-
-
. -
En comparació amb Europa, Espanya no modernitza ni aconsegueix noves tècniques per millorar l'economia del país.
-
Els primers intents de modernitzar l'estructura econòmica
-
. -
. -
.
-
. -
Reivindicacions obreres que propugnaven el republicanisme federal.
-
.
-
Va afavorir a un augment de l'emigració
-
-
-
-
-
-
-
-
Es destaquen les figures de Francesc Pi i Maragall i Valentí Almirall -
-
-
-
Mitjançant un pronunciament militar de General Martínez Campos -
-
-
-
-
-
Es posa fi a la tercera guerra carlina -
-
-
-
-
-
-
S'integraven els federalistes d'Almirall i els moderats i apolítics de la Renaixença -
-
-
-
-
-
-
-
-
Liderat per Àngel Guimerà -
-
-
-
-
-
Encapçalat per la unió de diverses entitats catalanes -
-
Cuba, Filipines i Puerto rico -
-
-
-
-
Població majoritàriament jove masculina i pagesos
-
- Sense drets legals
- Sotmeses a l'home
- Incultes i analfabetes (un 66% enfront del 47% d'homes)
- dones de classe baixa obligades a fer feines de casa i de camp, fàbrica o servei domèstic.
- segregació laboral i salaris 48% inferiors que els homes
-
-
En el qual es van fer ús dels diners obtinguts de la repatriació de capitals per les pèrdues de les colònies. -
-
-
-
Acabà amb l'exèrcit al carrer, diversos morts i ferits i acomiadaments massius. -
-
-
-
-
-
-
S'agrupen totes les forces polítiques catalanistes -
-
-
Conflicte social amb repercussió a Barcelona
-
-
-
Integrava els sectors d'esquerres de la Solidaritat Catalana -
Creat pels anarquistes -
-
-
-
-
-
Entre els republicans autonomistes i els partidaris de Lerroux -
Gràcies a les exportacions de recursos cap als països bèl·lics.
-
Provocat per la Primera Guerra Mundial
-
Dirigir per Francesc Layret, Marcel·lí Domingo i Lluís Companys -
CNT-UGT -
-
Per Francesc Cambó, dirigent de la Lliga Regionalista -
... que deixa 250.000 morts -
-
Crisi econòmica
-
Primera organització femenina -
-
-
CNT: 400.000 afiliats
UGT: 211.000 afiliats -
-
Vaga general i palesà la capacitat organitzativa de l'enfortida CNT. Aquesta etapa inaugura una nova etapa de violència social i en el pistolerisme. -
Ell havia de liderar la revolta, però, un cop mort, Mola des de Pamplona coordina i planifica les accions amb el suport de financers, monàrquics i catòlics. -
-
A causa de les influències de la Revolució Russa -
Per dissidents de la Lliga, antics membres de la UNFR i intel·lectuals independents -
-
Encapçalat per Francesc Macià, qui introdueix la ideologia independentista -
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
A Espanya no va impactar massa gràcies a l’aïllament econòmic a causa del proteccionisme. -
-
1900: 7,5 milions
1930: 8,7 milions -
-
Acord al qual van arribar els principals representants republicans per pactar el fi de la monarquia -
-
Liderat per Francesc Macià -
-
-
-
-
-
-
-
-
-
99% vots en positiu pel projecte de l'Estatut de Núria -
-
-
-
-
-
-
-
Ja enllestit des de juny de 1931 -
-
Es produeix la consolidació de la primacia política d'Esquerra Republicana de Catalunya. -
-
Es produeix per l'expulsió d'alguns líders i sindicats locals -
Que acaba passant a denominar-se Universitat Autònoma de Barcelona presidida per Pompeu Fabra. -
-
-
-
S'ocupava a resoldre les qüestions legals referents a les matèries transferides pel govern de l'Estat. -
Donava més estabilitat als contractes d'arrendament i contemplava la possibilitat que els pagesos poguessin comprar la terra. -
-
-
-
-
-
-
No molts afiliats, però sí molt actiu -
-
Centrista Manuel Portela Valladares, el radical Joan Pich i Pon i lligaires Ignasi Villalonga i Fèlix Escalas
-
Es va decretar l'amnistia per a les 30.000 empresonades, entre ells Lluís Companys, antic president de la Generalitat -
A partir del mes de setembre del mateix any, la Generalitat mira d'assumir el control del Comitè Central de Milícies Antifeixistes. Tot i que no va tenir-ho tot sota control fins a mitjan 1937. -
Enfrontament de dretes i esquerres, les quals surten triomfants amb el Front Popular. -
-
Hitler va respondre a la petició oferint ajut alemany que, durant la guerra fou constant però dissimulat per tal de no desencadenar conflictes polítics. Les ajudes van ser amb la flota alemanya, subministraments, voluntaris alemanys i, principalment, amb l'aviació. El cost d'aquestes ajudes ronda cap als 400 milions de dòlars que es van reembossar en aliments i matèries fins al final de la Segona Guerra Mundial. -
-
-
Protagonitzat per quatre pistolers d'extrema dreta -
