-
Els rei d'Espanya, Carles IV, es va unir a la coalició internacional contra França.
-
Les tropes espanyoles van ser vençudes per l'exèrcit de la Convenció francesa.
-
El tractat de Fontainebleau va permetre el pas de les tropes franceses a Espanya per envair Portugal, aliada dels britànics. -
La població española estava indignada pel fet que les tropes napoleòniques s'haguessin establert permanentment, això va provocar el Moti d'Aranjuez, que reclamava la destitució de Godoy i de Carles IV. -
Grups de patriotes van organitzar guerilles contra els francesos. Els francesos van ser derrotats a Bailèn. Josep I va fugir de Madrid. -
Napoleó va ocupar gran part del territori espanyol. Girona i Saragossa no es van rendir i van patir setges durant molt de temps.
-
Es van produir alçaments populars, iniciant una guerra quan el poble de Madrid es va alçar contra les tropes franceses. -
Les abdicacions de Baiona van dixar un buit de poder. Per aquest motiu, la Junta Suprema Central va convocar una reunió de Corts a Cadis. Hi van assistir representants de tots els territoris i van defensar les noves idees del liberalisme. -
La nova cambra va redactar una Constitució, aprovada el 1812, que va reflectir els principis bàsics del liberalimse polític. -
Napoleó es va retirar a Rússia, amb la ajuda de Wellington, els espanyols van vèncer els francesos a Ciudad de Rodrigo, Arapiles i Vitòria.
-
Després d'anys de guerra, Napoleó va reconèixer la derrota i es va signar el tractat de Valençay, posant fi al conflicte. -
Ferran VII, el Desitjat, va arribar a Espenya. -
Ferran VII va clausurar les Corts, va anul·lar la Constitutció i va governar com a monarca absolut durant sis anys.
-
Va triomfar el pronunciament protagonitzat pel coronel Riego a Las Cabezas de San Juan. Es va obligar el rei jurar la Constitució de Cadis. Va ser el Trienni Liberal, en el qual al país hi va haber dues formes d'entendre el liberalisme, els moderats i els exaltats. Les diferències es van concloure amb la intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.
-
Ferran VII va recorar els seus poders absoluts i la senda de l'Antic Règim. Els governs van haver de fer front a diversos problemes que van erosionar la monarquia.
-
Davant els problemes que van erosionar la monarquia, Ferran VII va optar fer pública la Pragmàtica Sanció, que permetia a la seva filla nounada filla Isabel pogues heredar la Corona. -
Arran de la defunció de Ferran VII, la seva filla Isabel, de tres anys, va ser nomenada reina, però el govern va recuaure en un regnat per la seva mare, Maria Cristina. El seu oncle Carles, va respondre al nomenament amb la declaració de la guerra.
-
Per pal·liar el dèficit d'hisenda, es va dur a terme la desmorització de les propietats eclesiàstiques del clergat masculí, ordenada pel ministre Juan Álvarez. -
L'aprovació de la Constitució del 1837, va establir la divisió de poders i la sobirania nacional. -
Els moderats van accedir al govern amb el suport de el regnat i van introduir un gir conservador a la revolució liberal. -
El suport de Maria Cristina va suscitar un moviment progressista en contra seu i es va veure obligada a dimitir. -
Un nou pronunciament moderat va obligar a Espartero dimitir, i les Corts van avançar la majoria d'edat d'Isabel II per proclamar-la reina. -
Amb el govern del general Narváez, es va iniciar la Dècada Moderada, que va donar una orientació conservadora i centralista al sistema liberal.
-
Es va aprovar una nova Constitució, que promovia un poder executiu compartit entre la reina i les Corts. -
El poder de les camarilles moderades a la Cort i el favoritisme de la reina va portar els progressistes a recórrer a un nou pronunciament militar, que va donar origen al Bienni Progressista. -
Alternança en el govern entre els moderats i la Unió Liberal, un partit centrista creat per O'Donnell. Els governs moderats van prescindir de les Corts i van exercir una forta repressió.
-
Les protestes populars van fer que Maria Cristina entregés el govern als progressistes, que van posar fi a l'absolutisme i a l'Antic Règim. -
La crisis de la monarquia va conduir a la "gloriosa Revolució", una insurrecció per enderrocar Isabel II i democritzar el sistema polític, impulsada per progressistes i democrates. -
El Sexenni esta dividit en tres etapes: el Govern provisional (1868-1870), la monarquia d'Amadeu de Savoia (1870-1873) i la Primera República (1873-1874).
-
Es va formar un govern provisional, dirigit pel general Serrano. Es van convocar Corts que van redactar una nova Constitució de caràcter democràtic, aprovada el 1869. Es recuperava la sobirania nacional, el sufragi universal masculí, l'Església se separa de l'estat i s'establia la monarquia constitucional com a forma de estat.
-
Va esclatar una insurrecció independista a l'illa de Cuba que va iniciar una nova guerra.
-
Amadeu de Saboia va pretendre ser un rei democràtic. Va comptar amb el suport de progressistes, unionistes i demòcrates. El govern va posar en marxa noves mesures per la recuperació econòmica i per la democratització del país.
-
Els carlins van proclamar rei a Carles VII, que va fer esclatar en una nova guerra, mentre que els republicans volien proclamar la República.
-
Promoguda pels intransigents, es va produir la insurrecció cantonalista i ciutats com Alcoi, Cartagena o Múrcia, es van declarar cantons independents. Cal afegir també l'oposició dels monàrquics, que van conspirar per restaurar la monarquia a Alfons, fill d'Isabel II. -
Les Corts van proclamar la primera República després de l'abdicació d'Amadeu de Savoia, la pressió popular i la dels republicans.
-
Un cop d'estat liderat pel general Pavía va dissoldre les Corts i va lliurar la presidència del govern al general Serrano. -
El primer president de la república, Estanislau Figueras, el van succeir al govern tres presidents més: el "centralista i federalista" Pi i Margall, defensor d'una política d'"ordre i progrés", i els "unionistes i moderats" Salmerón i Castelar. -
El pronunciament de Sagunt, protagonitzat pel general Martínez Campos, va proclamar rei d'Espanya Alfons de Borbó, fill d'Isabel II. -
Va ser un intent de consolidar la monarquia i estabilitzar Espanya després d'anys de turbulències polítiques.
-
Es va posar fi a la guerra carlina. -
Per garantir l'estabilitat del nou règim, es va proclamar la Constitució del 1876. El text proposava la monarquia constitucional, sobirania compartida entre les Corts i el rei, Corts bicamerals, amplis poders al monarca i declarava l'estat confessional. -
La Pau de Zanjón va posar punt final a la insurrecció cubana. -
Va morir Alfons XII i la seva dona, Maria Cristina, va assumir la regència fins que el seu fill arribés a la majoria d'edat. -
Va esclatar una nova insurrecció a Cuba, par la incapacitat de l'administració espanyola per fer reformes polítiques a l'illa, concedir-lo autonomia i reduir el contrlo econòmic. -
Espanya va patir una derrota i la frma del Tractat de París va segellar la independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico. -
Els Estats Units van declarar la guerra a Espanya, arran de l'enfonsament del cuirassat Maine a l'Havana, la revolta també va implicar les Filipines. -
El fracàs va implicar el fi del passat imperial espanyol. Aquesta situació va comportar la fallida de tot un sistema i d'una època de la història d'Espanya.