-
Carles II de Castella, l'Embruixat, va ser rei d'Espanya entre 1665 i 1700, actuant inicialment com a regent la seva mare, Maria Anna d'Àustria. Va governar personalment amb l'ajuda de privats. La seva salut precària, derivada de matrimonis endogàmics, va desembocar en la seva falta d'hereus, provocant la Guerra de Successió Espanyola després de la seva mort. -
La Guerra de Successió Espanyola (1701–1715) va ser un conflicte internacional que va afectar Europa i Amèrica del Nord, incloent-hi la Guerra de la reina Anna i accions pirates. Va abordar la successió a la corona hispànica i l'equilibri de poder europeu, amb destacats generals com Villars i Marlborough.
-
Els Decrets de Nova Planta, promulgats per Felip V entre 1701 i 1719, establiren un règim absolutista a la Monarquia d'Espanya. El monarca va reclamar la sobirania mitjançant un dret diví, acabant amb el sistema de consells deliberatius i instaurà un règim executiu basat en la voluntat reial.
-
El Tractat de Gènova, signat el 20 de juny de 1705, va establir col·laboració entre Catalunya i Anglaterra, suportant Carles III d'Àustria durant la Guerra de Successió espanyola. -
El Tractat d'Utrecht, signat el 1713, finalitzà la Guerra de Successió espanyola, reconeixent Felip d'Anjou com a rei de Castella. Això implicà la pèrdua de possessions europees, incloent-hi Gibraltar i Menorca, per a la Corona de Castella. La sobirania de la Corona d'Aragó també passà a mans castellanes, i el conflicte continuà fins al 1715. -
Ferran VI d'Espanya, conegut com el Prudent o el Just, va regnar de 1746 a 1759, establint un període de pau mitjançant un sistema de neutralitat per afrontar les preocupacions internes i colonials. El seu govern va impulsar reformes econòmiques i militars, liderades pel marquès de l'Ensenada, que van preparar el camí per a les reformes de Carles III.
-
El Cadastre d'Ensenada va unificar dades provincials en una contribució única a partir del 1749 a Castella, ordenat per Ferran VI. La seva implementació començà l'1 d'octubre de 1749 amb la creació d'una Junta de Ministres. El 1766 va rebre crítiques per la càrrega excessiva dels intendents, cosa que va portar Carles III a separar les funcions d'intendents i corregidors. La institució va florir durant Ferran VI i el Ministeri Squillace, amb 17 intendències el 1750. -
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, nascut a Madrid el 1716 i mort el 1788, fou monarca espanyol (1759-1788) i considerat un exemplar del despotisme il·lustrat. Va realitzar reformes administratives i econòmiques per millorar les seves possessions, evitant guerres prolongades i limitant la influència del clergat. Promogué ministres destacats com Floridablanca i Jovellanos, que van contribuir significativament a la projecció de la Corona.
-
El regnat de Carles IV es va veure marcat per la Revolució Francesa i les conseqüències d’aquesta a Espanya. El comte de Floridablanca intentà evitar la influència revolucionària, però es va substituir per Manuel de Godoy, que, a favor de Carles IV, seguí una línia favorable a França. La guerra amb la República Francesa i la derrota naval a Trafalgar deterioraren la potència espanyola. La caiguda de Godoy i l'abdicació de Carles IV van desencadenar una crisi del sistema absolutista.
-
El conflicte bèl·lic (1793-95) entre Espanya i la República Francesa va iniciar-se després de l'execució de Lluís XVI. Carles IV va declarar la guerra, tot i no ser part inicial de la coalició. La censura va generar hostilitat cap a la Revolució a Catalunya. La falta de queviures va augmentar el malestar social i l'allistament voluntari va guanyar popularitat.
-
La guerra contra Napoleó als Països Catalans (1808-1814) va tenir un impacte marginal al Principat, País Valencià i Balears. Menorca i Mallorca, amb l'ajut de la flota anglesa, van evitar la invasió. La presència francesa va començar amb el tractat de Fontainebleau (1807), i el general Duhesme va entrar a Barcelona el 10 de febrer de 1808. Amb amenaces, va aconseguir el control de la Ciutadella i Montjuïc. Girona i altres places fortes no van poder oferir resistència efectiva.
-
Ferran VII, rei d’Espanya entre 1808 i 1833, va abdicar a Baiona després de conjures contra Godoy. Durant la invasió francesa, les colònies americanes iniciarien un moviment independentista. Tornant el 1814, invalidà les constitucions de Cadis i desencadenà revoltes liberals. Acceptà la constitució el 1820, però restablí el govern absolutista, perdent territoris. Es casà quatre vegades, reconeixent Isabel com a hereva, provocant el carlisme.
-
La Constitució de Cadis, aprovada el 19 de març de 1812, trenca amb l'Antic Règim, establint una monarquia moderada. Declara la sobirania nacional, amb un govern dividit en legislatiu, executiu i judicial, i promou la unificació del Codi Civil. Fou anul·lada el 1814. -
La regència de Maria Cristina de Borbó (1833-1840) va ser un període marcat per la minoria d'edat d'Isabel II i la primera guerra carlina. Maria Cristina va fer concessions als liberals per contrarestar els carlins. La Revolució liberal de 1835-1837 va acabar amb l'Antic Règim, i Maria Cristina va haver d'exiliar-se en 1840.