-
L'inici de la Renaixença es marca amb la publicació de "La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau l'any 1833. Aquest poema, escrit en català durant una època en què el castellà era la llengua dominant en la literatura i la vida pública, es considera un acte fundacional del moviment. Aribau hi expressa un sentiment de nostàlgia i amor per la llengua i la cultura catalanes, reivindicant la seva bellesa i capacitat expressiva. Buscava dignificar la llengua i cultura catalana. -
Va ser un conflicte bèl·lic a Espanya desencadenat per la successió al tron després de la mort de Ferran VII. Els carlins, partidaris de Carles Maria Isidre (germà de Ferran VII) i defensors de l'absolutisme, s'oposaren als liberals, que donaven suport a Isabel II i a un règim constitucional. La guerra va ser especialment cruenta al País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat, enfrontant a la societat i deixant una profunda divisió política i social durant dècades. -
Les Bullangues van ser un període d'agitació social a Catalunya a causa de la crisi econòmica, l'oposició al govern i un fort sentiment anticlerical, agreujats per la Guerra Carlina; la gent es va revoltar, cremant convents i atacant símbols de poder, cosa que va portar a una forta repressió governamental, augmentant la inestabilitat política, evidenciant la necessitat de reformes socials i causant l'empresonament i exili de moltes persones. -
És una obra clau de la Renaixença catalana. Aquest recull de poemes, escrit en un català que busca recuperar la llengua literària, representa un intent conscient de dignificar la poesia en català després d'un llarg període de decadència. L'obra mostra una varietat de temes, des de la natura i el paisatge català fins a reflexions sobre la història i la identitat nacional. -
Va ser una revolta liberal progressista que va tenir lloc a Barcelona en resposta a la política autoritària del govern central i a la deriva moderada del règim isabelí. Liderada per sectors populars i militars descontents, la Jamància reivindicava una major descentralització, l'abolició de les quintes i la defensa de les llibertats civils. Va ser finalment sufocada per les forces governamentals després d'un breu període de resistència i barricades a la ciutat, marcant un punt d'inflexió. -
Van ser una sèrie d'aixecaments populars a diverses regions de Catalunya i d'Espanya en resposta a la llei de quintes, que obligava a sortejar joves per al servei militar obligatori. Aquest era percebut com a injust i discriminatori, ja que permetia als més rics evitar el servei mitjançant el pagament d'una quantitat de diners. Les revoltes van ser protagonitzades principalment per sectors populars i pagesos. -
Va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc principalment a Catalunya. Va ser impulsada pels carlins, que defensaven els drets al tron de Carles Lluís de Borbó i reclamaven el restabliment dels furs i les tradicions catalanes. Aquesta guerra, tot i ser de menor intensitat que la primera, va mostrar la persistència del carlisme a Catalunya i va contribuir a la inestabilitat política del regnat d'Isabel II, caracteritzant-se per accions guerrilleres. -
Va ser un esdeveniment clau en la Renaixença catalana, marcant el ressorgiment d'un certamen literari i festiu que havia estat oblidat durant segles. Organitzats per la societat La Jove Catalunya, els Jocs Florals van promoure la creació literària en català, oferint premis a les millors poesies en llengua catalana i convertint-se en un símbol de la recuperació de la identitat i la cultura catalanes. -
La sarsuela L’esquella de la Torratxa és una paròdia del drama romàntic La campana de l'Almudaina de Joan Palou i Coll, en la qual els conflictes d’honor de l’obra en castellà, esdevenen en el text de Pitarra la paròdia d’un sistema polític on el caciquisme encara té una marcada presència. -
Va ser un acord entre representants dels partits republicans federalistes de Catalunya, Aragó, València i Balears. L'objectiu principal del pacte era coordinar les forces republicanes d'aquests territoris per tal d'impulsar la instauració d'una república federal a Espanya, que respectés les particularitats i l'autonomia de cada regió. El Pacte de Tortosa va ser un intent de crear un front comú per defensar els interessos dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó. -
Va ser una entitat catalanista que va aglutinar joves intel·lectuals i professionals amb l'objectiu de promoure la cultura i la identitat catalanes. Inspirada en el romanticisme i el nacionalisme europeu, va defensar la recuperació de la llengua catalana, la difusió de la història i les tradicions catalanes, i la reivindicació d'un major autogovern per a Catalunya. Aquesta associació va jugar un paper important en la consolidació del catalanisme polític i cultural a finals del segle XIX. -
Els federalistes durant el període 1870-1879 a Espanya defensaven un model d'estat descentralitzat, on les regions tindrien autonomia política i administrativa. A Catalunya, el federalisme va ser un moviment important que aspirava a un major autogovern i al reconeixement de la identitat catalana. Les seves idees van influir en la política catalana i espanyola de l'època, tot i que no van aconseguir establir un estat federal de manera duradora.
