-
Egipte va ser una terra fluvial es a dir que estava al costat del rius com ara el Nil -
Antic Egipte (3100 aC – 332 aC): Època dels faraons, piràmides i temples.
Període grec i romà: Després d’Alexandre el Gran, Egipte va ser part de l’Imperi Grec i després del Romà.
Conquesta àrab (641 dC): Es va introduir l’islam i l’àrab.
Dominació otomana i britànica (segles XVI–XX): Egipte va estar sota control estranger durant segles.
Independència (1952): Després de la revolució, es va convertir en república sota Gamal Abdel Nasser. -
faraons de l'antic Egipte que abasta des del període tinita, l'any 3000 aC, fins al final de la dinastia Ptolemaica, quan Egipte passà a ser una província de Roma sota el govern d'August l'any 30 aC. -
L'Imperi nou, de vegades referit com a Imperi egipci, és el període de la història de l'antic Egipte entre el segle xvi aC i el segle xi aC, que comprèn les dinasties XVIII, XIX, i XX. L'Imperi nou (1570-1070 aC) va succeir al segon període intermedi i va ser succeït pel tercer període intermedi. -
Egipte romà (30 aC – 641 dC)
Després de la mort de Cleòpatra, Egipte va ser una província de l’Imperi Romà.
Conquesta àrab (641 dC)
Els àrabs van introduir l’islam i la llengua àrab, que encara són dominants avui.
Construcció del Canal de Suez (1869)
Va connectar el mar Mediterrani amb el mar Roig i va ser molt important per al comerç mundial. -
L’Antic Egipte estava al nord-est d’Àfrica, al voltant del riu Nil.
El Nil era fonamental: proporcionava aigua per regar els camps, permetia la pesca i facilitava el transport.
La riquesa de la terra depenia de les inundacions anuals del riu, que deixaven un llogaret fèrtil al seu pas. -
Egipte té una cultura molt rica, que combina tradicions antigues i modernes.
El Nil és essencial per a la vida i l’agricultura.
La ciutat d’Alexandria va ser un dels grans centres culturals del món antic.
El turisme és molt important: milions de persones visiten cada any les piràmides i els temples. -
Eren politeistes, creien en molts déus i deesses com Ra, Osiris, Isis i Anubis.
Creien en la vida després de la mort, per això construïen tombes i piràmides i enterraven els morts amb objectes que podrien necessitar.
Els rituals i cerimònies eren molt importants per mantenir l’equilibri del món. -
Les figures solen ser frontals o de perfil, mai completament de costat.
Els caps i cames es representen de perfil, però els ulls i les espatlles es dibuixen de front.
Les proporcions es basen en un cànon rígid, una mena de regla matemàtica que determinava la grandària de cada part del cos segons l’altura del personatge. -
La història de l'antic Egipte es divideix en diverses èpoques, des del període predinàstic fins al govern del període hel·lenístic. Inclou un període total de diversos milers d'anys. Seguint l'esquema presentat per l'historiador grec Manethó, la història de l'antic Egipte es pot dividir avui en dinasties, però molt probablement Manethó no va descriure les famílies governants, sinó fases polítiques i culturals, definides per l'elecció del capital o per factors culturals.