-
Carles II de Castella, l'Embruixat, va ser rei d'Espanya entre 1665 i 1700, actuant inicialment com a regent la seva mare, Maria Anna d'Àustria. Va governar personalment amb l'ajuda de privats. La seva salut precària, derivada de matrimonis endogàmics, va desembocar en la seva falta d'hereus, provocant la Guerra de Successió Espanyola després de la seva mort. -
La Guerra de Successió Espanyola (1701–1715) va ser un conflicte internacional que va afectar Europa i Amèrica del Nord, incloent-hi la Guerra de la reina Anna i accions pirates. Va abordar la successió a la corona hispànica i l'equilibri de poder europeu, amb destacats generals com Villars i Marlborough.
-
Els Decrets de Nova Planta, promulgats per Felip V entre 1701 i 1719, establiren un règim absolutista a la Monarquia d'Espanya. El monarca va reclamar la sobirania mitjançant un dret diví, acabant amb el sistema de consells deliberatius i instaurà un règim executiu basat en la voluntat reial.
-
El Tractat de Gènova, signat el 20 de juny de 1705, va establir col·laboració entre Catalunya i Anglaterra, suportant Carles III d'Àustria durant la Guerra de Successió espanyola. -
El Tractat d'Utrecht, signat el 1713, finalitzà la Guerra de Successió espanyola, reconeixent Felip d'Anjou com a rei de Castella. Això implicà la pèrdua de possessions europees, incloent-hi Gibraltar i Menorca, per a la Corona de Castella. La sobirania de la Corona d'Aragó també passà a mans castellanes, i el conflicte continuà fins al 1715. -
Ferran VI d'Espanya, conegut com el Prudent o el Just, va regnar de 1746 a 1759, establint un període de pau mitjançant un sistema de neutralitat per afrontar les preocupacions internes i colonials. El seu govern va impulsar reformes econòmiques i militars, liderades pel marquès de l'Ensenada, que van preparar el camí per a les reformes de Carles III.
-
El Cadastre d'Ensenada va unificar dades provincials en una contribució única a partir del 1749 a Castella, ordenat per Ferran VI. La seva implementació començà l'1 d'octubre de 1749 amb la creació d'una Junta de Ministres. El 1766 va rebre crítiques per la càrrega excessiva dels intendents, cosa que va portar Carles III a separar les funcions d'intendents i corregidors. La institució va florir durant Ferran VI i el Ministeri Squillace, amb 17 intendències el 1750. -
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, nascut a Madrid el 1716 i mort el 1788, fou monarca espanyol (1759-1788) i considerat un exemplar del despotisme il·lustrat. Va realitzar reformes administratives i econòmiques per millorar les seves possessions, evitant guerres prolongades i limitant la influència del clergat. Promogué ministres destacats com Floridablanca i Jovellanos, que van contribuir significativament a la projecció de la Corona.
-
El regnat de Carles IV es va veure marcat per la Revolució Francesa i les conseqüències d’aquesta a Espanya. El comte de Floridablanca intentà evitar la influència revolucionària, però es va substituir per Manuel de Godoy, que, a favor de Carles IV, seguí una línia favorable a França. La guerra amb la República Francesa i la derrota naval a Trafalgar deterioraren la potència espanyola. La caiguda de Godoy i l'abdicació de Carles IV van desencadenar una crisi del sistema absolutista.
-
El conflicte bèl·lic (1793-95) entre Espanya i la República Francesa va iniciar-se després de l'execució de Lluís XVI. Carles IV va declarar la guerra, tot i no ser part inicial de la coalició. La censura va generar hostilitat cap a la Revolució a Catalunya. La falta de queviures va augmentar el malestar social i l'allistament voluntari va guanyar popularitat.
-
La guerra contra Napoleó als Països Catalans (1808-1814) va tenir un impacte marginal al Principat, País Valencià i Balears. Menorca i Mallorca, amb l'ajut de la flota anglesa, van evitar la invasió. La presència francesa va començar amb el tractat de Fontainebleau (1807), i el general Duhesme va entrar a Barcelona el 10 de febrer de 1808. Amb amenaces, va aconseguir el control de la Ciutadella i Montjuïc. Girona i altres places fortes no van poder oferir resistència efectiva.
-
Ferran VII, rei d’Espanya entre 1808 i 1833, va abdicar a Baiona després de conjures contra Godoy. Durant la invasió francesa, les colònies americanes iniciarien un moviment independentista. Tornant el 1814, invalidà les constitucions de Cadis i desencadenà revoltes liberals. Acceptà la constitució el 1820, però restablí el govern absolutista, perdent territoris. Es casà quatre vegades, reconeixent Isabel com a hereva, provocant el carlisme.
