-
Segle XIX–XX Sistema polític basat en eleccions, parlament i divisió de poders.
-
Empresari nord-americà que introdueix la producció en cadena a inicis del segle XX (model Ford T, 1908).
-
Guerra entre França i Prússia que acaba amb la victòria alemanya i permet la unificació d’Alemanya.
-
Alemanya s’apropia d’aquests territoris francesos, creant un fort ressentiment a França.
-
Pacte militar defensiu entre Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia.
-
Economista que desenvolupa les seves idees durant la crisi dels anys 30; obra clau publicada el 1936.
-
Repartiment colonial d’Àfrica entre les potències europees.
-
Fotògrafa que retrata la pobresa als EUA durant la Gran Depressió (anys 1930).
-
Segle XX Monarquia parlamentària que va mantenir el sistema democràtic durant la crisi.
-
República democràtica que va aplicar reformes socials per afrontar la crisi dels anys trenta.
-
Segle XX
Estat federal amb democràcia estable malgrat les dificultats econòmiques. -
Segle XX
Monarquia parlamentària que va mantenir el sistema democràtic durant el període d’entreguerres. -
Segle XX
Estat democràtic que va resistir la crisi econòmica amb reformes socials. -
Segle XX
Democràcies que van impulsar l’estat del benestar per superar la crisi econòmica. -
(causes de la guerra)
-
Alemanya desafia França al Marroc.
-
França i Espanya controlen el Marroc.
-
França, Regne Unit i Rússia.
-
Àustria-Hongria s’annexiona el territori → tensió amb Sèrbia i Rússia.
-
Alemanya pressiona França al Marroc.
-
Aliança dels estats balcànics per expulsar l’Imperi Otomà dels Balcans.
-
Conflictes que gairebé eliminen el domini otomà als Balcans.
-
Règims que concentren el poder en un líder o partit i limiten drets i llibertats.
-
Alemanya aplica el Pla Schlieffen.
-
Victòria alemanya contra Rússia.
-
Els francesos aturen l’avanç alemany i comença la guerra de trinxeres.
-
Pla alemany per derrotar França ràpidament
-
Mort de l’arxiduc Francesc Ferran.
-
Conflicte bèl·lic mundial entre grans potències
-
Guerra llarga i estàtica sobretot al front occidental.
-
Itàlia canvia de bàndol buscant guanys territorials.
-
1915 – Gasos tòxics: primer ús massiu (Ypres).
1916 – Tancs: utilitzats per primer cop pels britànics (Somme).
1914–1918 – Metralladores: ús generalitzat durant tota la guerra.
1914–1918 – Avions: al principi reconeixement, després combat.
1915–1918 – Submarins: sobretot els alemanys (U-boots). -
Ofensiva aliada per desgastar l’exèrcit alemany.
-
Gran ofensiva alemanya contra França.
-
Gran batalla naval entre Alemanya i el Regne Unit.
-
Implantació de règims autoritaris després de la inestabilitat de postguerra.
-
Rússia surt de la guerra.
-
Canvi decisiu a favor de l’Entesa.
-
Els bolxevics prenen el poder i neix el primer estat comunista
-
Rússia signa la pau amb Alemanya i surt de la guerra.
-
Acord que posa fi als combats de la Primera Guerra Mundial.
-
L’imperi es desintegra per les derrotes i els moviments nacionalistes.
-
Estats creats a Europa després de la Primera Guerra Mundial per la desintegració dels grans imperis.
-
Sistema polític amb control total de l’Estat i sense llibertats.
-
Després de la Primera Guerra Mundial, Europa queda destruïda, amb grans deutes, inflació i greus dificultats econòmiques.
-
Règim democràtic alemany feble després de la Primera Guerra Mundial.
-
Acció de Mussolini que li permet arribar al poder a Itàlia.
-
Moviment fundat per Benito Mussolini, origen del feixisme.
-
Moviment feixista de Mussolini creat en un context de vagues i conflictes socials.
-
-
Els Estats Units es converteixen en el primer inversor mundial, amb el dòlar com a moneda de referència.
-
Es creu que l’economia sempre creixerà, generant un excés de confiança en el mercat.
-
Vagues i protestes socials que afavoreixen l’ascens feixista.
-
Tractat de Versalles: acord de pau que culpa Alemanya de la guerra, li imposa fortes reparacions econòmiques, li treu territoris, limita el seu exèrcit i provoca humiliació i inestabilitat al país.
-
Organització internacional per mantenir la pau entre països.
-
La producció en cadena impulsa el sector de l’automòbil i fa créixer altres indústries com l’acer, el petroli i el cautxú.
-
Molts nord-americans compren productes pagant a terminis, fet que augmenta el consum però també l’endeutament.
-
Període de creixement econòmic i optimisme, especialment als EUA, amb augment del consum i la producció.
