-
Durant el primer terç del segle XX hi va haver una protecció aranzelària creixent, és a dir, un augment dels aranzels i impostos sobre les importacions per protegir la producció nacional de la competència estrangera. Aquesta mesura buscava afavorir agricultors i industrials locals, garantir la rendibilitat dels sectors clau i reduir la dependència del mercat internacional. Tot i això, sovint incrementava els preus dels productes per als consumidors i generava tensions amb països exportadors.
-
Al primer terç del segle XX, molts països van estar en la segona fase de la transició demogràfica: la mortalitat començava a baixar gràcies a millores en higiene, sanitat i alimentació, però la natalitat seguia alta. Això provocava un augment notable de la població. L’economia començava a industrialitzar-se més intensament, amb el creixement de les ciutats i el proletariat urbà. Més gent vivia a les ciutats, s’iniciaven moviments socials i obrers, i apareixien nous sectors econòmics.
-
La crisi de la fil·loxera va ser una greu plaga que va afectar els ceps de vinya a Europa, especialment a Catalunya. La fil·loxera és un insecte que atacava les arrels de la vinya i provocava la mort de les plantes. Aquesta crisi va causar una caiguda important de la producció de vi, la pèrdua de molts llocs de feina al camp i va obligar a reconstruir els vinyes amb ceps americans resistents. També va provocar canvis en l’economia rural, amb molts agricultors emigrant cap a altres regions.
-
A començaments del segle XX, hi va haver un augment de la protecció del cereal per part dels estats europeus, especialment a Espanya. Això consistia a aplicar aranzels i mesures que limitaven la importació de blat i altres cereals estrangers per protegir els agricultors locals. L’objectiu era garantir la rendibilitat de l’agricultura autòctona, afavorir els pagesos i reduir la dependència del mercat internacional.
-
Durant el primer terç del segle XX hi va haver una expansió de les exportacions d’oli i cítrics, especialment cap a països d’Europa i Amèrica, gràcies a la demanda creixent i a la millora dels transports i l’emmagatzematge. Al mateix temps, l’agricultura va experimentar mecanització i noves tècniques, com l’ús de tractors, arades metàl·liques i sistemes de reg més eficients, cosa que va augmentar la productivitat i va modernitzar el camp, tot adaptant-lo als mercats internacionals.
-
L’hegemonia de Biscaia fa referència al paper dominant que va tenir la província de Biscaia (País Basc) en l’economia minera i industrial espanyola durant el primer terç del segle XX. Biscaia concentrava la major part de la mineria de ferro i la indústria siderúrgica, gràcies a les mines locals i a la proximitat del port de Bilbao, que facilitava l’exportació. Aquesta hegemonia va convertir la província en el centre econòmic més potent del nord d’Espanya, amb gran influència política i social.
-
Durant el primer terç del segle XX, hi va haver una creixent ajuda pública al sector del carbó per assegurar el subministrament d’energia i mantenir els llocs de treball en les mines. Els governs van intervenir amb subvencions, protecció aranzelària i regulació dels preus, especialment davant de la competència estrangera i de les crisis mineres. Aquesta ajuda buscava garantir la seguretat econòmica i energètica del país i evitar conflictes socials derivats de la precarietat dels miners.
-
Durant el primer terç del segle XX, les exportacions mineres van tenir un paper important en l’economia, especialment a països amb recursos naturals com el carbó, el ferro i els minerals metals. Aquests productes s’exportaven a països industrialitzats que els necessitaven per alimentar la seva indústria. L’augment de les exportacions mineres va generar ingressos importants, va afavorir la industrialització local i va impulsar sectors com el transport i la logística.
-
La protecció aranzelària és una mesura econòmica en què l’estat aplica aranzels o impostos sobre productes importats per protegir la producció nacional de la competència estrangera. Durant el primer terç del segle XX, molts països, inclosa Espanya, van utilitzar aquesta protecció per afavorir els agricultors i industrials locals, garantir la rendibilitat dels sectors clau i reduir la dependència del mercat internacional. Tot i això, sovint encareixia els preus dels productes per als consumidors.
-
Durant el primer terç del segle XX es va produir un creixement destacat de diverses indústries, com la conservera, química, metal·lúrgica i del ciment, impulsat per la demanda interna i les exportacions. Aquest desenvolupament industrial va modernitzar sectors tradicionals i va crear nous llocs de treball urbans, alhora que fomentava la mecanització, l’ús de noves tècniques i l’expansió de la infraestructura de transport per distribuir els productes.
-
Durant el primer terç del segle XX hi va haver una expansió de l’enllumenat urbà, amb la instal·lació de llum elèctrica en carrers, places i edificis públics a moltes ciutats. Això va millorar la seguretat, la mobilitat nocturna i la qualitat de vida, alhora que facilitava l’activitat comercial i industrial després del capvespre. L’enllumenat urbà va ser també un símbol de modernització i progrés tecnològic de les ciutats.