-
La Constitució de Cadis, aprovada el 19 de març de 1812, trenca amb l'Antic Règim, establint una monarquia moderada. Declara la sobirania nacional, amb un govern dividit en legislatiu, executiu i judicial, i promou la unificació del Codi Civil. Fou anul·lada el 1814. -
El pronunciament de Reg, encapçalat pel tinent coronel Rafael del Reg, va ocórrer a Espanya el 1820 durant el regnat de Ferran VII, desencadenant la Revolució de 1820. Va començar a Caps de Sant Joan amb l'objectiu d'impedir l'embarcament de tropes per sufocar les revoltes hispanoamericanes i restaurar la Constitució de Cadis. Encara que inicialment va fracassar, la jura de la Constitució per Ferran VII va donar pas al Trienni Liberal, amb Reg convertint-se en general i figura emblemàtica. -
Els intents de reconquesta espanyola a Mèxic van tenir lloc entre 1821 i 1829, malgrat la independència de Mèxic el 1821. Espanya no el va reconèixer fins al 1836, mantenint el control de Sant Joan d'Ulúa i Cuba. Mèxic va conquerir Sant Joan d'Ulúa el 1825, però va perdre la seva flota naval el 1828. L'expedició espanyola de 1829, liderada per Isidre Barradas, fou derrotada per Antonio López de Santa Anna, i Mèxic va abandonar els seus plans sobre Cuba. -
La regència de Maria Cristina de Borbó (1833-1840) va ser un període marcat per la minoria d'edat d'Isabel II i la primera guerra carlina. Maria Cristina va fer concessions als liberals per contrarestar els carlins. La Revolució liberal de 1835-1837 va acabar amb l'Antic Règim, i Maria Cristina va haver d'exiliar-se en 1840.
-
La primera guerra carlina va ser una guerra civil a Espanya entre 1833 i 1840 entre carlins, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó, i isabelins, defensores d'Isabel II. Històricament, es coneix com a guerra dels Set Anys o primera guerra civil.
-
El 1823, Ferran VII va abolir la Constitució. Va ser a partir de 1833, després de la seva mort, que es va reiniciar la política reformista i la revolta liberal de 1835. -
La desamortització de Juan Álvarez Mendizábal del 1835 va tancar convents amb menys de dotze religiosos i va vendre béns immobles de monestirs a partir del 1836. Les comissions manipulaven les licitacions per afavorir nobles i burgesos, mentre que els petits agricultors quedaven exclosos. L'Església va excomunicar expropiadors i compradors.
-
La regència d'Espartero (1840-1843) va ser l'últim període de minoria d'edat d'Isabel II, després de la caiguda de Maria Cristina. El seu final va ser marcat per un moviment militar i cívic que va forçar Espartero a l'exili, i així, amb tretze anys, Isabel II va ser proclamada en majoria d'edat i va iniciar el seu regnat efectiu.
-
El regnat d'Isabel II d'Espanya (1833-1868) es divideix en minoria d'edat i regnat efectiu. La seva mare i Espartero van ser regents. La primera guerra carlina va desencadenar tensions internes, influència militar, dificultats econòmiques i decadència de la Unió Liberal durant el seu regnat, que començà el 1843.
-
El Sexenni Democràtic o Revolucionari és un període d'Espanya entre la Revolució de setembre de 1868 i el pronunciament de desembre de 1874, marcant l'inici de la Restauració borbònica. Es divideix en tres o quatre etapes: el Govern provisional (1868-1871), el regnat d'Amadeu I (1871-1873) i la Primera República Espanyola, que inclou el període de la República federal fins al cop de Pavia de gener de 1874 i la República unitària.
-
La Primera República espanyola va ser proclamada l'11 de febrer del 1873 i va durar fins al 29 de desembre del 1874, quan es va restaurar la monarquia borbònica. Va estar marcada per conflictes armats com la guerra dels Deu Anys cubana i la tercera guerra carlina, així com per divisions internes. La seva inestabilitat política es va evidenciar amb quatre presidents en els primers onze mesos, acabant amb Pavia el gener del 1874 i la instauració d'una república unitària.
-
El cop d'Estat de Pavia, ocorregut el 3 de gener de 1874 durant la Primera República, va ser liderat pel general Manuel Pavia. Consistia en l'ocupació del Congrés dels Diputats per guàrdies civils i soldats per desallotjar diputats durant la votació d'un nou president, després de la derrota d'Emilio Castelar en una moció de censura. L'objectiu era evitar que Castelar fos expulsat. Després del cop, es va instaurar un govern conservador, iniciant la "República Unitària" o "Dictadura de Serrano".