-
Florència (Itàlia) és considerada el bressol del Renaixement, gràcies a la seva riquesa econòmica, el mecenatge de famílies poderoses com els Mèdici i la presència d’intel·lectuals i artistes.
El Renaixement va ser un moviment cultural i intel·lectual que va transformar profundament la manera de pensar a Europa.Va significar el pas d’una visió teocèntrica, centrada en Déu, a una visió antropocèntrica, centrada en l’ésser humà. Aquesta nova mentalitat és L'Humanisme -
La creació del David de bronze de Donatello, cap a mitjans del segle XV, és una de les primeres grans escultures del Renaixement i reflecteix plenament els ideals d’aquesta etapa. Donatello, figura clau del Renaixement florentí, va ser el primer a fer una escultura exempta en bronze de mida natural des de l’antiguitat. El seu David mostra un jove nu en posició relaxada (contrapposto), influència directa de l’art clàssic, un dels pilars de l’Humanisme renaixentista. -
L’Humanisme és una corrent cultural del Renaixement que posa l’ésser humà al centre del món, és a dir, defensa l’antropocentrisme, en contraposició al teocentrisme medieval, que situava Déu en el centre. Aquesta manera de pensar recupera els valors i el coneixement de l’antiguitat clàssica, especialment dels textos grecs i romans. L’Humanisme valora la raó, la llibertat de pensament i el desenvolupament complet de la persona, i va influir en l’art, la ciència i la política.
-
La invenció de la impremta a mitjans del segle XV, atribuïda a Johannes Gutenberg, va revolucionar la difusió del coneixement. Aquesta tecnologia permetia copiar llibres ràpidament i en gran quantitat, fent accessibles textos científics, literaris i filosòfics a moltes persones. Això va afavorir la propagació de les idees humanistes i científiques i va contribuir a l’aparició d’una societat més informada i crítica, fonamental per al Renaixement i la consolidació de l’Estat Modern. -
La creació de L’Home de Vitruvi per Leonardo da Vinci al segle XV és un símbol del Renaixement i de l’Humanisme. Aquest dibuix representa un home inscrit en un cercle i un quadrat, reflectint la relació perfecta entre el cos humà i la geometria. Leonardo s’inspira en els textos de Vitruvi, un arquitecte romà, per mostrar l’harmonia i proporció ideals que uneixen art, ciència i natura. -
És una època de grans canvis socials, polítics, culturals i econòmics, on sorgeixen els Estats Moderns amb un poder centralitzat i estructurat. Durant l’Edat Moderna es desenvolupen l’Humanisme i la ciència, que impulsen una nova manera de pensar i entendre el món. També es produeixen importants descobriments geogràfics que transformen la societat europea i el seu paper al món, obrint noves rutes comercials i connectant diferents continents.
-
Política: Al segle XVI, els reis van concentrar poder i van crear Estats Moderns forts. Controlaven l’exèrcit, els impostos i l’administració. Reis importants van ser Felip II d’Espanya, Carles V i Enric VIII d’Anglaterra. Economia: L’economia va créixer amb el comerç internacional i els descobriments. Va sorgir el capitalisme comercial, augmentant la riquesa dels reis i la burgesia, i obrint nous mercats.
-
és una de les escultures més emblemàtiques del Renaixement. Aquesta obra representa un jove fort i decidit, símbol de la força i la llibertat. A diferència del David de Donatello, el de Miquel Àngel és més monumental i musculós, mostrant un ideal de perfecció humana i el triomf de l’home, reflectint l’esperit humanista i l’antropocentrisme renaixentista. -
Raffaello Sanzio va pintar L’Escola d’Atenes durant el Renaixement com a representació dels ideals humanistes. Aquest quadre mostra filòsofs i savis de l’antiguitat, com Plató i Aristòtil, reunits en un espai arquitectònic monumental. L’obra simbolitza la recerca del coneixement, la raó i l’harmonia entre art i ciència. És un homenatge a la cultura clàssica i a l’esperit crític que defineix el pensament renaixentista. -
Martí Luter va escriure 95 tesis —un document on criticava pràctiques de l’Església catòlica, especialment la venda d’indulgències, que eren com pagar per perdó dels pecats. Aquests textos denunciaven la corrupció i els abusos dins l’Església, demanant tornar a una fe més sincera i basada en la Bíblia. Aquest acte va ser l’inici de la Reforma Protestant, que va provocar grans canvis religiosos a Europa. -
Copèrnic Proposa l’heliocentrisme de l’Univers.
Nicolau Copèrnic va ser el primer a proposar que el Sol és el centre de l’Univers i que la Terra i els altres planetes giren al seu voltant. Aquesta idea, anomenada heliocentrisme, va canviar per sempre la manera com entenem el cosmos i va obrir el camí a la ciència moderna. -
Vesalius Descriu l’anatomia, anota i realitza les primeres disseccions del cos humà.
