-
Carles II mor sense descendència. El testament designa Felip d’Anjou com a successor. Aquest fet provoca la Guerra de Successió perquè l’Arxiduc Carles d’Àustria també reclama la corona. -
Les potències europees es divideixen: França i Castella amb Felip V, Anglaterra, Holanda, Àustria i Portugal amb Carles d’Àustria.
-
-
Catalunya s’alia amb Anglaterra i l’Arxiduc Carles a canvi de garanties de conservar les seves lleis i institucions. -
Derrota austriacista. Aragó i València cauen sota control borbònic. Abolició immediata de les seves institucions. -
L’Arxiduc Carles hereta la corona austríaca, cosa que fa perdre suport internacional al bàndol austriacista. -
Creació de la Reial Acadèmia Espanyola, símbol del centralisme cultural borbònic. -
Final de la Guerra de Successió. Felip V és reconegut rei d’Espanya i es perden territoris europeus (Flandes, Nàpols, Sicília, Gibraltar, Menorca).
-
Fi de la resistència catalana i ocupació borbònica. Catalunya perd les seves institucions pròpies.
-
Últim bastió austriacista a caure en mans borbòniques. -
Felip V aboleix les constitucions catalanes i imposa el model absolutista i centralista castellà. -
Època de pau i estabilitat econòmica i política després de les guerres del primer Borbó.
-
Projecte de reforma fiscal que intentava unificar i racionalitzar els impostos. -
Exemple de despotisme il·lustrat. Impulsa reformes en agricultura, comerç i educació, limita privilegis de l’Església i promou la modernització de l’Estat.
-
Revolta popular a Madrid contra les reformes de Carles III (preus del blat, vestimenta). El rei acaba expulsant els jesuïtes (1767). -
Es trenca el monopoli de Cadis i Sevilla i es permet que altres ports espanyols comercin amb Amèrica, dinamitzant el comerç colonial. -
Marcat per la influència del ministre Godoy i per la crisi econòmica. La Revolució Francesa i la pressió internacional situen Espanya en conflictes militars i diplomàtics.
-
Guerra contra la França revolucionària. Els exèrcits francesos arriben a Catalunya. La guerra acaba amb la Pau de Basilea, que subordina Espanya als interessos francesos.
-
Gran derrota naval davant Anglaterra que destrueix la flota hispano-francesa. Espanya perd la seva capacitat marítima i comercial. -
Invasió napoleònica. El poble s’aixeca contra França (2 de maig de 1808). Neixen les guerrilles i es creen juntes locals. Paral·lelament, a Cadis es redacta la Constitució de 1812.
-
Proclama la sobirania nacional, la divisió de poders i drets individuals. Limita la monarquia i inicia el liberalisme a Espanya. -
Napoleó reconeix Ferran VII com a rei i les tropes franceses es retiren. -
Torna al poder després de la derrota de Napoleó. Es caracteritza per la lluita entre absolutistes i liberals. El regnat té tres etapes clares.
-
Ferran VII anul·la la Constitució de Cadis, restaura l’absolutisme i governa amb repressió contra els liberals.
-
Pronunciamiento de Riego obliga el rei a jurar la Constitució de 1812. Es fan reformes liberals (abolició dels gremis, llibertat d’indústria, desamortitzacions), però genera oposició.
-
Es proclama la independència de Mèxic. Marca l’inici del procés d’emancipació de gairebé totes les colònies americanes. -
Amb l’ajuda de la Santa Aliança, Ferran VII restaura l’absolutisme. Hi ha persecució dura dels liberals i crisi política i econòmica.
-
Govern en nom d’Isabel II. Es desencadena la I Guerra Carlina i es fan les primeres reformes liberals (Constitució 1837).
-
Conflicte civil entre carlins (absolutistes, partidaris de Carles Maria Isidre) i isabelins (liberals).
-
Es desmantella l’Antic Règim amb reformes agràries, constitucionals i econòmiques.
-
Expropiació i venda dels béns eclesiàstics per finançar l’Estat i consolidar el liberalisme.
-
Militar progressista amb suport popular. El seu autoritarisme i la seva política lliurecanvista provoquen protestes i l’aixecament de Barcelona (1842).
-
Espartero bombardeja la ciutat per reprimir un aixecament popular. -
Consolidació del règim liberal, però amb gran inestabilitat: alternança entre moderats i progressistes, intervenció militar i corrupció política.
-
Predomini del Partit Moderat. Constitució de 1845, centralització administrativa, concordat amb la Santa Seu i restricció de drets polítics.
-
Reformes liberals més profundes, nova desamortització (Madoz), reforç dels drets i Constitució progressista (1856, no aplicada).
-
Liderat per O’Donnell i Serrano. Intent de centrisme entre moderats i progressistes. Estabilitat relativa però creixent oposició social.
-
Enderrocament d’Isabel II. S’obre el Sexenni Democràtic amb l’objectiu de democratitzar l’Estat.
-
Una de les més avançades d’Europa: sufragi universal masculí, reconeixement de drets i llibertat religiosa.
-
Monarquia democràtica escollida per les Corts. Inestable, sense suport social ni polític. Abdica el 1873.
-
Conflicte entre carlins i liberals, molt intens al País Basc i Catalunya. (tot i que acaba després del 1874, ja comença dins el període).
-
Etapa breu amb divisions internes, insurreccions cantonals, guerra carlina i conflictes socials.
-
Dissol les Corts i acaba amb la República. Obre el camí a la Restauració borbònica amb Alfons XII.