-
Dioclesià, proclamat August l'any 284, inicià importants reformes que van acabar amb l'anarquia militar, restaurant la Pax romana. Durant aquests anys la política religiosa va quedar en segon terme. https://i.postimg.cc/7qGCDvYq/tretrarques-in-305-AD.png
-
La desiciva victoria de Galeri sobre els perses i en conseqüencia, reduida la seva amenaça, va marcar un nou inici en les repressions contra els cristians,
-
I (25/2/303): Publicat a Nicomedia. S'ordenava la destrucció de totes les esglésies i llibres Sants, A tots aquells que professaven el cristianisme se'ls hi prohibia ostentar carrecs i privilegis, que els esclaus no poguessin esdevenir libertos i pendre qualsevol acció judicial contra ells.
II (?/?/303): Presó per tots els clergues cristians.
III (?/?/303): Condenava a la tortura a tots aquells clergues empresonats que no acceptessin practicar els antics ritus pagans de sacrifici d'animals. -
IV (primavera de l'any 304): Les obligacions del edictes precedents es van extendre a tota la població cristiana. Els únics que no van executar-los van ser Constanci Cloro, Constantí i Maxencí (usurpador de Sever II).
-
1 de maig del 305 al maig del 311 La renuncia de Dioclesià i Maximià va reconfigurar els poders. Els césars van heretar el títol superior d'August, i aquests van nombrar nous césars (succesors). https://i.postimg.cc/gmBwfcpM/tretrarques-in-306-AD.png Va continuar la mateixa política represiva dels anys anteriors.
-
En l'edicte de tolerància de Galeri s'estipulava posar fi a les persecucions. Només va continuar a les provincies de Pontia, Àsia i Orient, gobernades per l'Emperador Maximì.
-
Poc després del edicte del 311, Galeri va morir, succeint-lo Licini. Inici d'una guerra civil que es va extendre des del maig del 311 fins el juliol/agost del 313. El resultat va ser la victòria dels emperadors Constantí i Licini i el retorn a la diarquia. https://i.postimg.cc/6Bk8pHyn/tretrarques-in-311-AD-1.png
-
El nou edicte promulgava la llibertat de culte a tot l’Imperi, finalitzant tota repressió que pogués haver-hi o quedar i restaurar el dany causat fins llavors pels edictes anteriors; la compensació per tots els danys econòmics causats, el perdó als condemnats i restauració dels temples. Actualment l’Edicte de Milà no està considerat un edicte, sinó una proclamació oficial d’una política religiosa que ja executaven Constantí i Licini d’abans i que tenien intenció de dur a terme igualment.
