-
President de la II República durant la major part del conflicte. Representant de l'intel·lectualisme liberal, va veure com el seu projecte de reforma democràtica s'ensorrava. Exhaust pel conflicte i la manca de suport internacional, va dimitir a l'exili francès el febrer de 1939.
-
President de la Generalitat de Catalunya. Va haver de fer equilibris entre el poder dels comitès revolucionaris (anarquistes) i la Generalitat, a més de patir les creixents tensions amb el govern central de la República pel control de les competències autònomes.
-
General que va assumir el lideratge absolut del bàndol revoltat. Proclamat "Caudillo", va unificar totes les forces de la dreta (FET y de las JONS) i va instaurar una dictadura personalista i totalitària que perduraria fins al 1975.
-
L'últim gran cap del govern republicà. Malgrat les crítiques, va mantenir la seva aposta per la "resistència a ultrança", confiant que l'imminent conflicte europeu (II Guerra Mundial) salvaria la República. Va ser una figura clau en la centralització de l'esforç bèl·lic i l'aliança amb l'URSS.
-
Líder del POUM i figura tràgica del conflicte intern republicà. Defensor d'un marxisme independent de Moscou, va ser detingut, torturat i assassinat per agents soviètics després dels Fets de Maig de 1937, convertint-se en el símbol de la repressió estalinista a Espanya.
-
Cunyat de Franco i conegut popularment com el "Cuñadísimo", va ser la figura política més influent dels primers anys de la dictadura i el principal artífex de la construcció de l'Estat feixista a Espanya. Com a ministre de Governació i d'Exteriors, va representar l'ala més radical del falangisme i va ser el gran valedor de l'aproximació de l'Espanya franquista a l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista. La seva influència va començar a declinar després de l'entrevista d'Hendaia.
-
Militar de màxima confiança de Franco, va actuar com la seva "mà dreta" des de la subsecretaria de presidència el 1951, esdevenint la figura clau per garantir la continuïtat del règim. Va ser el principal impulsor del gir cap al nacionalcatolicisme i l'ascens dels tecnòcrates, buscant una gestió eficaç que preservés la dictadura més enllà de la vida del general. La seva influència va ser determinant per fixar la línia successòria en la figura de Joan Carles I
-
Principal figura dels tecnòcrates i membre de l'Opus Dei, va ser el gran cervell de la modernització administrativa i econòmica de la dictadura. Com a director del Pla de Desenvolupament, va aplicar criteris d'eficiència tècnica per treure Espanya de l'endarreriment, impulsant el creixement industrial dels anys seixanta. La seva visió pretenia modernitzar les estructures de l'Estat per garantir la supervivència del règim.
-
Impulsat per França i el Regne Unit, es va constituir el Comitè de No-Intervenció amb l'objectiu teòric d'evitar que la Guerra Civil espanyola s'estengués per la resta d'Europa i desemboqués en un conflicte continental. Aquesta política va prohibir l'exportació d'armes i material bèl·lic a Espanya, una decisió que va resultar profundament asimètrica: mentre que va asfixiar la República privant-la del seu dret legítim a la defensa, les potències feixistes (Alemanya i Itàlia) van ignorar -
La victòria electoral del Front Popular el febrer de 1936 va representar el triomf d'una coalició d'esquerres decidida a reprendre les reformes democràtiques, però alhora va esdevenir el detonant de la polarització definitiva del país. Aquest escenari d'extrema tensió social va servir de pretext als sectors conservadors i a la cúpula militar per accelerar una conspiració contra la legalitat republicana, veient en el nou govern una amenaça directa als seus privilegis i a l'ordre tradicional. -