Aquest fou assassinat per una unitat de la Guàrdia d'Assalt com a “venjança” pel socialista José del Castillo. No obstant això, aquest atemptat va servir com a excusa pel cop d'estat, acompanyat de les queixes per la falta de resposta per part del govern d'esquerres (Front Popular, Santiago Casares Quiroga) i el president Azaña. -
Comença amb la guarnició a Melilla, on els revoltats aconsegueixen vèncer la resistència i mantenen el control del Protectorat Marroquí. -
Cop militar que va fracassar per la mobilització popular i que va desencadenar en una Guerra Civil (divisió de les "Dues Espanyes") -
Gràcies al seu gran prestigi que tenia per la llarga experiència amb l'exèrcit marroquí, va prendre el comandament de l'exèrcit Africà. -
Azaña, llavors posa en el seu càrrec a Diego Martínez Barrio amb l'objectiu de formar un govern amb representants de totes les forces polítiques per tal de frenar la revolta. -
-
Fou més nombrosa però menys tècnica i estratègica. S'hi va crear el Cos de Tropes Voluntàries (Corpo di Truppe Volontarié), suport aeronaval i equipament bèl·lic. -
La Unió Soviètica, tot havent signat el pacte de No-Intervenció, va oferir aliments i armes, així com avions i personal a la República. -
-
Organitzacions obreres i les autoritats de la Generalitat amb el suport de la Guàrdia d'Assalt, els Mossos d'Esquadra i més tard, de la Guàrdia Civil van aconseguir que el cap de la revolta a Catalunya, el general Goded, ordenés la rendició. -
Aquest va lliurar armes a les organitzacions polítiques i sindicals fidels a la República que havien estat reclamades des que es van assabentar de la revolta. Malauradament, les armes, en gran part dels llocs van arribar un cop ja es va consolidar la revolta. -
Es van adherir 27 països, els quals van comprometre's a no vendre i permetre el pas d'armes i recursos bèl·lics a Espanya. No obstant això, Portugal, Alemanya i Itàlia tot formar part del Comitè, van proporcionar ajuts als rebels, mentre que la República es va veure sotmesa a tancar les fronteres i a l'embargament d'armes. -
Fins que es reorganitza l'exèrcit en el 1937. -
Persecució violenta i agressiva contra els contraris al règim. -
cap de l'exèrcit, cap del partit únic, cap de l'Estat i president del govern. La confirmació definitiva del seu poder personal es va produir en la llarga i dura postguerra espanyola. -
Eren documents que controlaven la distribució d’aliments i béns bàsics durant la postguerra. Van suposar escassetat, control estatal i desigualtats socials en l'accés als productes. -
Llei que augmenta el poder del líder Francisco Franco.
-
. Fou una organització política catalana independentista i progressista. -
-
-
-
Establí que només existia un sindicat legal a Espanya, vertical i controlat pel règim franquista. Aquesta llei eliminà la llibertat sindical i integrà obrers i empresaris en una mateixa estructura per evitar conflictes laborals. -
Fou un òrgan creat pel règim franquista el 1940 per perseguir ideològicament i penalment maçons, comunistes i altres opositors polítics. Va suposar una eina de repressió sistemàtica contra la dissidència durant la dictadura. -
Franco intentà mantenir la neutralitat espanyola a canvi d'exigències territorials, però no s'arribà a cap acord concret, i Espanya no entrà a la Segona Guerra Mundial. -
-
Definia una cambra escollida per Franco i pel sufragi indirecta de les corporacions i tenien la funció de ratificar els projectes proposats de Franco. Sistema anomenat democràcia orgànica. -
-
-
-
Aquí parla sobre el fracàs del règim de Franco i introdueix la monarquia com a alternativa. -
-
Declaració de drets i deures dels espanyols però sense cap garantia democràtica. -
Intenta donar un aspecte de democràcia oferint als espanyols el dret al vot, però que pràcticament no es va arribar a realitzar. -
-
-
Llei que permetia establir a la monarquia com a successora del règim en mans de Joan Carles de Borbó. -
-
-
-
Afecta gran nivell a la població, sobretot zones més avançades com Madrid o Barcelona. -
Introdueix noves figures, tot mantenint als falangistes amb poder, com Joaquín Ruiz- Gimenez, Alberto Martin-Atrajo i Luis Carrero Blanco, qui esdevindrà com a home de confiança del dictador. -
-
-
Acaba de legitimar moralment el règim en l'àmbit internacional. -
-
Gràcies als ajuts econòmics dels EUA més les petites reformes de liberalització econòmica: millores en la producció agrària, la supressió de les cartilles de racionament, la liberalització parcial dels preus i la circulació de mercaderies, l’àmpliament del mercat exterior i la reducció de la inflació amb l’aturada de la despesa pública.
