Images

La fallida del sistema de la Restauració

By
  • Majoria d'edat d'Alfons XII

    Majoria d'edat d'Alfons XII

  • unión Republicana

    unión Republicana

    Es constitueix la Unió Republicana, una coalició de partits republicans amb l’objectiu d’enfortir l’oposició al sistema de la Restauració i defensar un règim republicà i democràtic.
  • Period: to

    Conservadors. Silvela / Maura. Govern curt

    Dins la crisi del sistema de la Restauració, els governs conservadors de Francisco Silvela i d’Antonio Maura van intentar reformar el règim, però van ser governs curts i inestables, incapaços de frenar la descomposició del sistema polític.
  • Llei de descans dominical

    Llei de descans dominical

    S’aprova la llei que estableix el descans obligatori dels treballadors els diumenges, una de les primeres mesures de caràcter social de l’Estat, impulsada pel govern conservador d’Antonio Maura.
  • Incidents del Cu-cut

    Incidents del Cu-cut

    Després de la publicació d’una vinyeta satírica a la revista Cu-cut, oficials de l’exèrcit van assaltar la redacció de la revista i del diari La Veu de Catalunya. Els fets van provocar una forta crisi política i van evidenciar el conflicte entre l’exèrcit i el catalanisme.
  • Period: to

    Liberals: Montero Ríos Moret

  • Conferència d'Algesires. Solideritat Catalana

    Conferència d'Algesires. Solideritat Catalana

    La Conferència d’Algesires va abordar el repartiment d’influències colonials al Marroc, reforçant el paper internacional d’Espanya. El mateix any es va crear Solidaritat Catalana, una ampla coalició de forces catalanistes en resposta als incidents del Cu-cut! i a la Llei de Jurisdiccions.
  • Nova llei electoral. Solideritat obrera

    Nova llei electoral. Solideritat obrera

    S’aprova una nova llei electoral que introdueix reformes limitades al sistema de sufragi, mentre a Catalunya es crea Solidaritat Obrera, un sindicat que unifica diversos moviments obrers per defensar els drets laborals i socials.
  • Period: to

    Conservadors: Maura

  • Partido Radical

    Partido Radical

    Es funda el Partido Radical a Espanya, liderat per Alejandro Lerroux. El partit defensa un republicanisme laic i progressista, oposant-se al sistema de la Restauració i a la influència de l’Església en la política.
  • Setmana Tràgica

    Setmana Tràgica

    A Barcelona i altres ciutats catalanes esclaten revoltes populars contra la guerra del Marroc i la mobilització de reservistes. Les protestes van derivar en disturbis, vagues i enfrontaments amb l’exèrcit, amb centenars de morts i ferits.
  • Derrota al barranc del Llop

    Derrota al barranc del Llop

    L’exèrcit espanyol va patir una greu derrota al Barranc del Llop, al Marroc, davant les forces rifenyes. La derrota va evidenciar les mancances militars i va incrementar el rebuig social a la guerra colonial, especialment a Catalunya.
  • Fundació de la CNT.

    Fundació de la CNT.

    Es crea la Confederació Nacional del Treball, un sindicat anarcosindicalista que promou l’organització dels treballadors i la lluita per millores laborals i drets socials a Espanya, especialment a Catalunya.
  • Period: to

    Liberals: Moret / Canalejas Romanones

  • Assasinat de Canalejas

    Assasinat de Canalejas

    El president del govern espanyol, José Canalejas, és assassinat per un anarquista a Madrid. La seva mort provoca una crisi política i debilita els intents de reforma del sistema de la Restauració.
  • Protectorat al Marroc

    Espanya estableix oficialment el seu protectoratge al nord del Marroc, consolidant la seva presència colonial després de la crisi de Melilla i marcant l’inici d’una ocupació militar que durarà diverses dècades.
  • Period: to

    Conservadors: Dato

  • Period: to

    Primera guerra mundial

  • Constitució de la Manocomunitat de Catalunya

    Constitució de la Manocomunitat de Catalunya

    Es crea la Mancomunitat de Catalunya, una institució que uneix els quatre diputacions provincials (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) per coordinar serveis i fomentar el desenvolupament econòmic, cultural i administratiu de Catalunya.
  • Period: to

