-
Carles II, l’últim rei de la dinastia dels Àustries espanyols, mor sense descendència. El seu testament designa com a successor Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV de França. Aquesta decisió provoca tensions internacionals i dóna inici a la Guerra de Successió Espanyola, ja que altres potències europees temen l’excessiu poder de la Casa de Borbó. -
Conflicte europeu i civil alhora: els partidaris de Felip V (Borbó) i els de Carles d’Àustria s’enfronten per la corona d’Espanya. A nivell internacional, hi participen les principals potències (França, Àustria, Anglaterra, Holanda, Portugal). A la Península, la Corona de Castella dóna suport a Felip, mentre que la Corona d’Aragó majoritàriament se situa amb Carles.
-
Anglaterra i Àustria signen un pacte amb Catalunya i València per donar suport a l’Arxiduc Carles d’Àustria com a rei d’Espanya. A canvi, prometen respectar les institucions i furs dels territoris de la Corona d’Aragó. Aquest pacte marca l’inici de la divisió interna dins la Monarquia Hispànica. -
Final de la guerra a escala internacional. Espanya reconeix Felip V com a rei, però ha de cedir territoris importants: Gibraltar i Menorca a Anglaterra, Flandes, Nàpols, Milà i Sardenya a Àustria, i Sicília a Savoia. Espanya perd gran part dels seus dominis europeus i consolida un paper secundari a la política internacional. -
El tractat confirma Utrecht. El 11 de setembre de 1714, Barcelona cau davant les tropes borbòniques, posant fi a la resistència catalana. A partir d’aquest moment, la Monarquia hispànica inicia un procés de centralització i uniformització política sota Felip V.
-
Felip V imposa els decrets que eliminen les institucions pròpies dels regnes de la Corona d’Aragó (Catalunya, València, Mallorca i Aragó). Les lleis i institucions de Castella passen a ser les úniques vàlides. És el triomf de l’absolutisme i la pèrdua d’autonomia d’aquests territoris. -
Amb Felip V, s’inicia la dinastia Borbònica a Espanya. S’imposa un model centralista i absolutista inspirat en França, que substitueix definitivament el sistema dels Àustries. -
Ferran VI governa amb una política pacifista i reformista. Promou la modernització de l’economia i les finances i afavoreix la recuperació després de les guerres anteriors. És considerat un període de relativa estabilitat.
-
Durant el regnat de Ferran VI, el ministre Zenón de Somodevilla, Marquès de la Ensenada, impulsa una gran reforma fiscal: el Cadastre d’Ensenada. L’objectiu era conèixer la riquesa de cada territori per implantar un sistema tributari més just i eficient. Tot i la seva ambició, no es va aplicar completament. -
Carles III és conegut com el “rei il·lustrat”. Impulsa reformes inspirades en la Il·lustració: modernització de l’agricultura, foment de la indústria i comerç, reformes urbanístiques (especialment a Madrid) i limitació del poder de l’Església. El seu regnat és vist com l’època d’or de la Il·lustració a Espanya.
-
Carles III decreta l’expulsió de la Companyia de Jesús de tots els territoris espanyols. Els jesuïtes tenien molt poder en l’educació i influència social, i la mesura respon a la voluntat de limitar el poder de l’Església i reforçar l’autoritat reial. -
Carles III decreta la llibertat de comerç amb gairebé tots els ports americans, trencant el monopoli de Cadis. Aquesta mesura impulsa l’economia colonial i permet un major intercanvi de productes i riqueses, tot i que també augmenten els conflictes amb Anglaterra. -
Carles IV puja al tron en un context complicat: la Revolució Francesa (1789) i les guerres napoleòniques sacsegen Europa. El seu govern queda dominat per Manuel Godoy, favorit del rei i la reina. La inestabilitat interna i la pressió exterior debiliten la monarquia.
-
Espanya declara la guerra a la França revolucionària. Després de derrotes militars, Espanya signa la Pau de Basilea (22 de juliol de 1795), cedint Santo Domingo a França. És un moment de crisi per a l’exèrcit i per a la política exterior espanyola.