-
La producció industrial augmenta molt gràcies a noves tècniques, generant beneficis i superàvit econòmic.
-
Els agricultors produeixen massa aliments, els preus baixen i molts grangers s’arruïnen.
-
Les ciutats creixen ràpidament amb nous edificis i infraestructures gràcies a la prosperitat econòmica.
-
Sectors com el tèxtil o la mineria no creixen al mateix ritme i pateixen dificultats econòmiques.
-
Discurs nacionalista amb símbols i propaganda per mobilitzar masses
-
Ideologies oposades que competeixen pel poder polític.
-
Molts inversors compren accions a crèdit esperant guanys ràpids, inflant artificialment el valor de la borsa.
-
Incorporació dels partits socialistes al sistema democràtic mitjançant reformes socials.
-
Situació de pobresa, inflació i atur que va afectar molts països després de la guerra.
-
Règims que concentren el poder en un líder o partit i limiten drets i llibertats.
-
Sistema econòmic feixista que organitza patrons i obrers sota control estatal.
-
Cada estat reforça el seu exèrcit com a instrument de poder.
-
Partit feixista que esdevé partit únic.
-
Pressió feixista que porta Mussolini al poder amb suport de Víctor Manuel III.
-
Mussolini forma govern després de ser nomenat primer ministre
-
Estat comunista liderat per Rússia que va ser una de les dues grans superpotències del segle XX.
-
Regió industrial alemanya ocupada per França i Bèlgica quan Alemanya no podia pagar les reparacions de guerra del Tractat de Versalles.
-
Alemanya pateix hiperinflació extrema i França ocupa el Ruhr per cobrar deutes de guerra, agreujant la crisi.
-
Intent fallit de cop d’estat de Hitler a Alemanya.
-
Cop d’estat que estableix una dictadura militar.
-
Els EUA concedeixen préstecs a Alemanya per estabilitzar l’economia i facilitar el pagament de reparacions.
-
El PNF guanya amb violència i intimidació.
-
Crisi que consolida la dictadura feixista.
-
Supressió de la democràcia i concentració de tots els poders en Mussolini.
-
Moltes persones inverteixen en borsa, sovint amb diners prestats, buscant beneficis ràpids.
-
El preu de les accions puja artificialment per l’especulació, sense base real en l’economia.
-
Els inversors comencen a vendre massivament les seves accions, provocant una forta caiguda dels preus.
-
Després del crac borsari, el valor de les accions i altres inversions cau bruscament, arruïnant molts inversors.
-
Gran crisi econòmica mundial iniciada amb el crac de la borsa de Nova York.
-
Dia de la caiguda definitiva de la borsa. Les accions perden gairebé tot el seu valor i s’inicia la Gran Depressió, una crisi econòmica mundial.
-
Dia en què la borsa de Nova York va començar a caure bruscament. Molta gent va vendre accions per por, iniciant el crac de 1929.
-
Enfonsament de la borsa de Nova York que inicia la Gran Depressió mundial.
-
La sobreproducció, l’especulació borsària i l’excés de crèdit expliquen l’origen de la Gran Depressió.
-
La borsa de Nova York cau bruscament, provocant fallides bancàries i una crisi econòmica mundial.
-
La borsa s’enfonsa definitivament després d’una onada de vendes massives, iniciant la Gran Depressió.
-
Pactes del Laterà entre Itàlia i l’Església catòlica.
-
President dels EUA durant l’inici de la Gran Depressió; partidari de no intervenir gaire en l’economia.
-
Crisi econòmica amb atur massiu i pobresa als països industrials.
-
La crisi s’estén arreu del món, amb atur massiu, pobresa i caiguda del comerç internacional.
-
L’economia entra en una fase de forta contracció amb menys producció, menys inversions i tancament d’empreses.
-
L’economia entra en una fase de forta contracció amb menys producció, menys inversions i tancament d’empreses.
-
Les fàbriques produeixen més del que el mercat pot absorbir, generant excedents i caiguda de preus.
-
Els països europeus, dependents dels préstecs nord-americans, també entren en una profunda recessió.
-
Política econòmica en què l’Estat intervé directament per regular i estimular l’economia durant la crisi.
-
Doctrina econòmica que defensa la intervenció activa de l’Estat per corregir crisis i desigualtats.
-
Objectiu de les polítiques públiques per reduir crisis, atur i desequilibris econòmics.
-
Inversió de l’Estat en obres i serveis per reactivar l’economia i crear ocupació.
-
Accions de l’Estat per augmentar el consum i la inversió i així reactivar l’economia.
-
Aplicar polítiques públiques actives per corregir desequilibris del mercat.
-
Augment del conflicte social, vagues i tensions polítiques per la manca de feina i recursos.
-
Respostes dels règims democràtics per afrontar la crisi econòmica i social sense abandonar el sistema parlamentari.
-
Prohibició de partits i persecució d’opositors.
