-
Espanya és un país endarrerit socialment i econòmicament. Presenta taxes molt altes de natalitat i mortalitat, pròpies d’una societat agrària tradicional. La major part de la població viu al camp i l’agricultura és l’activitat principal.
La població és de 18,6 milions d’habitants i l’esperança de vida és molt baixa (uns 35 anys). -
Durant aquests primers anys comença un procés de transició demogràfica, és a dir, el pas d’un model antic a un de modern.
La mortalitat comença a baixar gràcies a la millora de l’alimentació, la sanitat (vacunes) i la higiene urbana (clavegueram i aigua potable).
A Catalunya, aquest procés ja havia començat a la segona meitat del segle XIX i en aquests anys es consolida. -
La natalitat comença a disminuir lentament. Aquest fet està relacionat amb el creixement de la població urbana i amb les primeres pràctiques de planificació familiar.
Tot i això, hi ha grans diferències territorials, ja que el 1930 moltes províncies encara mantenen taxes de natalitat molt altes.
A Catalunya, el descens és més ràpid que a la resta d’Espanya. -
Des de finals del segle XIX, més d’un milió d’espanyols havien emigrat cap a Amèrica del Sud i Cuba.
Aquesta emigració es frena a partir de 1914, quan comença la Primera Guerra Mundial. -
L’esperança de vida augmenta de manera clara:
- A Espanya passa de 35 a 50 anys
- A Catalunya passa de 45 anys (1910) a 53,8 (1930)
Això és conseqüència directa de la reducció de la mortalitat infantil i de les millores sanitàries.