-
Hi va haver un augment massiu de l’emigració europea, sobretot cap a Amèrica del Nord i del Sud. Les causes principals van ser la pobresa, la manca de feina al camp, les revolucions industrials i la repressió política. Els emigrants eren majoritàriament pagesos i obrers joves que buscaven millors oportunitats econòmiques. Les conseqüències van ser la despoblació d’algunes zones rurals, l’enviament de remeses econòmiques a les famílies i el canvi en l’estructura social de les regions d’origen.
-
Durant el primer terç del segle XX, molts països van començar a aplicar mesures de regulació de la competència per evitar abusos dels grans empresaris i protegir els consumidors i les petites empreses. Aquestes mesures incloïen lleis antimonopoli, control de preus i normes sobre pràctiques comercials. L’objectiu era garantir un mercat més just, limitar els cartells i trusts i fomentar la competència saludable entre empreses, especialment en sectors industrials i comercials en expansió.
-
Durant el primer terç del segle XX es va produir un alentiment del creixement econòmic i demogràfic en alguns països. La població deixava de créixer tan ràpidament perquè la natalitat començava a baixar, mentre que la mortalitat continuava disminuint lentament. A nivell econòmic, factors com crisis agrícoles, conflictes internacionals i limitacions en la industrialització van frenar l’expansió de l’economia. Aquest alentiment va provocar major estabilitat però també incertesa.
-
Durant el primer terç del segle XX es va promoure activament el foment de la indústria nacional per reduir la dependència de les importacions i reforçar l’economia interna. Això es va aconseguir mitjançant protegir els productes locals amb aranzels, subvencionar fàbriques, invertir en infraestructures i facilitar crèdits a empresaris. L’objectiu era modernitzar la indústria, crear ocupació i diversificar els sectors econòmics, especialment en metals, químics, conserves i ciment.
-
Durant el primer terç del segle XX es va generalitzar l’ús industrial de l’electricitat, que va substituir en gran part l’energia mecànica tradicional (com l’aigua o el vapor) en fàbriques i tallers. L’electricitat permetia major flexibilitat en la ubicació de les indústries, més eficiència i producció contínua, i va afavorir la mecanització i l’aparició de nous sectors industrials, com la metal·lúrgia, la química i la tèxtil moderna.
-
La difusió territorial es refereix a la distribució geogràfica del desenvolupament econòmic i industrial al llarg del país. Durant el primer terç del segle XX, les indústries i activitats econòmiques es van expandir més enllà dels centres tradicionals, com Barcelona, Bilbao o Madrid, arribant a altres regions amb recursos naturals, ports o mà d’obra disponible. Això va comportar una descentralització parcial de l’economia, un augment de la urbanització en noves zones.
-
Durant els anys 1920-1930 es va produir un augment important de la urbanització a molts països. Cada vegada més gent va abandonar el camp per anar a les ciutats buscant feina a la indústria, al comerç i als serveis. Això va provocar un creixement ràpid de les ciutats, amb nous barris obrers i una major densitat de població. L’urbanització també va portar canvis socials, com l’aparició d’una nova classe mitjana, l’augment del consum i la transformació dels hàbits de vida urbana.
-
Durant el primer terç del segle XX hi va haver una expansió per obres públiques, és a dir, un augment de les inversions de l’Estat en infraestructures com carreteres, ferrocarrils, ports, preses i edificis públics. Aquestes obres tenien diversos objectius: estimular l’economia, crear ocupació, modernitzar el país i facilitar el transport i el comerç. A més, ajudaven a integrar regions més aïllades i a preparar el país per a un desenvolupament industrial i urbà més gran.
-
Durant el primer terç del segle XX es va produir una expansió del telèfon i la ràdio, que van transformar les comunicacions i la vida social. El telèfon permetia una connexió directa més ràpida entre empreses, administracions i famílies, millorant els negocis i l’organització urbana. La ràdio es va convertir en un mitjà de difusió massiva d’informació, cultura i entreteniment, unificant gustos i creant un sentiment de comunitat nacional més fort.
-
Les obres públiques són les inversions de l’Estat en infraestructures i serveis de utilitat pública, com carreteres, ferrocarrils, ports, preses, ponts i edificis públics. Durant el primer terç del segle XX, aquestes obres van ser fonamentals per estimular l’economia, crear ocupació i modernitzar el país, facilitant el transport de mercaderies i persones i la connexió entre regions. També van contribuir a la industrialització, l’urbanització i la millora de la qualitat de vida de la població.
-
Durant el primer terç del segle XX es va produir un augment de la inversió pública, amb més recursos destinats a infraestructures, educació, sanitat i serveis públics. L’objectiu era estimular l’economia, crear ocupació i modernitzar el país, així com fomentar el desenvolupament industrial i urbà. Aquesta major inversió també ajudava a integrar regions més aïllades i millorar la qualitat de vida de la població.
-
L’intervencionisme corporatiu és un model econòmic en què l’Estat regula i coordina l’activitat econòmica a través de corporacions o organitzacions professionals, representant tant empresaris com treballadors. Durant el primer terç del segle XX, aquesta pràctica es va utilitzar per controlar conflictes laborals, estabilitzar preus i producció, i protegir sectors clau de l’economia. L’objectiu era combinar la intervenció estatal amb l’autogestió corporativa, evitant tensions socials.