-
Ideologia nazi d’expansió territorial cap a l’est.
-
Creació de l’Istituto per la Ricostruzione Industriale per controlar empreses en crisi.
-
Estat totalitari que dirigeix educació, cultura i mitjans.
-
Obligació d’integrar-se en organitzacions controlades pel règim.
-
Alemanya es converteix en gran potència militar abans de la Segona Guerra Mundial.
-
Barris de barraques formats durant la Gran Depressió, sobretot entre 1929 i 1933
-
Els bancs tenen manca de diners en efectiu i moltes empreses no poden obtenir crèdits.
-
Els EUA retiren els seus capitals invertits a Europa, estenent la crisi a escala mundial.
-
La caiguda de la demanda provoca una baixada generalitzada dels preus (deflació).
-
La crisi afavoreix l’ascens de règims autoritaris i nacionalistes, com el nazisme a Alemanya.
-
Els bancs deixen de concedir crèdits i l’economia queda paralitzada.
-
L’atur i la pobresa redueixen el consum, fet que paralitza encara més l’activitat econòmica.
-
Governs forts davant la crisi política i social.
-
Conquesta de territoris per augmentar el prestigi i poder.
-
Política d’autosuficiència econòmica.
-
Forta inversió militar per convertir Alemanya en potència mundial.
-
Famílies i empreses no poden pagar els seus deutes, fet que agreuja encara més la crisi financera.
-
Molts bancs fan fallida perquè no poden recuperar els préstecs concedits.
-
La producció industrial disminueix fortament i moltes empreses tanquen.
-
Milions de persones perden la feina, especialment als Estats Units i Europa.
-
Sequeres i males pràctiques agrícoles provoquen tempestes de pols als EUA, arruïnant molts agricultors.
-
Organisme que regulava preus, salaris i condicions laborals per reactivar la indústria.
-
Llei que reduïa la producció agrícola per augmentar els preus i ajudar els agricultors.
-
Organisme que refinançava hipoteques per evitar desnonaments durant la crisi.
-
Llei que regulava estrictament el sistema bancari per evitar noves crisis financeres.
-
Suspensió del sistema parlamentari i govern autoritari.
-
Permet a Adolf Hitler governar sense el parlament.
-
Eliminació de l’autonomia regional alemanya.
-
Expulsió de funcionaris no afins al règim nazi.
-
Policia secreta encarregada d’eliminar l’oposició.
-
President dels EUA que impulsa el New Deal a partir de 1933 per superar la crisi econòmica.
-
Organisme que supervisa la borsa i els mercats financers dels EUA.
-
Eliminació del parlamentarisme i concentració del poder.
-
Hitler assumeix tots els poders després de la mort de Hindenburg.
-
El partit nazi reforça el seu control parlamentari.
-
Llei que garantia el dret dels treballadors a sindicalitzar-se i negociar col·lectivament.
-
Agència del New Deal que creava llocs de treball públics per reduir l’atur durant la Gran Depressió.
-
Sistema públic que oferia prestacions econòmiques a persones sense feina.
-
Situació en què el consum i la inversió són insuficients, provocant atur i crisi econòmica.
-
Teoria que explica com un augment de la despesa pública genera un increment major en l’activitat econòmica.
-
Programa de rearmament i preparació per a la guerra.
-
Legislació antisemita inspirada en el nazisme.
-
inici de la Segona Guerra Mundial
-
Entrada dels Estats Units a la guerra
-
Genocidi perpetrat pel règim nazi
-
Punt d’inflexió contra Alemanya
-
final de la guerra al Pacífic
-
Període de tensió política i militar entre els EUA i la URSS sense enfrontament directe.
-
Aliança militar liderada pels EUA per defensar Europa occidental davant l’URSS.
-
Segle XX
Situació en què la població activa té feina remunerada. -
(1889–1945)
Va ser el dictador d’Alemanya i líder nazi, va iniciar la Segona Guerra Mundial el 1939 i va ser responsable de l’Holocaust, es va suïcidar el 1945 -
(1882–1945)
Va ser president dels Estats Units, va impulsar el New Deal i va liderar el país durant la major part de la Segona Guerra Mundial fins a la seva mort el 1945 -
(1874–1965)
Va ser primer ministre britànic durant la guerra i va destacar per la seva resistència contra l’Alemanya nazi -
1883–1946
Economista britànic que va defensar la intervenció estatal per superar les crisis econòmiques. -
(1878–1953)
Va liderar la Unió Soviètica i va ser clau en la derrota d’Alemanya després de 1941 -
(1883–1945) Va ser el dictador feixista d’Itàlia i aliat de Hitler fins a la seva execució el 1945 -
(1870–1924)
Vladimir Lenin va néixer el 1870 a Rússia i va ser el líder dels bolxevics. El 1917 va dirigir la Revolució d’Octubre, prenent el poder. El 1922 va fundar la URSS. Va morir el 1924.