-
Francesc Macià i Llussà, conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya. El 14 d'abril de 1931, després de les eleccions municipals espanyoles d'aquell any, proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.
-
Lerroux és una figura central del bienni conservador. Inicialment republicà d’esquerres, acaba governant amb el suport de la dreta, fet que provoca la pèrdua de credibilitat entre molts sectors republicans.
-
Niceto Alcalá-Zamora fou un advocat i polític andalús, primer president de la Segona República espanyola.
-
Manuel Azaña Díaz va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola. Va ser un dels polítics i oradors més importants en la política espanyola del segle xx, a més d'un notable periodista i escriptor.
-
Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya, ministre del Govern Espanyol, president de la Generalitat de Catalunya republicana durant la Segona República Espanyola i president d'ERC.
-
Govern de Manuel Azaña (esquerres). Es fan reformes agràries, militars, religioses i educatives.
-
Durant el primer bienni republicà es produeixen diverses revoltes impulsades per la CNT-FAI, que rebutgen la República burgesa i defensen la revolució social. Destaquen aixecaments com els de l’Alt Llobregat (1932) o Casas Viejas (1933).
-
Manuel Azaña es converteix en una figura clau del primer bienni republicà. El seu govern impulsa reformes profundes per modernitzar Espanya: reforma militar, educativa, religiosa i agrària, generant entusiasme a l’esquerra i forta oposició de la dreta.
-
Els partits republicans i d'esquerres guanyen a les grans ciutats. S'interpreta com un plebiscit contra la monarquia. -
Alfons XIII marxa a l'exili. A Barcelona, Francesc Macià proclama la "República Catalana dins la Federació Ibèrica". -
Després de la proclamació de la Segona República Espanyola, Francesc Macià proclama la República Catalana. Pocs dies després s’arriba a un acord amb el govern provisional espanyol i es restaura la Generalitat com a govern autònom provisional de Catalunya, pendent de l’aprovació d’un Estatut. -
Catalunya inicia el procés per aconseguir l’autonomia amb la redacció de l’Estatut de Núria, aprovat en referèndum el 2 d’agost de 1931. Aquest procés culminarà amb l’aprovació definitiva de l’Estatut l’any següent. -
Les Corts aproven el dret de vot de les dones, defensat especialment per Clara Campoamor. És una fita històrica que situa Espanya entre els primers països europeus amb sufragi universal, tot i la controvèrsia política que genera. -
Defineix Espanya com una "República de treballadors de tota classe" i és molt progressista i laica. -
El govern republicà dissol la Companyia de Jesús i n’expropia els béns per considerar-la un poder contrari a la República. És una mesura clau de la política laïcitzadora de l’Estat. -
El 10 d'agost de 1932 el general José Sanjurjo, que havia declarat la seva lleialtat al nou govern democràtic el 1931, es va aixecar contra la República a Sevilla. El cop de Sanjurjo va fracassar però el fet exemplificava el creixent descontentament dintre del si de les forces armades contra els avenços socials i les minses llibertats nacionals dels pobles de l'Estat (un dels motius del cop va ser l'aprovació de l'Estatut de Catalunya). -
S’aprova una llei destinada a redistribuir terres i millorar les condicions dels jornalers, especialment al sud d’Espanya. Tot i ser ambiciosa, la seva aplicació és lenta i genera frustració entre els pagesos. -
Les Corts espanyoles aproven l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Catalunya obté institucions pròpies, com el Parlament i el Govern de la Generalitat, i competències en àmbits clau com l’ensenyament i l’ordre públic. -
Victòria d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Macià esdevé el primer president de la Generalitat estatutària. -
S'aprova l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que dóna competències pròpies a la Generalitat. -
A les primeres eleccions amb sufragi femení, guanyen les forces de centredreta, especialment la CEDA i el Partit Radical. Aquest resultat posa fi al primer bienni reformista. -
Es constitueix la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), liderada per José María Gil-Robles. Agrupa diverses forces conservadores i catòliques i defensa la revisió de les reformes republicanes. -
Després de les eleccions de novembre de 1933, governen forces de centredreta i dreta. Es paralitzen o reverteixen moltes reformes del primer bienni (agrària, militar, educativa), fet que provoca una forta tensió social i política.
-
Alejandro Lerroux, líder del Partit Radical, presideix diversos governs amb el suport parlamentari de la CEDA. El seu govern paralitza o reverteix reformes anteriors i afronta una forta conflictivitat social.
-
José Antonio Primo de Rivera funda la Falange Española, un partit d’ideologia feixista, nacionalista i autoritària. Tot i ser minoritari al principi, tindrà un paper rellevant durant la Guerra Civil. -
La Generalitat havia aprovat la Llei de Contractes de Conreu per protegir els pagesos arrendataris. El govern central la va anul·lar, provocant un fort conflicte social i polític entre Catalunya i l’Estat. -
A Astúries, miners socialistes, comunistes i anarquistes protagonitzen una revolta armada contra el govern. L’exèrcit, comandat per Franco, reprimeix durament la insurrecció, amb milers de morts i empresonats. -
La incorporació de ministres de la CEDA al govern és percebuda per l’esquerra com una amenaça feixista. Aquest fet desencadena una resposta revolucionària en diverses zones d’Espanya. -
El president Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. L’exèrcit sufoca l’aixecament en poques hores. El govern català és empresonat i l’autonomia queda en suspens. -
Després del fracàs de l’aixecament, el govern central suspèn l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. La Generalitat queda anul·lada i l’administració catalana passa a mans del govern espanyol. -
Alejandro Lerroux dimiteix com a cap de govern a conseqüència dels escàndols de corrupció i la pèrdua de suport polític. El sistema polític entra en una forta inestabilitat. -
Es destapa un cas de corrupció relacionat amb un joc il·legal que implica membres del Partit Radical de Lerroux. L’escàndol desacredita greument el govern i accelera la seva crisi. -
Després de la victòria del Front Popular a les eleccions, es restableix l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Companys i els consellers empresonats són alliberats i la Generalitat torna a funcionar plenament. -
El Front Popular és una coalició de partits d’esquerra (republicans, socialistes, comunistes) creada per presentar-se unida a les eleccions amb un programa de reformes i amnistia pels represaliats d’octubre de 1934. -
El Front Popular guanya les eleccions generals. Es restableixen les reformes socials, s’alliberen presos polítics i es recupera l’autonomia catalana, però la polarització política s’intensifica. -
El tinent José Castillo, oficial republicà i socialista, és assassinat per militants d’extrema dreta. El crim genera una forta tensió política i social. -
Com a represàlia, membres de forces de seguretat assassinen el líder monàrquic Calvo Sotelo. Aquest fet és determinant perquè sectors militars accelerin el cop d’Estat. -
Diversos generals s’aixequen contra la República. El cop fracassa parcialment i es transforma en una guerra civil que durarà fins al 1939.