    Liberals: Romanones / García Prieto

  • Juntes de defensa

    Sorgeixen a Espanya les Juntes de Defensa, associacions d’oficials militars que reclamen millores salarials i reorganització de l’exèrcit. Les seves reivindicacions reflecteixen la crisi política i social del país durant la Primera Guerra Mundial.
  • Conservadors: Dato

  • Partit Republicà Català

    Partit Republicà Català

    Es funda el Partit Republicà Català, amb l’objectiu de defensar el republicanisme i el catalanisme polític, promovent reformes democràtiques i l’autonomia de Catalunya dins d’Espanya.
  • Vaga general

    Vaga general

    Els sindicats obrers i partits polítics convoquen una vaga general a tot Espanya per protestar contra les condicions laborals, la crisi econòmica i la falta de reformes polítiques. La vaga provoca fortes tensions socials i repressió governamental.
  • Period: to

    Pistolerisme a Barcelona

  • Govern conservador: G.Prieto / Maura

  • Period: to

    Pistolerisme a Barcelona

  • Period: to

    Trienni Bolxevic

  • Liberals

  • Vaga a la Canadenca

    Vaga a la Canadenca

    A Barcelona esclata la vaga a la companyia elèctrica “La Canadenca”, que s’estén a altres sectors industrials. La protesta aconsegueix importants victòries per als treballadors, com la jornada laboral de 8 hores i millores salarials, consolidant la força del moviment obrer.
  • Sindicat lliure

    Sindicat lliure

    Es crea el Sindicat Lliure a Catalunya com a organització obrera afí a patrons i a la patronal, amb l’objectiu de contrarestar la influència dels sindicats anarcosindicalistes com la CNT. Va participar activament en la repressió de vagues i conflictes laborals.
  • Period: to

    Conservadors: Maura / Dato

  • Assasinat de Dato

    Assasinat de Dato

    El president del govern espanyol, Eduardo Dato, és assassinat a Madrid per un grup d’anarquistes. L’assassinat reflecteix la greu inestabilitat política i social que patia Espanya durant els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial.
  • Fundació del PCE

    Fundació del PCE

    Es constitueix el Partit Comunista d’Espanya a partir de la secció espanyola del Partit Socialista que s’adhereix a la Internacional Comunista. El partit defensa l’ideari comunista i la lluita de la classe treballadora contra el capitalisme i el sistema monàrquic.
  • Desastre de l'Annual

    Desastre de l'Annual

    L’exèrcit espanyol patí una derrota catastròfica al Marroc davant les forces rifenyes, amb milers de morts i pèrdua de material militar. El desastre va posar en evidència la mala preparació i la corrupció dins de l’exèrcit i el govern, generant una crisi política greu a Espanya.
  • Period: to

    Guerra del Marroc

  • Acció Catalana. Estat Català.

    Acció Catalana es consolida com a partit catalanista progressista, mentre Estat Català defensa un nacionalisme més radical i independentista. Ambdós moviments busquen ampliar l’autonomia i la participació política de Catalunya dins o fora del marc espanyol.
  • Period: to

    Liberals: G.Prieto

  • Unió Socialista de Catalunya

    Unió Socialista de Catalunya

    Es funda l’Unió Socialista de Catalunya, un partit polític que agrupa diversos sectors socialistes catalans. L’USC defensa els drets dels treballadors, el catalanisme polític i la implantació de reformes socials dins de la República.
  • Assasinat de Salvador Seguí

    Assasinat de Salvador Seguí

    Salvador Seguí, líder destacat de la CNT i defensor dels drets dels treballadors a Catalunya, és assassinat per pistolers contractats per sectors patronals. La seva mort simbolitza la violència i la repressió contra el moviment obrer durant els anys de conflicte social.
  • Period: to

    Dictadura de Primo de Rivera

    Miguel Primo de Rivera assumeix el poder amb un cop d’Estat, establint una dictadura militar que suspèn les constitucions i dissol els partits polítics. El seu règim busca estabilitzar Espanya i modernitzar l’economia, però genera oposició creixent i finalitza amb la seva dimissió el 1930.
  • Period: to

