-
L’educació ambiental comença a prendre força a partir dels anys 60, quan la societat va començar a ser més conscient dels problemes que afectaven el medi natural. Un punt clau d’aquest període és la publicació del llibre Silent Spring (Primavera Silenciosa), l’any 1962, escrit per Rachel Carson. -
Primera gran trobada internacional que reconeix la importància de l’educació ambiental. -
Defineix objectius i finalitats de l’educació ambiental: Desenvolupar consciència ambiental. Capacitar per a actuar de manera responsable. Fomentar la participació. -
Popularitza el concepte de desenvolupament sostenible. L’educació ambiental comença a integrar-se en els sistemes educatius de molts països. Es creen centres d’educació ambiental i programes escolars específics. -
Es presenta l’Agenda 21. L’educació ambiental es transforma en educació per al desenvolupament sostenible. Comença a incloure no només aspectes ecològics, sinó també socials, econòmics i culturals. -
Primer acord internacional amb compromisos obligatoris de reducció d’emissions de gasos amb efecte hivernacle. Entra en vigor el 2005 i és un punt clau en la lluita contra el canvi climàtic. -
Acord històric signat per gairebé tots els països del món. Objectiu: limitar l’augment de la temperatura global per sota dels 2 °C (idealment 1,5 °C). Substitueix el Protocol de Kyoto amb més compromisos i més participació global. -
El canvi climàtic es considera la principal amenaça ambiental i social. S’aproven els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) dins l’Agenda 2030 de l’ONU. Es parla de transició energètica, economia circular i justícia climàtica. Moviments socials (com Fridays for Future) pressionen governs i empreses per actuar amb urgència.