la insurrecció militar va esclatar al nord de l'Àfrica quan el coronel Juan Yagüe, al capdavant de la Legió, va liderar l'aixecament a Melilla contra la legalitat republicana. Aquesta revolta, autodenominada com a "Alzamiento Nacional", es va propagar amb rapidesa per tot el protectorat del Marroc, consolidant el punt de partida del cop d'estat que pretenia enderrocar el govern del Front Popular i que acabaria derivant en la Guerra Civil. -
El 18 de juliol, el cop d'estat va travessar l'estret i es va propagar per gran part de les guarnicions militars de la Península, provocant una fractura irreversible en l'estatut del poder. En un moviment estratègic clau, el general Francisco Franco va viatjar des de les Illes Canàries fins al Marroc a bord de l'avió Dragon Rapide per assumir el lideratge de l'Exèrcit d'Àfrica, la unitat de combat més experimentada del país. -
El general Manuel Goded va viatjar des de Mallorca per dirigir el cop a Barcelona, però la seva temptativa va fracassar davant la contundent resposta de les forces policials lleials i, sobretot, de la massiva mobilització de les milícies de la CNT i el PSUC. Després de durs combats als carrers, Goded va ser capturat a Capitania General i obligat a admetre la seva derrota per ràdio, un fet que va evitar la caiguda de Catalunya i va lliurar el control real de la ciutat a les organitzacions obreres
-
Davant la paràlisi inicial i el fracàs dels intents de negociació, José Giral va assumir la presidència del govern amb la determinació de frenar l'avenç colpista mitjançant una mesura dràstica: l'armament de les milícies dels sindicats (CNT i UGT) i dels partits del Front Popular. Aquesta decisió va transformar la resistència en una autèntica revolució social i popular, traslladant la defensa de la legalitat republicana a les mans del proletariat organitzat, fet que va resultar decisiu. -
Davant el buit de poder institucional generat pel cop d'estat, es va constituir a Barcelona el Comitè de Milícies Antifeixistes, un organisme de caràcter revolucionari que agrupava les principals forces sindicals i partits d'esquerra. Aquest nou òrgan va assumir el control real de Catalunya, gestionant l'ordre públic i organitzant les primeres columnes de milicians que partirien immediatament cap al front d'Aragó amb l'objectiu de recuperar les zones ocupades pels rebels. -
Davant la necessitat d'institucionalitzar la revolta, els militars revoltats van establir a Burgos la Junta de Defensa Nacional, el seu primer òrgan de govern oficial. Presidida pel general Miguel Cabanellas per la seva antiguitat, aquesta junta va assumir de forma suprema tots els poders de l'Estat en el territori ocupat, amb l'objectiu de coordinar l'esforç bèl·lic i dotar de legitimitat jurídica i administrativa l'avenç de les forces colpistes contra el govern de la República. -
Davant la necessitat urgent de redreçar la situació militar, el líder socialista Francisco Largo Caballero va assumir la presidència del govern formant una coalició d'unitat sense precedents que integrava republicans, socialistes, comunistes i, posteriorment, anarquistes de la CNT. L'objectiu prioritari d'aquest "Govern de la Victòria" va ser centralitzar el comandament polític i militar per posar fi al caos de les milícies atomitzades, iniciant així la creació de l'Exèrcit Popular de la Repúb. -
Després de la vacant en el lideratge deixada per la mort accidental del general Sanjurjo al juliol, la Junta de Defensa Nacional va nomenar Francisco Franco com a Generalíssim dels Exèrcits i Cap del Govern de l'Estat. Aquest nomenament, produït a Burgos, va concentrar tot el poder militar i polític en una sola mà, establint un comandament únic i absolut a la zona revoltada que va posar les bases de la futura dictadura i va unificar sota el seu controlles forces que lluitaven contra la República -
