-
El 1894, el tsar Nicolau II va prendre el poder de l'imperi rus. On la classe obrera vivia amb fam i pobresa, mentre que la classe alta gaudia de riquesa i luxes. -
La lluita contra les injustícies del govern i la falta de menjar va causar una revolució el 1905. Com les protestes eren massives, el tsar va comunicar el manifest d'octubre, on prometia respectar alguns drets, fer una Constitució i crear un parlament (la Duma) per donar veu al poble. -
El Manifest d’Octubre no va bastar i, el 1914, la crisi econòmica va empitjorar quan Rússia va entrar a la Primera Guerra Mundial. Culpaven al tsar de les derrotes i la crisi econòmica, i sospitaven que la seva dona estava aliada amb Alemanya. Ella seguia els consells de Rasputin, qui tenia molta influència a la família reial, però va ser assassinat el 1916 per aristòcrates. La corrupció i la crisi van fer que el poble perdés la confiança en el tsar i volgués derrocar-lo.
-
El 23 de febrer de 1917, a Petrograd va iniciar una revolució. Dones, treballadors i estudiants commemoraven el dia de la dona, i protestaven per la falta de menjar, contra el tsar i la monarquia. Les tropes que controlaven les protestes es van unir als ells, atacant presons i símbols del govern. El tsar va perdre el control de la capital, i el 27 de febrer es va crear el Soviet, un consell de treballadors que volia construir un nou govern basat en les idees socialistes de Karl Marx.
-
L'1 de març de 1917, es va crear un govern provisional amb suport del Soviet de Petrograd, prometent drets democràtics. Però el tsar, que continuava resistint, va abdicar el 2 de març, acabant amb 300 anys de dinastia Romànov. Tot i l’esperança d’un govern més just, el poder es dividia entre el govern i el Soviet. Mentrestant, Vladímir Lenin, líder dels bolxevics, va tornar del seu exili a Suïssa, amb el suport d'Alemanya per aprofitar la crisi i impulsar la revolució. -
El 3 d’abril de 1917, Lenin va arribar a Petrograd amb un pla per donar el poder als soviets. Va demanar repartir terres entre els camperols i transferir el poder del govern provisional als treballadors. Amb la crisi empitjorant, el seu lema "Pa, pau i terra" va guanyar suport. Els treballadors exigien millors condicions, i els soldats es negaven a lluitar més de 8 hores. El futur de Rússia estava en joc. -
Al juny, Rússia va intentar avançar en la guerra, però Alemanya va contraatacar, acabant amb molts soldats. El 4 de juliol, soldats, mariners i treballadors es van rebel·lar contra el govern amb suport bolxevic, però van ser reprimits. Lenin va fugir a Finlàndia i alguns bolxevics van ser arrestats. Kérenski es va convertir en primer ministre el 8 de juliol, però el seu govern es va tornar autoritari. El general Kornílov va intentar imposar una dictadura militar per frenar la revolució. -
L'agost de 1917, el general Kornílov va intentar imposar una dictadura, però Kérenski ho va impedir demanant ajuda als bolxevics i als obrers. Trotski va ser alliberat de la presó i va organitzar els Guàrdies Vermells per defensar Petrograd. No va caldre lluitar perquè els soldats de Kornílov no van poder avançar gràcies a les vagues de treballadors ferroviaris, la majoria partidaris bolxevics. Al setembre, els bolxevics van guanyar poder i Kornílov va ser arrestat com a traïdor.
-
El poble dubtava de Kérenski, i Lenin des de Finlàndia, exigia als bolxevics iniciar la revolució abans del Congrés dels Soviets. El 10 d'octubre, va tornar a Petrograd per organitzar-la. El 25 d'octubre, els Guàrdies Vermells van prendre el Palau d'Hivern, seu del govern. Kerenski va fugir, i els seus ministres van ser arrestats. Lenin va anunciar el derrocament del govern i es va convertir en el nou líder de Rússia. Els bolxevics van prendre el poder i van iniciar una guerra civil. -
Aproximadament 2 milions de soldats van morir durant la Revolució Russa, i 9 milions de civils van perdre la vida a causa de la fam i les malalties. Lenin es va centrar a construir un nou ordre socialista i, el 30 de desembre de 1922, es va crear la Unió Soviètica.