-
150 BCE
150 aC. Els ibers i Barkano
Els primers indicis de la ciutat són del segle V-VI aC durant els assentaments ibers hi ha el nucli urbà més important, Barkeno (ubicat a Montjuïc) dedicat al conreu i al comerç amb un port natural. -
100 BCE
100 aC. Baetulo
Es crea Baetulo amb una retícula ortogonal. L’urbs més important de la zona que es connecta amb la Via Augusta. -
10 BCE
10 aC. Barcino
Es crea Barcino al cor del nucli antic de Barcelona, per controlar el comerç marítim i interior. -
200
200-260. L'estructuració de la plana
Barcino creix més ràpid que Baetulo i les activitats agrícoles es situen fora la ciutat. Apareix un sistema de camins radial.La muralla de la ciutat (que separa l’elit amb la resta de la població) queda reforçada amb més torres per la situació insegura de l’imperi romà. -
550
550. La Barcinona Visigoda
Amb la caiguda de l’imperi romà, els edificis públics són desmuntats, els carrers s’estrenyen i es desvien. El cristianisme està molt present als nuclis urbans. Els visigots arriben a la ciutat. -
1000
1000. La represa des del camp
-
1100
1100. Barcelona capital comtal
Els comtes construeixen molins i s’imposen als senyors feudals. El rec és una infraestructura bàsica. -
1200
1200-1250. Viles fora de la muralla
La ciutat creix fora de les muralles, entorn de monestirs i centres religiosos. Es desenvolupen les institucions municipals i es construeixen hospitals. -
1300
1300. Creixement baixmedieval
L’expansió mediterrània fa créixer Barcelona, la ciutat més important de la corona Catalanoaragonesa. Construeixen una nova muralla i drassanes reials. -
1400
1400. Nou perímetre urbà
Nou perímetre emmurallat per incloure el Raval i incloure les drassanes. L’antiga muralla romana està absorbida per les construccions. -
1500
1500-1550 Obres al port
la ciutat ja té un port artificial. El Raval es densifica. La ciutat va perdre la centralitat política per la integració al gran imperi d’Habsburg.Es fan obres al port, com el passeig. -
1600-1650. Guerra i militarització
Tancament definitiu de la muralla del mar i s'acumulen sediments a la zona de la Barceloneta. La guerra dels segadors va obligar a millorar la muralla medieval i a construir una fortificació a Montjuïc. Amb la pèrdua de la guerra, les muralles són controlades per la Monarquia. -
1700-1750. Derrota política i creixement manufacturer
Barcelona esdevé el cap de Batalla a la guerra dels nou anys. Van bombardejar per mar, sobretot al barri de la Ribera i hi ha un setge militar.L’any 1750, Barcelona pateix una gran repressió per la guerra de Successió. Hi va haver la demolició del barri de la Ribera per ficar una ciutadella que controlés la ciutat. Va voler dividir la plana en petits municipis. L’activitat econòmica va créixer, basant-se en el dinamisme urbà, mercantil i manufacturer (fàbriques indianes). -
1800-1859 Metamorfosi fabril intramurs
Cremen convents i hi ha la desamortització de propietats de l'Església, hi ha un esponjament per crear places i mercats. Les fàbriques es van traslladar als pobles (pel perill de les màquines de vapor). Sorgeix la Barceloneta. El 1848 es va inaugurar la primera línia ferroviària, de Mataró a Barcelona. Hi ha autorització per enderrocar les muralles i el 1860 comencen les reformes del pla d'Ildefons Cerdà -
1890-1903 Creixement de l'Eixample
Es va enderrocar la ciutadella i el 1888 es va celebrar l'Exposició Universal. El creixement urbà té tres noves polaritats: la Universitat, la Plaça Catalunya i l’antiga Ciutadella.L'any 1903 es construeixen grans equipaments com l’Escorxador, la presó Model, l’Hospital Sant Pau i es construeix el tramvia. -
1936-1956. Guerra civil i postguerra
1 milió d'habitants per la immigració atreta per les fàbriques i obres públiques. Metro es va inaugurar el 1924 i l’Exposició del 1929 transforma la plaça Espanya i Montjuïc. El 1920 es va ubicar la Zona Franca amb la incorporació de la Maria de l’Hospitalet. La guerra civil va suposar una pèrdua de la demografia i d’edificis catòlics per la crema d’esglésies. Es va obrir la SEAT el 1954. -
1976-1992 Transició i Barcelona olímpica
El 1976 entra en vigor el Pla general metropolità, té un paper molt important en l’ordenadament urbanístic de l’àrea metropolitana. Pels jocs olímpics, s’obren les rondes i es remodela el front marítim on s’ubica la vila olímpica, s’intervé a Montjuïc (amb l’Estadi Lluís Companys) i a la plaça de les Glòries. -
2004-2010. Incertesa i remodelació
Després de la crisi econòmica dels anys 90, s'inicia la renovació urbana del Poblenou, creant la zona 22@, l’obertura de la Diagonal fins al mar i el Fòrum. Les remodelacions s’han centrat en la zona de llevant, des de la plaça de les Glòries capa la zona del Besòs.