El 7 de novembre es va iniciar la defensa aferrissada de la capital davant l'ofensiva de les columnes franquistes. Sota el lema del "No passaran", la resistència combinada de les milícies i l'arribada de les Brigades Internacionals va aconseguir aturar l'avenç rebel a la Ciutat Universitària. Aquest èxit defensiu va frustrar els plans de Franco d'una victòria ràpida i va convertir Madrid en el gran símbol de la resistència republicana. -
L'exèrcit revoltat va llançar una gran ofensiva a la vall del Jarama amb l'objectiu estratègic de tallar la carretera de València i aïllar definitivament Madrid. Tot i la duresa dels combats i l'elevat nombre de baixes en ambdós bàndols, les forces republicanes, amb un paper destacat de les Brigades Internacionals, van aconseguir frenar l'avenç franquista. La batalla va acabar en un sagnant empat que va consolidar el front madrileny i va demostrar la capacitat de resistència del nou Exèrcit Popu -
En un nou intent d'envoltar Madrid, el Corpo Truppe Volontarie (CTV) italià, enviat per Mussolini en suport de Franco, va llançar una ofensiva motoritzada que va acabar en un fracàs estrepitosos. Les tropes republicanes, aprofitant el fang i la superioritat aèria, van infligir una derrota humiliant a l'exèrcit feixista italià. Aquesta victòria va suposar una gran injecció de moral per a la República, va demostrar l'eficàcia de les seves noves unitats de l'Exèrcit Popular -
Amb la caiguda de Largo Caballero, el socialista Juan Negrín va assumir la presidència del govern amb una política clarament diferenciada: la resistència a ultrança sota el lema "resistir és vèncer". El seu mandat es va caracteritzar per una centralització absoluta del poder polític i militar, l'enfortiment de l'aliança amb l'URSS —únic gran proveïdor d'armes— i la disciplina de l'Exèrcit Popular. -
Davant la resistència de Madrid, Franco va desplaçar l'esforç bèl·lic cap al nord industrial. En una ofensiva progressiva, les tropes rebels van trencar el Cinturó de Ferro de Bilbao i van conquerir successivament Santander i Astúries. La pèrdua d'aquesta franja va ser un cop devastador per a la República, ja que va perdre el control de les mines de carbó i la indústria siderúrgica, claus per a la guerra, permetent a Franco concentrar tot el seu exèrcit.
-
Amb l'objectiu de liquidar qualsevol dissidència política interna, Franco va promulgar el Decret d'Unificació, que forçava la fusió de les dues grans forces del bàndol revoltat: la Falange Española i els Requetès carlins. D'aquesta unió va néixer la FET y de las JONS, l'únic partit permès, que adoptava la simbologia feixista —com la salutació romana— i consolidava el control absolut del "Caudillo". -
La Legió Còndor alemanya i l'aviació legionària italiana, actuant sota les ordres del bàndol revoltat, van arrasar la vila basca de Guernica mitjançant un atac aeri indiscriminat. Aquesta acció es va convertir en el primer gran experiment de guerra total contra la població civil i va commoure l'opinió pública internacional. Més enllà de la destrucció material, Guernica va esdevenir un símbol universal dels horrors de la guerra, immortalitzat poc després per Pablo Picasso. -
El conflicte intern dins del bàndol republicà va esclatar a Barcelona arran de l'intent de la Generalitat de recuperar el control de l'edifici de la Telefònica, gestionat per la CNT. Aquest incident va desencadenar una autèntica guerra civil dins de la Guerra Civil, enfrontant les forces governamentals (PSUC i ERC) contra els sectors més revolucionaris (CNT-FAI i el POUM).