Andreas Vesalius va ser un pioner en la descripció de l’anatomia humana. Al segle XVI, va realitzar les primeres disseccions sistemàtiques del cos humà i va anotar amb detall totes les seves observacions. Gràcies a ell, la medicina va avançar molt, ja que es van corregir molts errors dels textos antics. -
Servet Descobreix la circulació pulmonar (o menor) de la sang.
Miguel Servet va descobrir la circulació pulmonar de la sang, que explica com la sang viatja des del cor als pulmons per oxigenar-se abans de tornar al cor. Aquesta descoberta va ser molt important perquè va completar la comprensió del sistema circulatori, abans que Harvey expliqués la circulació general. -
Mercator Idea un sistema de representació cartogràfica de la Terra.
-
Jansen Construeix el primer microscopi.
Zacharias Jansen, al voltant del 1590, va construir el primer microscopi combinant diverses lents. Tot i que era molt senzill, va permetre veure objectes molt petits per primera vegada. Aquest invent va obrir la porta a grans descobriments en biologia i medicina. -
El Barroc és un moviment artístic i cultural del segle XVII, marcat per crisis socials i canvis. Reflecteix tensions religioses entre la Contrareforma catòlica i l’Europa protestant, i el poder de les monarquies absolutes. L’art és dramàtic i busca emocionar amb llum, color i expressivitat. Paral·lelament, neix la ciència moderna, que desafia la tradició mitjançant l’experimentació i el raonament.
-
Al segle XVII, l’economia europea es va transformar amb el creixement del comerç colonial i l’expansió dels imperis europeus. Va augmentar la producció agrícola i artesanal, i va consolidar-se el capitalisme comercial. En política, les monarquies absolutes es van enfortir, especialment a França amb Lluís XIV, que concentrava tot el poder. Els Estats van organitzar l’exèrcit i l’administració per controlar millor els territoris i mantenir l’ordre intern.
-
Galileu Construeix el primer telescopi.
Galileu Galilei va construir el seu primer telescopi el 1609 i va ser el primer a utilitzar-lo per observar el cel. Va descobrir muntanyes a la Lluna, les fases de Venus i les llunes de Júpiter. Aquestes observacions van confirmar que la Terra no era el centre de l’univers i van donar suport a la teoria heliocèntrica. -
Harvey Descobreix la circulació sanguínia.
William Harvey va descobrir que la sang circula pel cos en un sistema tancat, impulsada pel cor com una bomba. Fins aleshores es creia que la sang es creava i es consumia constantment. El seu descobriment va canviar la medicina i va ser clau per entendre el funcionament del cos humà. -
El judici a Galileu Galilei va tenir lloc al segle XVII perquè l’Església catòlica va considerar herètiques les seves idees sobre l’astronomia. Galileu defensava que la Terra girava al voltant del Sol, contràriament a la teoria geocèntrica de Ptolemeu, que situava la Terra al centre de l’univers. Per aquesta raó, va ser condemnat i va haver de renunciar públicament a les seves opinions, tot i que les seves idees van acabar sent fonamentals per a la ciència moderna. -
Descartes Elabora el mètode de raonament científic i fa progressar les matemàtiques.
René Descartes va elaborar un mètode de raonament científic basat en el dubte i l’observació racional. Defensava analitzar els problemes pas a pas per trobar la veritat. A més, va fer avançar molt les matemàtiques, creant la geometria cartesiana, que uneix l’àlgebra amb la geometria i encara s’utilitza avui. -
Pascal Construeix una calculadora mecànica.
Al segle XVII, Blaise Pascal va construir una de les primeres calculadores mecàniques, anomenada Pascalina. Aquesta màquina podia sumar i restar automàticament amb rodes dentades i engranatges. Va ser un pas important cap al desenvolupament de les calculadores modernes i va mostrar que les màquines podien fer càlculs com els humans. -
Torricelli Mesura la pressió atmosfèrica.
Quan Torricelli va mesurar per primera vegada la pressió atmosfèrica al segle XVII, va demostrar que l’aire té pes i exerceix una força sobre els cossos. Ho va fer amb un tub ple de mercuri invertit en una cubeta, creant el primer baròmetre. Aquest descobriment va ser clau per entendre l’atmosfera i per desenvolupar la meteorologia. -
Boyle Descobreix la dilatació dels gasos.
Quan Boyle va descobrir la seva llei sobre els gasos, va demostrar que si comprimim un gas, el seu volum disminueix i la pressió augmenta, sempre que la temperatura es mantingui constant. Això va ser molt important per entendre el comportament dels gasos i va ajudar al desenvolupament de la ciència -
Newton Formula la llei de la gravitació universal.
Quan Newton va descobrir la llei de la gravetat, va demostrar que tots els cossos s’atreuen, tant a la Terra com a l’espai. Això va canviar la manera d’entendre l’univers, perquè va unificar les lleis de la natura. Gràcies a això, es van poder calcular òrbites, eclipsis i molts altres fenòmens. La seva teoria va ser clau per al progrés de la ciència, tot i que també va generar debat.