-
Inici: Conquesta d’Egipte per Alexandre el Gran. Dinastia: Ptolemaica, fundada per Ptolemeu I Sòter. Capital: Alexandria, gran centre cultural i científic (Biblioteca d’Alexandria). Figura clau: Cleòpatra VII, última reina d’Egipte, aliada de Juli Cèsar i Marc Antoni. Fi: En el 30 aC, Egipte es converteix en província romana després de la mort de Cleòpatra. -
Dinasties: XXVI a XXXI. Renixement saïta: Sota la dinastia XXVI, Egipte recupera estabilitat i prosperitat. Capital: Sais. Influències: Contactes amb grecs i perses. Invasions: Els perses conquereixen Egipte (525 aC), el perden i el reconquereixen. Importància: Última etapa d’independència abans de la conquesta grega. -
Dinasties: XXI a XXV. Característiques: Fragmentació del poder. Tebes i Tanis es converteixen en centres rivals. Influències: Domini de líbics i nubis (dinastia XXV). Religió: El sacerdoci del déu Amó adquireix molt poder. Importància: Època de transició i declivi polític. -
Dinasties: XVIII a XX. Capital: Tebes. Apogeu: Màxim esplendor polític, militar i cultural d’Egipte. Faraons destacats: Ahmose I, que expulsa els hikses. Hatshepsut, poderosa reina constructora. Tutmosis III, gran conqueridor. Akenaton (Amenofis IV), que introdueix el culte al déu solar Ató. Tutankamon i Ramsès II, símbols del poder egipci. Logros: Expansió territorial, grans temples com Karnak, Luxor i Abu Simbel. Declivi: Crisi econòmica i invasions dels “Pobles del Mar”. -
Dinasties: XIII a XVII. Característiques: Invasió dels hikses, pobles asiàtics que van introduir el carro de guerra i noves armes. Capital dels hikses: Avaris (Delta del Nil). Tebes: Es manté independent i acaba expulsant els invasors. Importància: Els egipcis aprenen noves tècniques militars que després utilitzaran al seu favor. -
Dinasties: XI i XII. Fundador: Mentuhotep II reunifica Egipte. Capitals: Tebes primer, i més tard Itjtauy. Rasgos: Reorganització del govern, construcció d’obres públiques, comerç amb Núbia i Àsia, i gran desenvolupament artístic i literari. Declivi: Debilitament del poder central i invasions estrangeres. -
Egipte és un dels Estats més poblats del continent africà. La gran majoria de la població viu a les vores del riu Nil (uns 40,000 km²) i del canal de Suez. Hi ha extenses àrees del territori que són part del desert del Sàhara i que molt sovint estan deshabitades. La capital és el Caire -
Dinasties: VII a X. Característiques: Època d’inestabilitat política i fragmentació del poder. Centres de poder: Heracleòpolis (al nord) i Tebes (al sud). Importància: Malgrat el caos, hi va haver un auge cultural i literari, sobretot a Tebes. -
Dinasties: III a VI. Capital: Menfis. Rasgos principals: Època de les grans piràmides. Faraons destacats: Djoser (piràmide esglaonada de Saqqara), Keops, Kefrèn i Micerí (piràmides de Gizeh). Societat: Jeràrquica i centralitzada; el faraó tenia poder absolut. Declivi: Crisis econòmica, fam i pèrdua d’autoritat reial. -
Dinasties: I i II. Fundador: El rei Narmer (Menes) unificà l’Alt i el Baix Egipte. Capital: Menfis. Logros: Es desenvolupa l’escriptura jeroglífica formal, una administració centralitzada i les primeres tombes reials (mastabes). Importància: Naixement de l’estat egipci i del faraó com a figura divina. -
Característiques: Abans de la unificació d’Egipte. Existien petits regnes independents al llarg del Nil: l’Alt Egipte (sud) i el Baix Egipte (nord). Desenvolupament: Es van formar poblats agrícoles, es van fer servir eines de coure i ceràmica decorada, i van aparèixer les primeres formes d’escriptura jeroglífica. Cultures destacades: Badari, Naqada I, II i III. Importància: Va preparar el camí per a la formació del primer estat egipci unificat.