-
Davant la pèrdua definitiva del Nord i la necessitat d'apropar-se als centres industrials i logístics més potents, el govern de la República es va traslladar de València a Barcelona. Aquest moviment buscava centralitzar l'esforç de guerra en una ciutat amb una gran infraestructura i un teixit obrer mobilitzat. Tanmateix, el trasllat també va generar tensions polítiques amb la Generalitat, ja que la forta presència de les institucions estatals a la capital catalana va reduir l'autonomia. -
Nomenat per Franco com el seu successor "a títol de Rei", va assumir la prefectura de l'Estat el 1975 jurant fidelitat a les Lleis Fonamentals del Moviment. No obstant això, un cop al tron, va jugar un paper determinant en el desmantellament de les institucions franquistes des de dins. En lloc de perpetuar el llegat del dictador, va impulsar, juntament amb figures com Adolfo Suárez, el procés de la Transició cap a una monarquia parlamentària. -
A Burgos, la Junta Tècnica va ser substituïda pel primer gabinet ministerial de Franco, institucionalitzant definitivament l'Estat franquista. Aquest govern va ser una aliança d'equilibri entre militars, falangistes, carlins i catòlics, sota el control absolut del "Caudillo". Amb l'aprovació de lleis com la del Fuero del Trabajo, es va consolidar un model d'estat totalitari i nacionalcatòlic que eliminava les llibertats democràtiques i el pluralisme polític. -
Inspirat en la Carta del Lavoro del feixisme italià, el govern de Franco va promulgar aquesta llei fonamental que definia l'organització econòmica i social del nou Estat. El Fuero del Trabajo va prohibir les vagues i els sindicats lliures, substituint-los per un sindicat vertical que agrupava obligatòriament obrers i patrons sota el control de l'Estat. Aquesta norma consolidava un model corporativista que pretenia eliminar la lluita de classes mitjançant la disciplina. -
Immediatament després de l'entrada de les tropes rebels a Lleida, Franco va signar el decret que derogava l'Estatut de Núria de 1932. Aquesta mesura suposava l'anul·lació de l'autonomia catalana i de totes les seves institucions, com la Generalitat. La derogació no va ser només una decisió administrativa, sinó un acte simbòlic de càstig contra la identitat política i cultural de Catalunya, restablint el caràcter centralista de l'Estat i prohibint l'ús oficial del català en els territoris ocupats -
Després de l'ofensiva d'Aragó, les tropes franquistes van aconseguir arribar a Vinaròs (Castelló), assolint un objectiu estratègic clau: tallar el territori republicà en dos. Amb aquesta operació, Catalunya va quedar aïllada de la resta de la zona republicana (Madrid i la zona centre-sud). Aquesta fragmentació va dificultar enormement les comunicacions, el subministrament d'aliments i el transport de material bèl·lic, deixant la República en una situació crítica. -
Va ser l'enfrontament més llarg, cruent i decisiu de tota la guerra. L'Exèrcit Popular de la República, sota les ordres de Vicente Rojo, va creuar el riu en un atac sorpresa per intentar restablir la connexió amb Catalunya i frenar l'avenç franquista. Tot i l'èxit inicial, la superioritat en artilleria i aviació del bàndol revoltat va desgastar les forces republicanes en una guerra de posicions brutal.
-
Aprofitant l'esgotament republicà després de la Batalla de l'Ebre, les tropes franquistes van llançar l'ofensiva final sobre Catalunya. Amb una superioritat aclaparadora en homes i material, el front es va ensorrar ràpidament. L'avenç va ser imparable, provocant el col·lapse de les línies de defensa i iniciant un èxode massiu de civils i militars cap a la frontera francesa.
Aquesta campanya no només va suposar l'ocupació militar del territori, sinó que va marcar el principi de la fi de la Repúb. -
Amb la caiguda de Catalunya, es va produir un èxode sense precedents conegut com "La Retirada". Més de 400.000 persones, entre soldats de l'Exèrcit Popular i població civil, van creuar els Pirineus en condicions infrahumanes fugint de la repressió franquista. En arribar a França, la majoria van ser confinats en camps de concentració com els d'Argelers o Sant Cebrià.
En el pla polític, la situació es va tornar insostenible: Manuel Azaña va presentar la seva dimissió. -
van definir la misèria de la postguerra. Sota l'autarquia (aïllament econòmic), l'Estat controlava el consum assignant a cada família una quantitat mínima de productes bàsics (pa, oli, sucre) a preus oficials. Aquesta escassetat extrema va alimentar l'estraperlo (mercat negre), on els productes "desviats" del control estatal es venien a preus desorbitats, enriquint els que tenien contactes amb el règim mentre la majoria de la població patia fam i malnutrició.
-
Les tropes del bàndol revoltat, liderades pel general Yagüe, van entrar a una Barcelona exhausta i gairebé buida de forces militars, que no va oferir resistència armada. L'ocupació va posar fi a la Catalunya republicana i va desfermar una celebració dels sectors addictes al nou règim a la plaça de Catalunya. Mentre les tropes desfilaven per la ciutat, milers de persones emprenien el camí cap a l'exili. La caiguda de la capital catalana va ser el cop de gràcia moral i logístic per a la República -
va ser l'instrument jurídic de Franco per institucionalitzar la repressió econòmica i social contra els vençuts. Amb caràcter retroactiu, permetia castigar qualsevol persona que hagués donat suport a la República des de 1934, facilitant l'espoli de béns, l'aplicació de multes astronòmiques i la inhabilitació laboral de milers de ciutadans. En definitiva, va servir per aniquilar l'oposició i deixar els "desafectes" al nou règim en la misèria absoluta, transferint el seu patrimoni a l'Estat.
-
En un cop definitiu per a la legitimitat de la República, França i la Gran Bretanya van reconèixer oficialment el govern de Franco com l'únic legal a Espanya. Les potències democràtiques, tement l'avenç del comunisme i buscant una relació pragmàtica amb qui ja es perfilava com a vencedor, van abandonar la política de "no intervenció" per acceptar la realitat del nou règim. Aquest reconeixement va accelerar la descomposició interna del bàndol republicà i va deixar Negrín sense cap suport diplomàt
-
Davant la desesperada situació de la República, el coronel Segismundo Casado, amb el suport de sectors socialistes i de la CNT, va protagonitzar un cop d'estat a Madrid contra el govern de Negrín i la influència del PCE. Casado creia que, eliminant els comunistes de l'equació, podria negociar una "pau honrosa" amb Franco basada en garanties per als militars i polítics republicans.Tanmateix, Franco es va mantenir inflexible i només va acceptar la rendició incondicional. -
Des de Burgos, Franco va signar el darrer comunicat de guerra, anunciant oficialment la victòria del bàndol nacional amb la cèlebre frase: "En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado". Aquest document posava fi a gairebé tres anys de conflicte fratricida i marcava l'inici d'una dictadura que duraria gairebé quatre dècades. -
Aquesta llei va ser l'eina del règim per perseguir implacablement qualsevol ideologia contrària als principis del nacionalcatolicisme. Establia càstigs severs (presó i confiscacions) per a aquells acusats de pertànyer a lògies maçòniques, organitzacions comunistes o defensar idees contra la religió i la pàtria. Va crear un tribunal especial que va permetre una depuració ideològica total de la vida pública espanyola.
-
Lluís Companys, president de la Generalitat, va ser capturat a l'exili francès per la Gestapo i entregat a les autoritats franquistes. Després d'un consell de guerra sumaríssim i sense garanties, va ser fusilat al castell de Montjuïc. Companys és l'únic president d'un govern elegit democràticament a Europa que va ser executat durant el període de la Segona Guerra Mundial. La seva mort es va convertir en un símbol de la repressió contra les institucions catalanes i el moviment republicà. -
La condemna de l'ONU el 1946 va suposar l'ostracisme internacional del règim franquista, provocant la retirada d'ambaixadors i el buit diplomàtic de les democràcies occidentals. Aquest aïllament va tenir conseqüències econòmiques devastadores, ja que Espanya va ser exclosa de les ajudes del Pla Marshall (1947) i de l'aliança militar de l'OTAN (1949), fet que va condemnar el país a prolongar la misèria de l'autarquia i a quedar al marge de la recuperació europea de postguerra fins a l'arribada GF -
Militant del MIL (Moviment Ibèric de Lliberació), la seva figura va transcendir la seva activitat política per convertir-se en un símbol universal de la resistència antifranquista. La seva execució l'any 1974, en un moment en què Europa ja havia abandonat pràctiques repressives d'aquest tipus, va evidenciar la crueltat final d'un règim que es resistia a morir. El seu cas no només va sacsejar la societat catalana i internacional, sinó que va marcar un punt de no retorn en la moral de la dictadura
-
Va ser la primera gran protesta social de la postguerra que va posar en escac el règim, originada per l'augment del preu del bitllet de tramvia mentre a Madrid es mantenia més baix. La població va respondre amb un boicot massiu, desplaçant-se a peu, i la protesta va derivar en una vaga general que reclamava millors condicions de vida davant la inflació. Aquest fet va marcar l'inici del despertar de la mobilització obrera i ciutadana, forçant Franco a remodelar el seu govern. -
Els Pactes de Madrid van significar el fi definitiu de l'aïllament internacional del franquisme en el context de la Guerra Freda. Mitjançant aquests acords, Espanya permetia la instal·lació de bases militars nord-americanes en territori espanyol (com les de Torrejón o Rota) a canvi d'ajuda econòmica i material militar. Aquest pacte amb els Estats Units va suposar un reconeixement implícit de la dictadura per part de la major potència occidental, consolidant la figura de Franco -
L'admissió formal d'Espanya com a membre de les Nacions Unides el 1955 va representar el segell definitiu a l'acceptació internacional de la dictadura. Després d'anys de buit diplomàtic, el gir estratègic dels Estats Units en la Guerra Freda va obrir les portes de l'organització al règim de Franco, que va passar de ser un "paria" internacional a ser un aliat estratègic en el bloc anticomunista. Aquesta fita va suposar la fi de l'ostracisme polític i va consolidar la imatge exterior del règim. -
Davant la fallida econòmica del sistema autàrquic, Franco va remodelar el govern donant entrada als tecnòcrates, molts d'ells vinculats a l'Opus Dei. Aquests nous ministres van desplaçar la vella guàrdia falangista, imposant criteris d'eficàcia tècnica i liberalització econòmica per sobre de la ideologia. El seu objectiu era modernitzar l'administració i obrir el mercat espanyol a l'exterior, una transició que va culminar amb el Pla d'Estabilització de 1959.
-
Aquesta llei va ser una de les set Lleis Fonamentals del Regne i servia per fixar les bases ideològiques permanents de la dictadura, reafirmant el Moviment Nacional com l'únic partit legal a Espanya. El text definia l'Estat com una "democràcia orgànica", catòlica i tradicional, i obligava tots els funcionaris i alts càrrecs públics a jurar fidelitat a aquests principis per poder exercir. Amb aquesta norma, Franco pretenia blindar el règim davant qualsevol intent de canvi polític. -
Aquest decret llei va marcar el fi de l'autarquia i l'inici de la liberalització econòmica sota la direcció dels tecnòcrates. L'objectiu era frenar la inflació i obrir el mercat espanyol a l'exterior mitjançant la devaluació de la pesseta i la inversió estrangera. Tot i la duresa inicial dels ajustos, va corregir el rumb d'una economia en fallida i va posar les bases del "miracle econòmic" dels anys seixanta. -
Durant aquest període, Espanya va viure un creixement econòmic accelerat, conegut com el "miracle espanyol", impulsat pel turisme de masses, les inversions estrangeres i les remeses dels emigrants. Aquesta industrialització va provocar un èxode rural massiu, on milions de persones van abandonar el camp cap a les zones industrials (Catalunya, País Basc i Madrid) o cap a Europa. La societat es va transformar profundament, passant de ser agrària a urbana i de serveis.
-
Aquesta reunió a Munic va aplegar més d'un centenar de líders de l'oposició al franquisme, tant de l'exili com de l'interior, amb l'objectiu de demanar la restauració de la democràcia com a condició per a l'entrada d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE). El règim de Franco va reaccionar amb fúria, batejant la trobada despectivament com a "Contuberni" i responent amb una dura campanya de desprestigio i la repressió dels assistents, que van ser enviats a l'exili o confinats. -
El TOP va ser una jurisdicció especial creada per jutjar delictes polítics, com la "rebel·lió" o la "propaganda il·legal", que fins llavors havien estat sota control militar. Amb aquest canvi al sistema civil, el règim intentava "rentar la seva cara" davant l'opinió internacional, simulant una normalització jurídica mentre mantenia una repressió sistemàtica contra l'oposició. Tot i ser formalment civil, el tribunal estava format per jutges addictes a la dictadura. -
Impulsada pel ministre Manuel Fraga, aquesta llei va suprimir la censura prèvia obligatòria, permetent una certa llibertat d'expressió fins llavors inexistent. Tanmateix, va introduir l'autocensura, ja que establia un sistema de multes elevadíssimes, suspensions de diaris i responsabilitats penals per als directors que publiquessin crítiques al règim o a les seves institucions. -
L'escàndol MATESA va ser un cas de corrupció financera massiva relacionat amb el frau en les ajudes a l'exportació de maquinària tèxtil, que va acabar esclatant en una cruenta lluita política interna. El sector falangista va utilitzar el cas per desprestigiar els tecnòcrates de l'Opus Dei, que controlaven les carteres econòmiques, provocant una crisi de govern sense precedents.
-
Franco va nomenar oficialment davant les Corts el príncep Joan Carles de Borbó com el seu successor "a títol de Rei", sota la fórmula de la Llei de Successió. Aquest acte buscava instaurar una monarquia del Moviment, diferent de la dinàstica tradicional, per garantir la continuïtat de la dictadura un cop morís el Generalíssim. El futur monarca va haver de jurar lleialtat a les Lleis Fonamentals del Moviment Nacional, segellant així el compromís de mantenir l'estructura del règim com a successor -
Constituïda en la clandestinitat a l'església de Sant Agustí de Barcelona, va ser la plataforma d'oposició unitària més important contra la dictadura a Catalunya. Va aconseguir aplegar partits polítics, sindicats i entitats socials de diverses ideologies sota el cèlebre lema "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia". Aquesta unió va ser clau per articular la resistència antifranquista i per mobilitzar la societat catalana durant els darrers anys del règim. -
L'atemptat perpetrat per ETA a Madrid, que va acabar amb la vida del president del Govern mitjançant una potent càrrega explosiva sota el carrer, va suposar un cop mortal per a la dictadura. Carrero Blanco era la peça mestra que Franco havia designat per assegurar la supervivència del sistema més enllà de la seva pròpia mort. El seu assassinat va provocar una profunda crisi política i va trencar la línia de continuïtat prevista pel règim. -
L'execució del jove anarquista català, membre del MIL, va ser una de les darreres i més brutals mostres de repressió del franquisme. Assassinat mitjançant el mètode medieval del garrot vil a la presó Model de Barcelona, la seva mort va ser interpretada com una venjança del sector més intransigent del règim (conegut com el "Búnker") després de l'atemptat contra Carrero Blanco. Malgrat les intenses campanyes internacionals i les peticions de clemència,Franco va voler reafirmar l'autoritat. -
Després d'una llarga agonia i malaltia, el dictador va morir a Madrid, posant fi a 36 anys de dictadura personalista. La seva mort no només va significar la desaparició física del "Caudillo", sinó que va marcar el col·lapse definitiu de les estructures del règim que havien intentat perpetuar-se sense ell. Amb el seu decés es va tancar un dels períodes més foscos de la història contemporània d'Espanya i es va iniciar de forma immediata el procés de la Transició.
Looking for a timeline maker?
Create timelines for projects, roadmaps, history, lessons, legal cases, and stories with Timetoast. Timetoast is a timeline maker for work, school, research, and stories.