-
Fill de Sunifred I. Inicia la dinastia del Comtat de Barcelona, Girona i Besalù, també hereu del títol de marquès. -
(dit també Borrell I), fill de Guifré I va ser comte de Barcelona, Girona i Osona. El darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc. -
Els anys de l'inici del regnat i el final del regnat.
-
Des de la mort del seu pare, el 897, va estar associat al govern sota la tutela de Guifré II de Barcelona i a partir de la mort d'aquest, sense descendència masculina, el 911, va governar els comtats de Barcelona, Girona i Osona. -
Els anys de l'inici del regnat i el final del regnat.
-
Els anys de l'inici del regnat i el final del regnat.
-
Comte de Barcelona, Girona i Osona. Era fill de Sunyer I, comte de Barcelona. -
Germà de l'anterio. El 988 Borrell II es nega a renovar el pacte de vassallatge amb el nou rei francès, Hug Capet, ja que tres anys abans no havia rebut l'ajuda demanada quan Almansor atacà Barcelona. Borrell II instaura la independència de fet del comte de Barcelona respecte del rei de França. -
Els anys de l'inici del regnat i el final del regnat.
-
Comte de Barcelona, Gerona i Osona i duc d'Espanya Siderio. Fill de Borrell II. Associat amb el poder del seu pare l'any 988, va governar sol des del 992. -
Comtessa de Barcelona. Filla de Roger de Carcassona i d’Adelaida. Muller de Ramon Borrell, comte de Barcelona. Mare de Berenguer Ramon I, comte de Barcelona i d'Estefania, reina de Navarra. Àvia de Ramon Berenguer I, comte de Barcelona. Es va casar amb Ramon Borrell, comte de Barcelona. Va participar activament en els afers de govern al costat del seu marit i també en nom seu durant la seva absència. -
Inicia la dinastia sobirana del Comtat de Barcelona (988-992)
-
Els anys de l'inici del regnat i el final del regnat.
-
Va ser comte de Barcelona entre el 1017 i el 1035. Era fill de Ramon Borrell.
Berenger Ramon encara era menor quan el seu pare va morir l'any 1017, i la seva mare Ermesenda va exercir de tutora i regent fins al 1023. -
Els anys de l'inici del regnat i el final del regnat.
-
Fill de Berenger Ramon I, fou comte de Barcelona i Gerona (1035-1076), Osona (1054-1076) i Carcassona i Races (1068-1076).
També va ser anomenat el conqueridor d'Espanya a les Usatagas de Barcelona, en les cròniques antigues -
Els anys de l'inici del regnat i el final del regnat.
-
Berenguer Ramon II va ser comte de Barcelona. Va ser fill de Ramon Berenguer I. Al principi va governar juntament amb el seu germà bessó, Ramon Berenguer II. -
Fill de l'anterior, amb el seu germà. Per l'al·lusió als seus gruixuts cabells ros palla, va ser comte de Barcelona, Gerona, Haussonne, Carcassona i Raseuse entre 1076 i 1082. -
Els anys de l'inici del regnat i el final del regnat.
-
Els anys de l'inici del regnat i el final del regnat.
-
Va ser comte de Barcelona, Girona, Osona, Provença i Cerdanya. Va governar durant un temps amb el seu tiet, Berenguer Ramon II. Fins que aquest se'n va anar a la primera creuada on va morir. -
Els anys de l'inici del regnat i el final del regnat.
Quan va governar sol després de la mort delseu oncle. -
Va ser comte de Barcelona, Girona i de Ribagorça i regent del comtat de Provença. Va rebre de Ramir II d' Aragó el Regne d' Aragó i va esdevenir príncep sobirà i dominador del regne. El 1150 es va casar amb Peronella, la filla de Ramir II. Mai va ser rei. -
Els anys de l'inici del regnat i el final del regnat.
-
Va ser rei d' Aragó i comte de Barcelona i marquès de Provença.Va ser la primera persona en ser alhora comte de Barcelona i rei d' Aragó. -
Els anys de l'inici del regnat i el final del regnat.
-
Va ser rei als deu anys. Jaume I va destinar el primer temps del seu regnat a sobreposar-se a la noblesa. Després van venir les grans conquestes com la de Mallorca el 1229; Eivissa el 1235; i la campanya del País Valencià, des de 1232 fins 1245, i fins Múrcia el 1266. I és per això que se'l considera el pare des Països Catalans.
Va viure 68 anys i va tenir moltes dones i almenys 14 fills. La seva segona dona Violant va fer enemistà Jaume I amb el fill del seu primer matrimoni. -
Els anys de l'inici del regnat i el final del regnat.
-
Va ser anomenat també Pere el Gran o dels "francesos" per la victòria de coll de Panissars. Va ser fill de Jaume I el Conqueridor. Va ser comte de Ribagorça, Rei d' Aragó i comte de Barcelona. -
Va ser fill de Pere II. Va ser rei d' Aragó, de València i comte de Barcelona i rei de Mallorca. Va desposseir les Balears al seu oncle Jaume de Mallorca, que havia col·laborat amb els francesos. -
Va ser fill d' Alfons II. Va ser comte de Barcelona, rei d' Aragó i de València, rei de Sicília, de Mallorca i de Sardenya i va promoure la gran expansió mediterrània a Sardenya i sobre els ducats d' Atenes i Neopàtria. Va buscar la pau amb el regne de Castella per resoldre el problema sicilià. -
Els anys de l'inici del regnat i el final del regnat.
-
Els anys de l'inici del regnat i el final del regnat.
-
Els anys de l'inici del regnat i el final del regnat.
-
Va ser fill de Jaume II. Fou sobirà de la Corona d' Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d' Aragó, de valència, de Sardenya i Còrsega. Va començar a regnar a l' edat de 28 anys. -
Va ser fill de l' anterior. També va ser anomenat el del Punyalet. Va ser rei d' Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona. Més tard va ser rei de Mallorca, duc d' Atenes i de Neopàtria. Finalment va ser comte d' Empúries. -
Els anys de l'inici del regnat i el final del regnat.
-
Els anys de l'inici del regnat i el final del regnat.
-
Va ser rei d' Aragó, de Mallorca, de València, de Sardenya i de Còrsega i comte de Barcelona, Rosselló i Cerdanya i duc de Girona. -
Va ser entre 1396 i 1410 rei d'Aragó, València, Mallorca, Sardenya i comte de Barcelona. També va ser rei de Sicília entre 1409 i 1410. També va ser el fundador de la carta reial de Valdecrista, la cinquena d'Espanya. -
Els anys de l'inici del regnat i el final del regnat.
-
Els anys de l'inici del regnat i el final del regnat.