-
El cop d’estat de Napoleó Bonaparte, conegut com el Cop d’Estat del 18 de Brumari, va tenir lloc el 9 de novembre de 1799 i va marcar la fi del Directori, l’últim govern de la Revolució Francesa, i l’inici del Consolat, amb Napoleó com a Primer Cònsol. -
El Consolat va ser el règim polític que va governar França entre 1799 i 1804, després del cop d’estat del 18 de Brumari. -
El títol de cònsol vitalici va ser un pas clau en l’ascens de Napoleó cap a l’Imperi. -
El Codi Civil Napoleònic, també conegut com el Code Civil des Français, va ser promulgat el 21 de març de 1804 durant el govern de Napoleó Bonaparte com a Primer Cònsol. És una de les obres jurídiques més influents de la història moderna. -
L’Imperi Napoleònic, també conegut com el Primer Imperi Francès, va existir entre 1804 i 1815, sota el lideratge de Napoleó Bonaparte. Va ser un dels períodes més influents de la història europea moderna. -
La Batalla de Trafalgar va tenir lloc el 21 d’octubre de 1805 davant del cabo Trafalgar, a la costa de Cadis, Espanya. Va ser una de les batalles navals més decisives de les Guerres Napoleòniques. -
apoleó Bonaparte es va proclamar emperador dels francesos el 18 de maig de 1804, i va ser coronat oficialment el 2 de desembre de 1804 a la catedral de Notre-Dame de París, en una cerimònia solemne on ell mateix es va posar la corona, simbolitzant que el seu poder no provenia del Papa, sinó de la seva pròpia autoritat -
El màxim domini napoleònic sobre Europa es va assolir cap a l’any 1812, just abans de la fallida campanya de Rússia. En aquell moment, l’Imperi Napoleònic era la potència hegemònica del continent i controlava directament o indirectament una gran part d’Europa. -
La invasió de Rússia de 1813 va ser un dels episodis més desastrosos de la carrera de Napoleó Bonaparte i va marcar l’inici del declivi del seu imperi. -
El Congrés de Viena (1814–1815) va ser una gran conferència internacional celebrada a la capital de l’Imperi Austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte. El seu objectiu principal era restablir l’ordre polític i territorial a Europa després de més de dues dècades de revolució i guerres. -
Després de la derrota de Napoleó i l’entrada de la coalició antifrancesa a París el març de 1814, Napoleó Bonaparte va ser obligat a abdicar el 6 d’abril de 1814. Com a part del Tractat de Fontainebleau, se li va permetre conservar el títol d’emperador, però va ser desterrat a l’illa d’Elba, situada al mar Tirrè, prop de la costa italiana. -
La coalició antifrancesa, formada per Gran Bretanya, Àustria, Prússia i Rússia, va entrar a París els dies 30 i 31 de març de 1814, en el que es coneix com la Batalla de París, marcant el final de la campanya de França i de l’Imperi Napoleònic. -
L’Imperi dels Cent Dies va ser el breu període entre el 20 de març i el 8 de juliol de 1815 durant el qual Napoleó Bonaparte va recuperar el poder a França després d’escapar del seu exili a l’illa d’Elba. -
La Restauració és el període històric que va seguir la caiguda de Napoleó Bonaparte, iniciat el 1814 amb la seva primera abdicació i consolidat després de la seva derrota definitiva a Waterloo (1815). El seu objectiu principal era restablir l’ordre monàrquic i conservador anterior a la Revolució Francesa. -
La Batalla de Waterloo, celebrada el 18 de juny de 1815 a Bèlgica, va ser la derrota definitiva de Napoleó Bonaparte davant la Setena Coalició, formada principalment per Gran Bretanya, Prússia, Àustria i Rússia. -
La derrota de Napoleó a Espanya va ser un dels episodis més decisius en la caiguda del seu imperi. Tot i que inicialment va aconseguir ocupar gran part del territori, la resistència espanyola i l’ajuda britànica van convertir la Guerra del Francès en un malson per a les tropes napoleòniques. -
La primera onada revolucionària de 1820 va ser un moviment liberal i nacionalista que va esclatar a diversos països d’Europa, especialment al sud del continent, com Espanya, Portugal i Itàlia. Va ser la primera de tres grans onades revolucionàries del segle XIX (seguida per les de 1830 i 1848) i va marcar el començament de la contestació al sistema de la Restauració establert pel Congrés de Viena. -
Napoleó Bonaparte va morir el 5 de maig de 1821 a l’illa de Santa Helena, un petit territori britànic situat a l’Atlàntic Sud, on havia estat exiliat després de la seva derrota definitiva a Waterloo (1815). -
La independència de Bèlgica es va produir el 1830, com a part de la segona onada revolucionària europea. Fins aleshores, Bèlgica formava part del Regne Unit dels Països Baixos, creat pel Congrés de Viena el 1815 per unir les províncies del nord (holandeses) i del sud (belgues) sota el rei Guillem I d’Orange. -
La segona onada revolucionària de 1830, també coneguda com les Revolucions de Juliol, va sacsejar Europa amb moviments liberals i nacionalistes que van desafiar l’ordre establert per la Restauració. Tot i tenir causes comunes, cada país va viure el seu propi procés. -
a independència de Grècia es va consolidar el 1830, després d’una llarga guerra contra l’Imperi Otomà que havia començat el 1821. Aquest conflicte va ser un dels primers èxits dels moviments nacionalistes del segle XIX i va comptar amb un fort suport internacional. -
La caiguda de la monarquia borbònica a França va tenir lloc durant la Revolució de Juliol de 1830, que va posar fi al regnat de Carles X, l’últim monarca borbònic absolutista. Aquest esdeveniment va donar pas al regnat de Lluís Felip d’Orleans, iniciant la Monarquia de Juliol (1830–1848) -
La tercera onada revolucionària, coneguda com les Revolucions de 1848 o la Primavera dels Pobles, va sacsejar Europa amb una sèrie de revoltes liberals, democràtiques i nacionalistes. Aquestes van esclatar gairebé simultàniament a França, Itàlia, la Confederació Germànica, l’Imperi Austríac i altres regions, impulsades per la crisi econòmica, el descontentament social i el rebuig als règims autoritaris. -
La caiguda de Lluís Felip d’Orleans i la proclamació de la Segona República Francesa van tenir lloc durant la Revolució de Febrer de 1848, un dels episodis més significatius de la tercera onada revolucionària europea. -
El Segon Imperi Francès va començar oficialment el 2 de desembre de 1852, quan Lluís Napoleó Bonaparte, nebot de Napoleó I, es va proclamar emperador amb el nom de Napoleó III. Aquest període va durar fins al 4 de setembre de 1870, i va estar marcat per una combinació de autoritarisme, modernització i ambició imperial. -
La unificació italiana va ser un procés polític i militar que va tenir lloc al llarg del segle XIX i que va culminar amb la creació del Regne d’Itàlia el 1871. Conegut com el Risorgimento, aquest moviment va transformar una península dividida en múltiples estats i dominis estrangers en una nació unificada. -
La unificació alemanya va ser un procés polític i militar que va culminar amb la creació de l’Imperi Alemany el 18 de gener de 1871 a Versalles, sota el lideratge de Prússia i del seu canceller Otto von Bismarck.