-
-
-
Era impossible equilibrar la balança comercial exportant productes agraris i primeres matèries i maquinària i fonts d’energia. Així com la impossibilitat de controlar el dèficit públic, i la forta inflació que va deixar sense gaires resultats positius pel que fa a l’augment salarial.
-
Joaquin Rioz-Gimenez va voler normalitzar la situació permetent el retorn de professors exiliats, nomenant oberturistes i creant revistes de debat. Tot això va portar a diverses mobilitzacions d’estudiants, al marge de la SEU, així com tancaments d’institucions i detencions. -
-
-
-
Fou durament reprimida i va acabar amb 24 detencions. -
Demandaven una liberalització i democratització de la seva organització política. -
Coordinava a forces polítiques contràries al règim que s’enllaçaven amb els contactes de la Generalitat en exili. -
El govern donà subvencions i crèdits a la producció agrària, la qual cosa va afavorir amb la maquinària. -
restablia amb limitacions la possibilitat de negociació directa entre els representants dels treballadors i dels empresaris, en el si de l'Organització Sindical Oficial. -
Recollia normes i principis que fomentaven l’Estat Franquista. -
-
-
Representà la fi del règim d’autarquia i intervencionisme del primer franquisme. -
Un grup radical del nacionalisme perifèric basc que, més endavant, cometé atemptats violents. -
Va representar la consagració definitiva del franquisme en àmbit internacional, alhora que refermava les posicions internes del règim. -
-
-
-
-
-
Fou una reunió judeomasonica on es varen ajuntar les forces i organitzacions polítiques contràries al règim per tal de buscar democratitzar Espanya. -
-
-
assemblea clandestina d’estudiants i intel·lectuals que fundà el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la UB; va ser reprimida per la policia. Es duu a terme un Convent dels Caputxins de Sarrià. -
-
Escàndol de corrupció per crèdits fraudulents a l’empresa tèxtil MATESA, que sacseja el règim i enfronta falangistes i tecnòcrates. -
Permet crear associacions dins del Moviment, però sense legalitzar partits polítics opositors.
-
Va establir l'EGB, alhora que intentava resoldre el conflicte de la mà d'obra qualificada amb els estudis de Formació Professional. -
Setze persones, acusades, entre altres delictes, de pertànyer a l'organització armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA), i que marcaria un abans i un després en la història del franquisme. -
-
Reforma el Sindicat Vertical, mantenint el control estatal sobre els sindicats, i prohibeix els sindicats independents. Es permet certa representació laboral, però sempre dins el sistema autoritari.
-
-
-
Entra Carlos Arias Navarro com a successor. -
Va ser un programa moderadament reformista, que protagonitzà Carlos Arias Navarro, president de l'últim govern de Francisco Franco. -
-
Joan Carles de Borbó agafa el càrrec provisional durant aquest temps. -
12 morts i 80 ferits, en una cafeteria del carrer del Correo de Madrid freqüentada pels policies de la Direcció General de Seguretat. -
-
-
-
-
-
La policia franquista assalta una assemblea obrera i assassina 5 treballadors -
Dues víctimes mortals. -
-
-
Seguit d'això, deixa ben clares les seves intencions de realitzar una ruptura pactada que inicia el procés de democratització del país. -
Els resultats foren molt favorables.
-
-
-
-
-
-
-
Menada per un grup de militars que pretenien segrestar al govern del Palau de la Moncloa i establir una junta militar -
S'establien els drets i llibertats dels espanyols, la monarquia parlamentària, la divisió de poders, el Tribunal Constitucional i el Defensor del Pueblo i, finalment, la descentralització de l'Estat. -
-
-
Com a conseqüència, el PSOE i el PCE van assolir les alcaldies de 27 capitals de província -
-
-
Jordi Pujol esdevé com a nou president de la generalitat. Ell va negociar pel traspàs de competències amb el govern central. -
Un grup de militars sota el comandament d'Antonio Tejero van ocupar el Congrés i van segrestar els diputats. No obstant això, l'aparició televisada del rei comentat la situació va provocar la retirada de l'exèrcit. -
-
-
Inici de la dècada socialista amb Felipe González com a president. -
-
-