-
Va ser un moviment cultural i literari que va sorgir a Catalunya amb l'objectiu de recuperar i revitalitzar la llengua, la cultura i la identitat catalanes després d'un llarg període de decadència. Aquest moviment, impulsat per intel·lectuals, escriptors i artistes, va promoure la creació d'obres literàries en català, la recuperació de les tradicions i la història catalanes, i la reivindicació d'un major autogovern per a Catalunya. -
Va ser un conflicte armat que va enfrontar els carlins, defensors de Carles VII, amb el govern d'Espanya. Aquesta guerra va tenir especial incidència a Catalunya, el País Basc i el Maestrat, on els carlins van aconseguir controlar àmplies zones rurals. La Tercera Guerra Carlina va ser la més cruenta de les guerres carlines i va acabar amb la derrota dels carlins i l'abolició dels furs bascos, marcant el final del carlisme com a força militar rellevant a Espanya. -
Defensa una visió federalista d'Espanya, on reconeix la diversitat de les nacions que la componen, incloent-hi Catalunya. Argumenta que cada nacionalitat té dret a autogovernar-se i a expressar la seva pròpia identitat cultural i política. Proposa un model d'estat on les regions tinguin autonomia i capacitat de decisió, units per un pacte federal que garanteixi la llibertat i la justícia per a tots. Aquesta obra va ser molt influent en el pensament federalista i catalanista del segle XIX. -
Va ser un dels primers diaris escrits íntegrament en català durant la Renaixença. Aquest diari va jugar un paper crucial en la normalització de la llengua catalana en l'àmbit periodístic i va servir com a plataforma per a la difusió de les idees catalanistes i republicanes. El Diari Català va contribuir a la creació d'una opinió pública catalana i va impulsar la recuperació de la cultura i la identitat catalanes en un moment de gran efervescència política i cultural. -
Va ser un esdeveniment clau per al catalanisme. Organitzat per diverses entitats catalanistes, el congrés va reunir representants de diferents sectors de la societat catalana amb l'objectiu de definir les bases del catalanisme i establir una agenda comuna per a la defensa dels interessos de Catalunya. En aquest congrés es van aprovar resolucions sobre la defensa de la llengua catalana, la promoció de la cultura catalana i la reivindicació d'un major autogovern per a Catalunya. -
els progressistes a Catalunya van experimentar una evolució marcada per la influència del catalanisme i el republicanisme federal. Figures com Francesc Pi i Margall van defensar la necessitat d'un estat federal que reconegués la singularitat de Catalunya, mentre que altres progressistes van abraçar el catalanisme com a vehicle per a la modernització i l'autogovern.