-
Napoleó Bonaparte ocupa Espanya i col·loca el seu germà Josep Bonaparte com a rei. El poble espanyol s’alça en resistència (2 de maig de 1808 a Madrid). Es forma una guerra de guerrilles i de resistència popular, amb suport britànic. Al mateix temps, les Corts de Cadis elaboren una nova Constitució.
-
Durant aquests anys, la majoria de territoris americans sota domini espanyol aconsegueixen la seva independència: Veneçuela (1811), Colòmbia (1819), Xile (1818), Perú (1821), Bolívia (1825), entre d’altres. Espanya només conserva Cuba, Puerto Rico i Filipines.
-
Aprovada el 19 de març de 1812 per les Corts de Cadis, coneguda com “La Pepa”. Estableix la sobirania nacional, la separació de poders i drets i llibertats bàsiques. Tot i la seva curta vigència, és un símbol del liberalisme espanyol. -
Ferran VII recupera el tron després de la derrota de Napoleó. El seu regnat té tres fases: Absolutisme (1814–1820): restaura l’absolutisme i anul·la la Constitució de Cadis. Trienni Liberal (1820–1823): després del pronunciamiento de Riego, governa sota la Constitució. Dècada Ominosa (1823–1833): torna l’absolutisme amb ajuda de la Santa Aliança.
Durant el seu regnat, Espanya perd gairebé totes les colònies americanes, començant per Mèxic (1821). -
El coronel Rafael del Riego es revolta contra el govern absolutista i obliga Ferran VII a jurar la Constitució de Cadis. Comença el Trienni Liberal, una etapa breu però significativa de govern constitucional. -
Mèxic proclama la seva independència amb el Pla d’Iguala i l’entrada de Agustín de Iturbide a la Ciutat de Mèxic. Aquest esdeveniment simbolitza la caiguda de l’imperi espanyol a Amèrica, ja que successivament es perdran la majoria de colònies. -
A la mort de Ferran VII (1833), hereta el tron la seva filla Isabel II, menor d’edat. La seva mare, Maria Cristina, exerceix la regència. Els carlins, partidaris del germà del rei, Carles, inicien la I Guerra Carlina (1833–1839). La regència s’acompanya de la Desamortització de Mendizábal (1836), que expropia béns de l’Església per finançar l’Estat i afavorir la burgesia.
-
El general Espartero substitueix Maria Cristina després de la seva abdicació. El seu govern té un fort component militar i liberal progressista, però perd suport per la seva autoritat excessiva. Finalitza amb el seu exili.
-
Isabel II és proclamada major d’edat amb 13 anys. El seu regnat es caracteritza per la inestabilitat: alternança entre governs moderats i progressistes, corrupció i intervenció militar constant. Destaquen les guerres carlines i el conflicte entre moderats i progressistes. El 1868, la Revolució de “La Gloriosa” provoca la seva caiguda i exili.
-
Període d’experimentació política després de la Revolució Gloriosa. Inclou: el regnat d’Amadeu I (1871–1873), la Primera República (1873–1874) i el Cop d’Estat de Pavía (1874). Marca un intent de modernització política, però acaba amb la Restauració borbònica.
-
Un cop militar encapçalat pel general Topete, Serrano i Prim derroca Isabel II. Comença el Sexenni Democràtic, una etapa de gran experimentació política amb nous règims i constitucions. -
La nova Constitució és la més liberal fins al moment. Reconegut amplis drets i llibertats, i estableix la monarquia parlamentària. Es busca un rei amb perfil liberal europeu: finalment, Amadeu de Savoia és escollit. -
Amadeu de Savoia, rei d’origen italià, arriba a Espanya per governar amb la Constitució de 1869. El seu regnat fracassa per la inestabilitat política, els enfrontaments entre partits i la guerra carlina. Abdica el 1873.
-
Declarada després de l’abdicació d’Amadeu I. És una etapa breu i convulsa: es proclamen diversos governs i hi ha tensions entre republicans federals i unitàries. A més, coincideix amb la Tercera Guerra Carlina i revoltes socials. Finalitza amb el cop d’Estat del general Pavía.
-
El general Pavía dissol per la força les Corts i posa fi a la Primera República. S’inicia un govern provisional militar que prepara el camí per a la Restauració borbònica amb Alfons XII, fill d’Isabel II.