-
La unificació d'Egipte és atribuïda al faraó Narmer, també conegut com Menes. Aquest faraó va ser el primer a unir les dues regions d'Egipte, el Baix Egipte (regió deltaica) i l'Alt Egipte (regió meridional). Narmer va conquerir el Baix Egipte i va establir la dinastia I. Aquesta unificació va ser representada en la famosa Paleta de Narmer, . Aquesta victòria va establir la base per al desenvolupament d'una civilització centralitzada i poderosa que duraria més de 3.000 anys.
-
Durant el regnat del faraó Khufu , es van començar a construir les grans piràmides de Gizeh, incloent la piràmide més gran, la Piràmide de Khufu. Aquesta piràmide, que mesura 146 metres d'alçada , va ser l'estructura més alta del món durant més de 3.800 anys. La construcció de les piràmides era un projecte monumental que implicava l'ús de desenes de milers de treballadors especialitzats. Les piràmides eren tombes reals per garantir la transició segura de l'ànima del faraó a la vida eterna.
-
Durant el període conegut com l'Època Intermèdi. Egipte va passar per un període de decadència, amb una gran instabilitat política i econòmica. Durant aquest temps, el Delta del Nil, una regió rica i estratègica, va ser presa per les tribus hicsos, un poble asiàtic que va dominar Egipte durant més de 100 anys. Els hicsos van introduir noves tecnologies com el carro de guerra i les armes de ferro. Finalment, Ahmose I va expulsar els hicsos i va restaurar l'unitat egípcia.
-
Hatshepsut va ser una de les poques dones que va regnar com a faraó i va demostrar ser una líder excepcional. Va començar el seu regnat com a regent del seu jove fill Tutmosis III, però finalment va assumir el poder com a faraó. Durant el seu regnat, va organitzar una gran expedició comercial a Punt , que va portar riqueses a Egipte. A més, va ordenar la construcció d'alguns dels temples més impressionants d'Egipte, com el temple de Deir el-Bahari.
-
Akhenaton va ser un faraó que va intentar introduir un nou sistema religiós, basat en la veneració del deu sol Aton. Aquest canvi va ser un trencament radical amb les antigues pràctiques politeistes egípcies, que adoraven molts déus com Ra, Isis i Osiris. Akhenaton va moure la capital a Akhetaton i va intentar establir un monoteisme pràcticament exclusiu per Aton. Després de la seva mort, el seu fill Tutankamon va restaurar les antigues creences.
-
Tutankamon va ser un faraó jove que va pujar al tron als 9 anys i va morir als 18. Tot i que el seu regnat va ser relativament curt i sense esdeveniments destacats, va ser la seva tomba, descoberta el 1922 per l'arqueòleg britànic Howard . La descoberta va fer ressorgir l'interès per la civilització egípcia i va permetre un gran avenç en el coneixement d'aquesta cultura.
-
La Batalla de Qadesh va ser una de les confrontacions més grans entre l'antic Egipte i l'imperi hitita. Ramsès II va conduir l'exèrcit egipci contra les forces hitites, però, malgrat la seva gran estratègia, la batalla va acabar sense una victòria clara. Tanmateix, el faraó va utilitzar la batalla per presentar-se com un heroi i va signar un tractat de pau amb els hitites. Aquest tractat va ser innovador perquè va establir la diplomàcia com a eina per evitar noves guerres.
-
Ramsès II, va ser un dels faraons més poderosos i representatius de l'antic Egipte. Va governar durant 66 anys i va deixar una empremta inesborrable en la història d'Egipte. A més de la seva gran producció arquitectònica, va ser famós per les seves campanyes militars, especialment a la Batalla de Qadesh contra els hitites . Després de la batalla, Ramsès II va aconseguir un acord de pau històric amb els hitites, el primer tractat de pau conegut.
-
Durant el regnat de faraons com Thutmosis III, també conegut com el "Napoleó egipci", l'Imperi Egipci va aconseguir la seva màxima expansió. Thutmosis III va realitzar una sèrie de campanyes militars a Palestina, Síria i Mesopotàmia, portant Egipte a ser una de les potències més poderoses de l'antic Orient Pròxim. Els seus èxits militars van establir una hegemonia egípcia a la regió durant segles.
-
Després del regnat de faraons com Ramsès III, l'Imperi Nou va començar a caure a causa de diverses causes, incloent-hi les invasions dels Pobles del Mar, un grup de pobles migratoris que van causar destrosses a les terres de l'orient mediterrani. A més, les lluites internes per la successió, les revoltes populars i els problemes econòmics van debilitar l'estat egipci. A la fi de la dinastia XX, Egipte va entrar en un llarg període de declivi i fragmentació.