-
Va ser una entitat clau en el desenvolupament del catalanisme. Creat per intel·lectuals i polítics catalans, tenien com a objectiu promoure la cultura catalana, defensar els interessos de Catalunya i reivindicar l'autogovern. Aquesta entitat va ser un punt de trobada per a diferents corrents del catalanisme, des dels federalistes fins als conservadors, i va jugar un paper important en la difusió de les idees catalanistes i en la creació d'una opinió pública favorable a l'autonomia de Catalunya. -
El Projecte de Constitució Federal per a l'Estat Català de 1883 va ser una proposta elaborada per Valentí Almirall i altres figures del catalanisme federal. Aquest projecte plantejava la creació d'un Estat Català autònom dins d'una República Federal Espanyola, amb àmplies competències en matèria de govern, justícia, educació i economia. El projecte defensava la sobirania de Catalunya i el dret a decidir el seu futur, i representava una fita important en la reivindicació de l'autogovern català. -
Va ser una continuació del primer congrés i va tenir com a objectiu aprofundir en la definició del catalanisme i establir una estratègia política. Es van debatre qüestions com la necessitat de crear una organització política catalanista, la defensa de la llengua i la cultura catalanes, i la reivindicació d'un major autogovern per a Catalunya. El Segon Congrés Catalanista va contribuir a la consolidació del catalanisme com a moviment polític. -
Va ser un document fonamental en la història del catalanisme. Presentat al rei Alfons XII per diverses entitats catalanes, recollia un conjunt de queixes "greuges" sobre la situació política, econòmica i cultural de Catalunya. El memorial denunciava el centralisme del govern espanyol, la manca de protecció de la indústria catalana i la marginació de la llengua i la cultura catalanes. Aquest document va representar una important reivindicació dels drets de Catalunya. -
Almirall hi defensa la necessitat de modernitzar Catalunya a partir de la recuperació de la seva identitat i la reivindicació de l'autogovern. L'obra planteja un catalanisme obert i integrador, que busca la col·laboració amb altres regions d'Espanya per construir un estat federal que respecti les singularitats de cada territori. "Lo Catalanisme" va ser un text influent en la definició del catalanisme i va inspirar a moltes generacions de catalanistes. -
Va ser una organització política catalanista que va marcar una nova etapa en el catalanisme. A diferència d'entitats anteriors, la Lliga de Catalunya va apostar per una acció política més directa i reivindicativa, amb l'objectiu d'aconseguir l'autonomia de Catalunya. La Lliga va defensar la necessitat de modernitzar Catalunya, promoure la cultura catalana i defensar els interessos econòmics del país. -
El Missatge a la Reina Regent (Barcelona, 1888) va ser un document signat per 2.601 persones d'arreu de Catalunya dirigit a la reina regent Maria Cristina en el qual es demanava autonomia per a Catalunya. Va ser redactat per Àngel Guimerà, d'acord amb els punts programàtics de la Lliga de Catalunya o, millor expressat, dels principis propugnats pel grup de La Renaixença. -
Va ser un moviment per defensar i preservar el dret civil propi de Catalunya davant la possible aplicació del Codi Civil espanyol. El dret civil català regulava aspectes importants de la vida familiar i econòmica, com el règim matrimonial, les herències i els contractes. La campanya va comptar amb el suport de juristes, polítics i intel·lectuals catalans, que van argumentar que el dret civil català era una expressió de la identitat i la cultura de Catalunya. -
Els conservadors a Catalunya van experimentar una transformació influenciada pel catalanisme. Tot i mantenir la seva ideologia en aspectes socials i religiosos, alguns sectors del conservadorisme van mostrar interès per la defensa dels interessos de Catalunya i per la reivindicació d'un major autogovern. Aquesta evolució va portar a la col·laboració entre conservadors i catalanistes en determinats moments, i va contribuir a la formació d'un catalanisme conservador que defensava Catalunya.
-
Va ser una federació d'entitats catalanistes que buscava aglutinar les diferents sensibilitats del catalanisme. Va ser un espai de trobada per a federalistes, regionalistes i tradicionalistes, amb l'objectiu comú de defensar els interessos de Catalunya. La Unió Catalanista va ser important per a la difusió del catalanisme i per a la creació d'un programa polític comú. -
"La Tradició Catalana" de Torras i Bages, juntament amb les Bases de Manresa de 1892, van ser fonamentals per al catalanisme. Torras i Bages defensava un catalanisme arrelat a la tradició catòlica i a la cultura popular catalana. Les Bases de Manresa van ser un programa polític que reclamava l'autonomia de Catalunya i la restauració de les seves institucions pròpies. -
Va ser un partit polític catalanista que va representar una evolució del catalanisme cap a posicions més modernes i democràtiques. Va ser creat per un sector de la Unió Catalanista i va defensar l'autonomia de Catalunya dins d'Espanya. El Centre Nacional Català va ser un dels precursors de la Lliga Regionalista i va contribuir a la consolidació del catalanisme com a força política important a Catalunya. -
La Lliga Regionalista, fundada el 1901, va ser el partit hegemònic del catalanisme durant el primer terç del segle XX. Defensava l'autonomia de Catalunya i la modernització del país, amb un discurs conservador però obert a reformes. La Lliga va tenir un paper clau en la política catalana i espanyola, i va ser liderada per figures com Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó.