit. Egipte va adquirir estatus independent l'any 1922, i se'n nomenà rei a Fuad I, fins a aquest moment sultà, com a resultat del desmembrament de l'Imperi Otomà, encara que la presència militar i el control de les comunicacions per part de Gran Bretanya va durar fins a la invasió d'Etiòpia pels italians.