    Directori militar

    Primer període de la dictadura de Primo de Rivera, en què el país és governat directament pels militars. Es suspèn la constitució i es limita l’activitat política, amb l’objectiu de restablir l’ordre i controlar la crisi política i social d’Espanya.
  • Fundació de la Unión Patriótica

    Fundació de la Unión Patriótica

    Es crea la Unión Patriótica a Espanya com a partit únic de suport al dictador Miguel Primo de Rivera, amb l’objectiu de mobilitzar la població en favor del règim i de reforçar la disciplina política i social durant la dictadura.
  • Estatut Provincial

    Durant la dictadura de Primo de Rivera, s’aprova l’Estatut Provincial, que organitza l’administració territorial d’Espanya amb més autonomia per a les diputacions, però sense reconèixer l’autogovern de regions com Catalunya ni establir veritables competències polítiques.
  • Suspensió de la Manomunitat de Catalunya

    La dictadura de Primo de Rivera dissol la Mancomunitat, posant fi a la coordinació administrativa i l’autogovern català. Aquesta mesura simbolitza la repressió del catalanisme polític durant el règim militar.
  • Desembercament d'Alhucemas

    Desembercament d'Alhucemas

    L’exèrcit espanyol, amb suport francès, realitza el desembarcament d’Alhucemas al Marroc, una operació militar decisiva que permet reprendre el control sobre la zona i superar les resistències rifenyes. Aquesta victòria reforça la dictadura de Primo de Rivera.
  • Fets de Prats de Molló. Sanjuanada

    Fets de Prats de Molló. Sanjuanada

    El 1926, militants d’Estat Català, dirigits per Francesc Macià, intenten una insurrecció armada des de Prats de Molló contra la dictadura de Primo de Rivera. L’operació fracassa i és coneguda popularment com la “Sanjuanada”, tot i que reforça la figura de Macià com a líder del catalanisme independentista.
  • Period: to

    Directori civil

    Segon període de la dictadura de Primo de Rivera, caracteritzat per la transició del govern militar a un govern civil. S’intenta donar aparença de normalitat institucional, però el règim manté el control autoritari i limita la participació política i les llibertats civils.
  • Assamblea Nacional Consulativa

    Assamblea Nacional Consulativa

    La dictadura de Primo de Rivera crea l’Assemblea Nacional Consultiva com a òrgan legislatiu limitat, amb funció només consultiva. No tenia poder real de decisió, i el seu objectiu era donar aparença de participació política sota el control del règim autoritari.
  • Pacte de sant sebastià

    Pacte de sant sebastià

    Diversos partits republicans i catalanistes es reuneixen a Sant Sebastià per coordinar la caiguda de la monarquia d’Alfons XIII i preparar l’establiment d’un règim republicà a Espanya. Aquest pacte és clau per a l’organització de la futura Segona República.
  • Aixecament a Jaca

    Un intent de revolt militar a Jaca, liderat per militars republicans, busca enderrocar la monarquia i impulsar la instauració de la República. L’aixecament fracassa, però es converteix en un símbol de la lluita republicana.
  • Period: to

    Govern de Berenguer

    El general Dámaso Berenguer assumeix el govern després de la dimissió de Primo de Rivera, intentant una “dictablanda” amb més aparença democràtica. No aconsegueix recuperar la confiança popular ni estabilitzar el règim, i la monarquia d’Alfons XIII entra en crisi, preparant el camí cap a la República.
  • Proclamació de la Segona República

    Proclamació de la Segona República

    Després dels resultats de les eleccions municipals, Alfons XIII abandona Espanya i es proclama la Segona República, iniciant un nou règim polític democràtic i laic.
  • Govern de Aznar-Cabañas

    Després de la dimissió de Berenguer, Juan Bautista Aznar-Cabañas assumeix el govern amb l’objectiu de preparar eleccions municipals. El seu mandat és curt i marca la transició final del règim monàrquic cap a la proclamació de la Segona República.
  • Eleccions municipals

    Eleccions municipals

    12 d’abril de 1931 – Eleccions municipals
    Les eleccions locals donen una clara victòria a les candidatures republicanes a les grans ciutats, evidenciant el rebuig de la població a la monarquia i obrint el camí cap a la proclamació de la Segona República.